Les 10 pel·lícules més importants de Sara Montiel

BarcelonaAmb un llegat cinematogràfic de més de 50 títols, la carrera de Sara Montiel a la gran pantalla inclou musicals, 'western' rodats a Hollywoods i melodrames desaforats.

'Locura de amor' (1948)

Juan de Orduña dirigeix el primer film important de Sara Montiel, un drama històric grandiloqüent centrat en la figura de Joana la Boja (Aurora Bautista) del seu marit Felip el Bell (Fernando Rei). Montiel interpreta la mora Aldara

'Veracruz' (1954)

La presentació en societat de Sara Montiel a Hollywood, que en els crèdits s'indica com "Introducing Sarita Montiel". És 'western' crepuscular i melancòlic de Robert Aldrich amb estrelles del moment com Gary Cooper o Burt Lancaster. L'actriu manxega, tot i no ser la protagonista, comparteix amb Cooper l'escena final de la pel·lícula.

'Dos pasiones y un amor' (1956)

Adaptació d'una novel·la de James M. Cain ('El carter sempre truca dues vegades'), és un vehicle al servei del tenor Mario Lanza amb Joan Fontaine com a pèrfida antagonista de la noia ingènua i bonica que interpreta Sara Montiel. El director, Anthony Mann, es convertiria en marit de l'actriu.

'Yuma' (1957)

El gran Samuel Fuller dirigeix aquest vigorós 'western' protagonitzat per Rod Steiger, un soldat sureny que fuig al territori Sioux al final de la Guerra de Secessió. Sara interpreta una índia Sioux que es casa amb el soldat fugit. Angie Dickinson va doblar-la en la versió anglesa.

'El último cuplé' (1957)

Sara Montiel va viatjar de Hollywood a Barcelona per rodar, en condicions més aviat pobres i només com a favor al productor Juan Orduña, aquesta recuperació nostàlgica d'un gènere musical passat de moda, el cuplé. Melodrama en estat pur, es va convertir en un fenomen de taquilla, el film espanyol més popular de l'època. Sara Montiel ja era una estrella a España.

'La violetera' (1958)

Primera de les moltes cintes que explotarien el camí obert per 'El último cuplé'. Ambientada a principis del Segle XX, l'actriu interpreta una venedora de violetes que es passeja a dalt i a baix de la porta del teatre Apolo.

'Mi último tango' (1960)

Aquí Montiel és la filla del director d'una companyia lírica que es veu obligada a substituir la gran estrella en un viatge a Buenos Aires. Allà, fent-se passar per una altra, obté el triomf.

'Esa Mujer' (1969)

Mario Camus dirigeix l'actriu en aquest drama tremendista sobre una monja missionera violada per uns nadius que es va acabar convertint en una cantant de categoria.

'Varietés' (1971)

Juan Antonio Bardem repeteix la fórmula 'Cómicos' en aquest film en qué l'actriu interpreta la segona vedette d'una companyia que recorre Espanya amb gran èxit. L'aparició d'Arturo, un ric empresari teatral, precipita –previ intercanvi de favors– l'esperat debut com a primera vedette.

'La mala educación' (1994)

Pedro Almodóvar ret homenatge a Sara Montiel fent que Cael García Bernal, que interpreta un transformista, canti el bolero 'Quizás, quizás, quizás', com feia l'actriu a 'Noches de Casablanca'.