Pere Portabella: “La cultura ha de recuperar la seva direcció política”
El cineasta i productor rep la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona
Barcelona“Té sentit batallar en la política des de l’àmbit de la cultura?”, es preguntava ahir el cineasta i productor Pere Portabella al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. La pregunta era volgudament retòrica. Es respon sola donant un simple cop d’ull a l’extensa obra i trajectòria de Portabella, que acaba de fer 90 anys. Així es va fer palès també en la cerimònia d’entrega de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona, que el cineasta va rebre acompanyat d’amics i coneguts. Una àmplia representació del món cultural i polític -des del director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, i el productor Jaume Roures, fins al vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, o la dona de Jordi Cuixart, la periodista Txell Bonet- va acompanyar Portabella en un acte que va ser “la reparació d’un deute per part del consistori”, en paraules de l’alcaldessa, Ada Colau.
“Portabella és un home inquiet, diplomàtic, optimista, inconformista, innovador i valent”, el va definir el comissionat de Cultura, Joan Subirats, mentre al cineasta se li escapava un tímid somriure des de la cadira. No van ser les úniques lloances de la cerimònia, que va consistir, sobretot, en un acte de reconeixement a una figura cabdal en la història i la cultura catalanes. Jordi Balló, productor i professor de la Universitat Pompeu Fabra, en va destacar a la glosa “la capacitat d’haver sabut transcendir l’individualisme”, i dels films impulsats per Portabella, va citar Los golfos, de Carlos Saura, i Viridiana, de Luis Buñuel, per exemplificar que “produir és un gest d’autor”.
Clar i contundent, Portabella va carregar al seu discurs contra la incapacitat de la Unió Europea per teixir polítiques i estructures culturals amb cara i ulls. “La cultura ha de recuperar la seva direcció política. No és un producte a vendre ni un patrimoni a defensar. És un espai d’activitat vital, plural i conflictiva, que dona sentit al món i ens implica”, va afirmar Portabella.
L’empremta política, indestriable de les creacions del cineasta, també va emergir al llarg de la cerimònia. El filòsof Josep Ramoneda va recordar la tancada d’intel·lectuals a l’abadia de Montserrat el 1970, que Portabella va impulsar, i la seva tasca com a moderador de l’Assemblea de Catalunya. “Va fer possible convivències molt difícils. Si avui dia es busca un mediador, no ho dubteu. Ell en té pura vocació”, va subratllar Ramoneda, fent referència també al suquet que va tenir lloc l’estiu del 2017 al Mas Ventós i que va propiciar una trobada entre l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Inevitablement, Portabella va mostrar-se preocupat per la situació política catalana. “El procés sobiranista ha generat una crisi d’estat. Quan la resposta és l’aplicació dels recursos punitius es retroalimenta el conflicte i s’allunya la solució. Darrere el qüestionament d’un referèndum hi ha un paternalisme insuportable”, va destacar el cineasta, que va afegir que la situació dels presos polítics i els exiliats és “un xoc emocional insostenible” i va reivindicar “diàleg i negociació fins a l’extenuació”. Amb tot, Portabella va cloure la cerimònia amb un missatge d’esperança. “Escoltar Bach, mirar un paisatge, també ens fa lliures. Cal articular la política i l’art”, va afirmar. A partir de les seves paraules, el Cor Bach Collegium Barcelona va omplir el Saló de Cent amb la música solemne d’un compositor que ha acompanyat des de sempre Pere Portabella.