Pep Coll novel·la l'assassinat real d'una família l'any 1943

Barcelona"Als viatgers que trobeu pel camí, als llocs on feu estada, expliqueu-los que a Carreu han assassinat una família sencera. Pares honrats i treballadors, molt treballadors. I dos nenes maques com un sol. Tots assassinats amb un tret al coll", explica el traginer Ramon Vinyals en un dels capítols de Dos taüts negres i dos de blancs (Proa). El crim al qual fa referència és el mateix que ha perseguit a l'escriptor Pep Coll des que va créixer a Pessonada a la dècada dels 50.

"He acudit a una història que m'havia afectat personalment. Semblava fàcil d'explicar, però era difícil d'escriure -admet Coll, conegut per novel·les com L'abominable crim de l'Alsina Graells i El salvatge dels Pirineus -. Quan em vaig posar a buscar informació, vaig trobar-me que la tradició oral havia mitificat els crims. Tothom m'explicava el mateix. Deien, per exemple, que a la mà d'una de les nenes hi havien trobat cabells de l'assassí, dada que no he pogut saber si era certa o no".

Coll no ho ha tingut fàcil per investigar sobre el cas d'un crim que va horroritzar els habitants de la serra de Carreu l'any 1943. "A l'Arxiu Comarcal de Tremp van desaparèixer els sumaris procedents del jutjat de primera instància entre el 1939 i el 1943. Tampoc no hi ha cap imatge dels assassinats. En canvi, sí que vaig localitzar diversos documents a l'Audiència de Lleida, i vaig tenir el testimoniatge de cinc padrins que m'ha ajudat molt", diu Coll, que va començar a treballar en el llibre fa tres anys. Malauradament, dos dels seus testimonis ja no podran llegir-lo.

Més enllà de la resolució d'un crim

Al dinar de presentació de Dos taüts negres i dos de blancs , el periodista Xavier Vinader va recordar que la premissa inicial del llibre pot fer pensar en A sang freda , de Truman Capote. A diferència de l'escriptor nord-americà, Coll reconstrueix els assassinats a partir de dinou personatges: dedica un capítol a cadascun d'ells. "La novel·la retrata el franquisme més negre, i també la Catalunya profunda, lligada a la terra, centrada en el món rural dels pagesos i dels ramaders. I amb un crim que mai no s'ha resolt judicialment", recorda. L'escriptor destacava, entre les seves motivacions, intentar esbrinar "com es pot arribar a fer una salvatjada com aquesta", mostrar com la gent "convivia amb els botxins: sabien qui eren" i, finalment, donar "una visió diferent de la història del país des de la rivalitat entre pobles i ciutat".