Les pel·lícules que encara es poden veure, tot i el coronavirus, a les sales de cinema

BarcelonaAquesta setmana, malgrat el coronavirus, hi haurà estrenes. Les sales de cinema són dels pocs equipaments culturals que es mantindran oberts. Això sí, han reduït aforament i es mantindran distàncies de seguretat entre els espectadors. Aquestes són algunes de les pel·lícules que podreu veure aquest cap de setmana.

'La canción de los nombres olvidados'

Història d’una amistat dins dels acords d’un violí

Les grans històries del món es poden explicar encara de moltes maneres. Encara que soni a sabut, a digerit, a certament tòpic, explicar els avatars terribles de la Segona Guerra Mundial a partir de la música –amb El pianista de Polanski sempre present, per exemple– fa funcionar aquesta història de dos homes units per sempre gràcies al so d’un violi, i resulta emotivament i dramàticament eficaç, per bé que fílmicament força formulària. Continuar llegint.

'Antología de un pueblo fantasma'

Un conte de fantasmes, però no de por, sobre la desaparició d’una comunitat rural

No cal llegir la sinopsi d’Antología de un pueblo fantasma per saber que el film acabarà encaminant-se cap al fantàstic. No és que hi hagi un joc evident amb les convencions del gènere, i tampoc cal saber que al director Denis Côté li agrada desplaçar els seus relats fins a una zona d'ombra. Senzillament, és una sensació que impregna les imatges, des del moment en què comencen a retratar la petita localitat quebequesa d’Irénée-les-Neiges com un indret abandonat per la realitat.No cal llegir la sinopsi d’Antología de un pueblo fantasma per saber que el film acabarà encaminant-se cap al fantàstic. No és que hi hagi un joc evident amb les convencions del gènere, i tampoc cal saber que al director Denis Côté li agrada desplaçar els seus relats fins a una zona d'ombra. Senzillament, és una sensació que impregna les imatges, des del moment en què comencen a retratar la petita localitat quebequesa d’Irénée-les-Neiges com un indret abandonat per la realitat. Continuar llegint.

'Las letras de Jordi'

Com acostar-se a l’altre

En un moment en què la velocitat de les connexions ha reduït la capacitat de comprendre l’altre i sembla que, per extensió, la de l’empatia, Las letras de Jordi, el salt al llargmetratge documental de Maider Fernández Iriarte, ens recorda la importància del temps i de l’escolta atenta per construir una relació d’amistat honesta. A Las letras de Jordi veiem la relació de la cineasta amb el Jordi, un home de 51 anys molt religiós i amb paràlisi cerebral que no pot parlar però que sí que es comunica mitjançant una peça de cartó amb lletres, números i signes ortogràfics. Continuar llegint.

'First love'

Takashi Miike injecta bogeria a un 'thriller' d'acció que recicla els tòpics del gènere

Als pocs minuts d'iniciar-se la nova pel·lícula de Takashi Miike una testa acabada de seccionar rodola per terra. El decapitat encara és a temps de picar l'ullet. I seguidament veiem com el sabre homicida s'enfunda en una peça de llana d'allò més bufona. Gore, humor negre i cuquisme tot barrejat en escassos segons. Aquesta pràctica promíscua dels registres (encara hi ha més sorpreses a mesura que avança el metratge) és un dels segells distintius del cineasta japonès, conegut sobretot pel seu gust pel cinema extrem (inoblidables Audition o Ichi the Killer), però que alhora et pot servir un film d'aires ben clàssics. Continuar llegint.

'Les vides de Marona'

L’odissea animada d’una gosseta esdevé una radiografia de l'esperit humà

En el seu interès per explorar la singularitat gestual de la seva protagonista –una adorable gosseta negra amb el morro, les potes i la cua blanques–, Les vides de Marona marca distàncies amb el dibuix d’arrel antropomòrfica. Tanmateix, l'esperit d'aquesta pel·lícula d'alta volada poètica no pot evitar decantar-se cap a una mirada antropocèntrica. Continuar llegint.