Perejaume fa un cant al territori amb un femer d'or

MataróA Perejaume no li agrada fer servir el vocabulari especialitzat de l’art contemporani per parlar del seus treballs, diu que és un “discurs folklòric” en el sentit negatiu del terme. L'artista posa en relleu l'oportunitat que les seves grans instal·lacions i vídeos li donen de “fer un cant al privilegi d’actuar sobre el món físic”, diu Perejaume amb motiu de les cinc exposicions, totes elles amb obres noves, que inaugura al llarg d'aquest cap de setmana en cinc institucions del Maresme: l’Espai d’Art i Creació Can Manyé (Alella), la sala d’exposicions Espai Casinet (Masnou), el centre Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau (Caldes d’Estrac) i el Museu de Pintura (Sant Pol de Mar). En l’obra de Perejaume “maniobrar en el món físic”, com en diu, vol dir crear amb la terra, el territori, els llocs i els topònims. Per al comissari de les exposicions, Jaume Coscollar, els treballs exposats són com “petits fotogrames o seqüències d’un gest més llarg”. També es pot dir que són una mostra de la gran volada poètica que pot assolir Perejaume. 

L’obra mataronina és memorable: un femer daurat amb fulls de pa d’or posat a l’últim reducte agrícola de Mataró, a les Cinc Sènies. Concretament a l'hort d'Elm Pou, anomenat la Finca del Bròquil (l’obra és a la cruïlla del camí del Mig i del camí de Can Redeu). Ahir feia un dia una mica ennuvolat i la pila d’excrements brillava amb una lluentor apaivagada. Com un bon poema, Femer conté tot un univers, i també està relacionada amb el títol paradoxal de les cinc mostres: Guardar a fora. Una exposició trencada en llocs i llocs articulats per les obres que s’hi exposen. “Guardar a fora és una paradoxa, però també és un reclam. A banda d’això hi ha la confiança en la capacitat de l’oblit, en l’oblit com a valor”, explica l’artista. “Sempre hem donat aquesta qualitat negativa a l’oblit –explica–: recordar és guardar a dintre i oblidar és guardar a fora, fent confiança que les coses a fora també perduren. Això confronta dos enfocaments davant el món: la idea dels arxius acadèmics, que tenen la voluntat fèrria de guardar la memòria, i els femers agraris, que d’una manera molt intel·ligent i amb una molta més gran economia d’espai preserven tot el que s’ha de saber i tot el que s’ha de transmetre”. Així que l’arxiu i el femer representen també dues maneres de relacionar-se amb el passat: “El femer no carrega amb el passat, que el reprèn cada dia, també és un model extraordinari de la fugida endavant de la vida”. 

Sobre el terreny, Perejaume afegeix encara més detalls a Femer: Mira al turó pròxim envaït de xalets i assegura que el seu treball és “molt líric i també molt ètic” perquè també és un acte de resistència artística davant els estralls de l'urbanisme salvatge. I mira més enllà i es pregunta com pot Catalunya sobreviure entre dos estats “radiants”: França, que va tenir el rei Sol, i Espanya, a l’imperi de la qual no es ponia el sol. Perejaume creu que Catalunya no sap “radiar” però en canvi sí crear arrels, “radicar”. Per això es pregunta si es poden entendre “una patata plena de grills i un sol” –és a dir: Catalunya i Espanya–. Femer es podrà veure fins al dia 17 i el dia 12 projectarà el vídeo de com es van daurar els fems a l’antiga Presó de Mataró, la primera acció que hi fa el centre d'art contemporani de Mataró abans de traslladar-s’hi el gener del 2022. Arran de les dificultats administratives per fer obres com aquesta, Perejaume reconeix el suport que li han donat els equipaments i fa una advertència a no conformar-se amb un “coixí legal” que pot acabar sent “massa estret”. 

Fer sonar els llocs

Escoltar Perejaume és com assistir a un sofisticat recital de poesia que alhora flueix amb una naturalitat sorprenent. De les peces que exposa a Alella, Picarols i El mar a peu, diu que tenen “la geografia com un suport”: a la primera se’l pot veure caminant amb uns cascavells lligats als peus per revelar la sonoritat específica del lloc i a l’altra porta un calçat les soles del qual reprodueixen damunt la sorra les formes de “pètal” que fa el mar quan es mou.

També és marítima l’obra que es pot veure al Cinema La Calàndria del Masnou, el vídeo Regar el mar. El títol és literal: s’hi poden veure un reguitzell d’aspersors flotants regant el mar de la localitat “per fer-lo créixer i alçar-lo per equilibrar la comarca” amb les muntanyes pròximes, diu el mateix artista. La intervenció de Sant Pol consisteix en abrigar una palmera centenària dels Jardins del Pla de Sant Pol amb un tros de suro, per fer dialogar l’origen indià de l’arbre amb les alzines del Montbrugós. I a Caldes d’Estrac es poden veure una vintena de dibuixos de sols que va fer durant el confinament, una reflexió de com l'origen de la història es troba a Orient. "El paradís més tendre, el mesopotàmic, neix de la tendresa d'Orient", conclou. Les exposicions han costat uns 60.000 euros i els museus han comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, la Generalitat i el Consell Comarcal del Maresme.