Pere Arquillué, quin gran gall!

BarcelonaJerusalem, títol que remet a un poema de William Blake però sense res a veure amb el que evoca, és certament una obra abassegadora, com diu el director Julio Manrique, que ha fet una proposta de l’obra de Jez Butterworth tan energètica com atractiva. Abassegadora en tots el sentits. Ho és en la seva dimensió èpica d’exaltació del que és dionisíac, de l’excés i de la llibertat, en la seva ambició de retratar una Anglaterra que es descompon per l’empenta dels nous temps; ho és en el dibuix d’alguns dels personatges secundaris i ho és, sobretot, en el disseny d’un gran personatge teatral, John Byron, el Gall, un antiheroi amb arrels ancestrals, un gitano desmanegat al voltant del qual s’aixeca el relat i que suposa un nou triomf per a Pere Arquillué. Que bé que li van aquesta mena de personatges. Com sap arrossegar-se per la duresa de les seves vides conservant una certa innocència, fins i tot ingenuïtat, com exhibeix amb credibilitat patetisme i orgull, com connecta amb la fantasia i com lidera el grup d’arreplegats que l’envolten.

Ben pensat, un grup que bé podria viure en un suburbi oblidat per tothom sense que s’alterés gaire la història. Nois i noies joves que fugen de la realitat a còpia de música, drogues i sexe, i amb un futur molt incert i que troben escalfor en l’espai mític, el bosc verge, on el Gall ha instal·lat la seva mobilhome. I entre rave i rave els anem coneixent. El noi que marxa a Austràlia a la recerca d’una vida millor, l’escorxador conformista, les jovenetes esvalotades, l’estrany professor (un magnífic i entregat Víctor Pi), l’amic irreductible curt d’enteniment (un superb Marc Rodríguez), el vell company de classe (un impecable Albert Ribalta)... I han passat dues hores que, deixin-m’ho dir, es fan llargues malgrat l’excel·lència dels diàlegs i els tocs d’humor que treuen el cap aquí i allà com en un comèdia de situació. Tot canvia en l’hora restant, quan l’amenaça del desnonament es fa imminent, la ira del poble es manifesta i el Gall crida els gegants a cop de tambor. Diria que la funció guanyarà quan arribi a l’escenari del Teatre Romea.

‘Jerusalem’ TEATRE GREC 1 DE JULIOL