El PEN Català vol negociar amb l'expresidenta de l'entitat abans d'interposar una demanda

L'entitat reclama 373.000 euros a Carme Arenas dels 657.374 que suposadament hauria cobrat

Gemma Rodríguez, Àngels Gregori i Jaume Subirana, aquest matí.
3 min

L'assemblea del PEN Català, reunida extraordinàriament el dimarts 11 de juny del 2019, va acordar per 169 vots a favor, 24 en contra i 5 en blanc autoritzar la junta per a "l'exercici, en nom de l'associació, de l'acció de responsabilitat prevista en l'article 322-17 del Codi Civil de Catalunya contra la senyora Carme Arenas Noguera, pel rescabalament dels danys econòmics causats a l'entitat durant els anys que va presidir-la (del 2010 al 2018) i els anys que en va ser secretària general (del 2002 al 2010). Tot i tenir l'autorització dels socis per tirar endavant una demanda judicial contra Arenas, la junta ha explicat en roda de premsa aquest dimecres que abans volen negociar amb l'expresidenta per arribar a un acord, i que la investigació continua en curs.

Davant la detecció d'unes irregularitats el juny passat amb una partida sense justificació de 40.000 euros, l'actual junta, que va prendre possessió del càrrec l'estiu passat, va engegar un informe jurídic i econòmic dels comptes del PEN Català. En el període que va del 2015 al 2018 van trobar diversos pagaments injustificats a Carme Arenas: 45.300 euros el 2015, 48.700 el 2016, 41.300 el 2017, i 4.500 el 2018. "S'havien cobrat en xecs en quantitats inferiors a mil euros en concepte de direcció i la coordinació del PEN, però eren unes retribucions que en cap cas havien estat aprovades per la junta", ha explicat Àngels Gregori, actual presidenta de l'entitat.

Després de contractar uns advocats perquè aclarissin la situació econòmica es va detectar que en comptes de tenir una assignatura mancomunada, tal com estableixen els estatuts del 2011, Arenas havia demanat al banc poder funcionar amb una única signatura: la seva. A més, d'aquestes quantitats no s'han practicat les corresponents retencions fiscals.

Les comprovacions dels comptes del PEN anteriors al 2015 s'han vist "limitades", i del 2001 al 2006 no s'han trobat els llibres de comptabilitat. Del 2007 s'ha vist que suposadament Arenas va cobrar 75.000 euros, el 2008 70.000, el 2009 118.000, el 2010 73.500, el 2011 69.000, el 2012 46.400, el 2013 37.800, el 2014 34.000, i el 2015 41.400. Del període del 2001 al 2015 es van produir retirades en efectiu amb freqüència mensual i a partir del 2010 en xecs al portador que ella mateixa signava en concepte de direcció i coordinació del PEN Català.

Segons ha explicat Jaume Subirana, vicepresident del PEN, Carme Arenas, que integrava el cos del departament d'Ensenyament, hauria cobrat en "comissió de serveis" al PEN Català per finançar així la seva excedència. Com a pagament regulat, només consta, segons ha esclarit Gregori, una aprovació de pagament del 15 de desembre del 2001 per a Carme Arenas, de 600 euros mensuals per a "tasques de secretaria". Cal recordar que el càrrec de president és honorífic i no està retribuït.

En total, la xifra de pagaments a Arenas no aprovats puja a 657.374 euros. Si es resta la quantitat que va reconèixer la junta en concepte de tasques de secretaria i allò que hauria d'haver cobrat en concepte de comissió de serveis (247.200 euros, xifra calculada partint del que hauria percebut en la seva feina al departament d'Ensenyament), la diferència, 373.000 euros, és el que ara se li reclama. "El volum de diners és superior al que és normal cobrar en el món de la cultura, per això malauradament haurem de tirar endavant accions legals", ha conclòs l'actual presidenta.

Un altre front obert del PEN és que no té inventariat el seu fons patrimonial, creat gràcies a les obres d'art que artistes plàstics donaven a l'entitat per commemorar el Dia de l'Escriptor Empresonat. "No sabem on són les litografies que no s'han venut", ha confessat la presidenta.

El PEN Català té un pressupost mensual que oscil·la entre els 200 i els 250.000 euros anuals, procedents de subvencions públiques aportades per diferents institucions: l'Ajuntament de Barcelona, altres ajuntaments catalans, la Diputació i la Comissió Europea.

Jaume Subirana ha destacat que en cap cas s'ha posat en dubte la feina d'Arenas al capdavant de l'entitat: "Ha treballat en plena satisfacció durant els 16 anys que ha estat aquí, però el sou que es va autoatribuir sense contrastar-ho amb la junta no deixen de ser quantitats grosses, 3.000 euros mensuals. Potser ella considera que està justificat però no ha estat en cap moment aprovat ni està consignat als llibres". Per la seva banda, Àngels Gregori ha insistit que la transparència és una de les prioritats de l'entitat, i ha subratllat que el procediment s'ha fet des de la mateixa entitat.

stats