Pere Portabella: "La cultura no és un producte a vendre ni només un patrimoni a defensar"

Girona"Què és un cineasta? Per a molta gent la resposta és una evidència: una persona que es dedica a fer pel·lícules o un professional del cinema o l’audiovisual. Però si hi ha un cineasta que no s’identifica amb aquesta resposta de manual és Pere Portabella”. Són les paraules que ha pronunciat el degà de la Facultat de Lletres, Àngel Quintana, que aquest dijous al matí exercia de padrí durant la investidura de Pere Portabella (Figueres, 1927) com a doctor honoris causa de la Universitat de Girona (UdG). L’acte, celebrat a l'aula Modest Prats de l’església de Sant Domènec, ha enaltit l'immens llegat cultural i polític del cineasta, amb el record constant del seu principal aliat d’aventures artístiques, Carles Santos (1940-2017), la música del qual ha estat present amb la interpretació de tres fragments que va compondre per al documental Gaudí (1970) de Clovis Prévost. 

Quintana ha fet un repàs exhaustiu de la llarga trajectòria del figuerenc, mostrant amb exemples la dualitat de la seva manera d’entendre el cinema: com a mitjà artístic i polític. “Quan calia assumir el compromís contra el franquisme, es va moure per assolir les llibertats democràtiques. I, en els anys més foscos del nostre país, Portabella va estar sempre allà”, ha ressaltat el catedràtic, que també ha destacat que Portabella “mai ha deixat de fer política, ni des de dins de les institucions ni des de fora”. El padrí de la investidura ha finalitzat ressaltant tres virtuts del cineasta que la universitat també ha de fomentar: “El diàleg, el dubte i la curiositat”. 

Crític amb les polítiques d'exclusió 

Portabella, visiblement emocionat i afalagat pel reconeixement, ha agraït que s’hagin projectat de fons diferents imatges de pel·lícules que va realitzar. Una de les primeres: la fabricació d’unes urnes, que li ha suggerit una pregunta que sempre ha considerat fonamental: “Té sentit plantejar la política des de l’àmbit de la cultura? Sí, qüestionant el sentit mateix d’aquestes dues paraules i utilitzant-les més enllà de la qüestió cultural pública o privada, relativa a l’administració de béns i productes considerats culturals. La cultura no és un producte a vendre ni només un patrimoni a defensar”, ha reblat. 

Defensor dels drets i llibertats fonamentals, Portabella també ha estat molt crític amb les polítiques d’austeritat –que han generat “l’exclusió de milions de persones”– i amb la crisi global actual: “Estem al límit i davant d’un escenari devastador”. “Avui som actors en un relat en el qual intervenim perplexos per no oblidar que un espai cultural compartit és la base de la responsabilitat com a idea fonamental de la convivència”, ha defensat.

Però Portabella no podia acabar la seva intervenció sense dedicar unes paraules al seu amic inseparable Carles Santos, a qui ha recordat a través de dues anècdotes. La primera, quan el poeta Joan Brossa li va dir que havia de conèixer un “xicot virtuós de Vinaròs que acabava d’arribar de Nova York”. La segona, quan els van detenir, a ells dos i a 111 persones més, per participar en l'Assemblea de Catalunya, i Portabella va trobar a l’antiga presó de la Model un piano vertical “abandonat, desafinat i materialment desmanegat”. “Li vaig demanar a en Santos, amb qui compartia cel·la, que toqués una sonata de Bach. El resultat va ser una onada de notes i sons, una sensació meravellosa, reeixida, inoblidable”. 

Tot plegat, en un discurs del figuerenc durant el qual ha fet una defensa apassionada del paper determinant que juguen les arts en la societat. “La cultura és l’espai més significatiu que disposem capaç de pensar-se a si mateix. Actuem, doncs, amb determinació per sortir de l’abisme d’un creixement infinit en un planeta finit”, ha encoratjat la gent que omplia l’església de gom a gom. 

Homenatges a Girona i a Figueres

El rector de la UdG, Quim Salvi, ha destacat que l’anunci de la investidura de Portabella ha generat tot un seguit d’activitats per homenatjar la seva incansable tasca, com les dues exposicions del centre cultural El Bòlit de Girona o la mostra del Museu de Figueres amb la seva col·lecció personal d’art. “Portabella significa el lligam amb els corrents d'avantguarda, amb Miró, Tàpies, Saura, Joan Brossa, Carles Santos, amb escriptors, pintors, persones de música, teatre, cinema. Portabella és la baula entre ells, el nostre passat més recent, i nosaltres i els que vindran després de nosaltres”, ha recalcat el rector després de lliurar-li la medalla i el diploma al doctorand.