Peralada esclata de vitalitat amb l’Alvin Ailey II
La companyia, una dotzena de ballarins, recull l’essència i el llegat del genial coreògraf nord-americà i el fusiona amb la visió creativa dels coreògrafs emergents
PeraladaVitalitat, frescor, energia, lleugeresa, força, passió, elegància, velocitat... Són els ballarins d’última generació. Els joves de la companyia Alvin Ailey II han modelat el seu cos com si fos una màquina sense límits. Més enllà de la tècnica clàssica, han adquirit elasticitat, força i lleugeresa amb jetés que superen els 180 graus, pirouettes a velocitats vertiginoses i alegria desbordant. La bellesa de la joventut feta espectacle. Amb un somriure permanent, els ballarins que vam veure dissabte al Festival de Peralada han superat de llarg la tècnica dels seus predecessors i surten a gaudir, a ballar com a joves que són, donant-ho tot i deixant el públic bocabadat.
La companyia, una dotzena de ballarins, recull l’essència i el llegat del genial coreògraf nord-americà i el fusiona amb la visió creativa dels coreògrafs emergents. Aquella companyia de ballarins negres que Alvin Ailey va crear el 1958 com a acte reivindicatiu en plena segregació racial, és ara una de les formacions de dansa contemporània més vitals i energètiques del moment i un planter que augura un futur assegurat.
A In & out el coreògraf nord-americà establert a Barcelona Jean Emile ens mostra els alts i baixos de la vida actual. Combinant diferents tècniques, del contemporani al neoclàssic passant per l’estètica dance, la coreografia està feta a mida per a ells. És un divertiment coral de gran dificultat tècnica amagada rere un joc d’adolescents ple de detalls i iròniques picades d’ullet a la societat, com quan les noies xiulen uns nois objecte del desig. Els cossos esdevenen dúctils joncs moguts per una energia que recorre l’escenari sense aturador. Són la força de la joventut. Una alenada d’aire fresc que acompanyava la frescor imperant als Jardins del Castell de Peralada.
L’alegria i la ironia s’encomanen a Gêmeos, de Jamar Roberts. Inspirada en la relació amb el seu germà bessó, és un ball a dos vital, molt físic, en què dos energètics joves, moguts per dinàmiques percussions, fan renéixer l’esperit més tribal d’Ailey actualitzat ara a hip-hop i enganxant el públic fins a fer-lo cantar amb ells. Una explosió de noves idees coreogràfiques que contrasta amb Something tangible, de Ray Mercer -estrella a Broadway-, potser la peça més anodina de la nit tot i l’espectacularitat en l’execució.
I al final la mítica Revelations, creada per Alvin Ailey el 1960, que segueix arrencant els enfervorits aplaudiments del públic. Expectació per veure com se’n surten davant una obra que potencia l’espiritualitat. De moviments lents al principi, els joves es mostren massa continguts, fins i tot acadèmics, potser per excés de respecte al mestre. Però tan bon punt ens endinsem en la part més festiva tornem a veure aquell esperit negre de gestos sincopats i sensualitat a flor de pell que tan bé va saber extrapolar Ailey.
Ailey II: The Next Generation of Dance
Festival Castell de Peralada, 18 de juliol