Les 12 pel·lícules amagades a les plataformes de ‘streaming’

BarcelonaHi ha moltes estrenes més enllà de les sales de cinema. Cada vegada més l’oferta cinematogràfica passa també per les plataformes de vídeo en streaming, fins al punt que per veure segons quins films cal recórrer als catàlegs i no a les cartelleres. Aquest canvi de distribució respon a la transformació del consum de continguts audiovisuals i ha remogut els fonaments del cinema. Cites ineludibles del sector com el Festival de Canes s’oposen a incorporar pel·lícules que no s’hagin estrenat abans a les sales. Paradoxalment, algunes de les produccions premiades no han passat pels cinemes, sinó que queden sepultades dins els milers de títols dels catàlegs de les plataformes, on, entre una oferta amplíssima, no sempre són fàcils de trobar. Repassem les pel·lícules més interessants que no s’han estrenat a les sales i que, en canvi, s’amaguen entre les propostes de les plataformes.

Cómo deshacerte de tu jefe (Netflix)

Seguint la ja conegudíssima estructura de les comèdies romàntiques, Netflix construeix una història divertida que, a diferència d’altres produccions del mateix gènere, se serveix de personatges intel·ligents. Els protagonistes, dos assistents d’una gran empresa, fan d’alcavotes perquè els caps respectius s’enamorin i ells puguin respirar a la feina. El que no s’esperen és que s’acabaran enamorant. El debut de Claire Scanlon a la gran pantalla ha tingut bona resposta entre la crítica, que n’ha lloat la química entre els dos personatges principals i la naturalitat del film a l’hora d’aproximar-se al gènere.

Fahrenheit 451 (HBO)

Com hauria imaginat Ray Bradbury la persecució de la literatura en un món hiperconnectat? El cineasta nord-americà Ramin Bahrani hi dona resposta traslladant la distopia de Bradbury a una societat que viu enganxada a les noves tecnologies i que llegeix la Bíblia escrita amb emoticones. Estrenada al Festival de Canes, la pel·lícula s’embolcalla d’una pàtina neofuturista i compta amb Michael B. Jordan en el paper del bomber que lluita per recuperar la humanitat, i Sofia Boutella com a confident atrapada entre dos bàndols.

Let the corpses tan (Amazon)

Amb una sòlida trajectòria en el cinema de terror, els francesos Hélène Cattet i Bruno Forzani s’endinsen ara en una novel·la criminal de Jean-Patrick Manchette per traslladar-la a la gran pantalla. El resultat és una història de terror psicodèlic guiada per l’aventura d’un grup de lladres que han trobat un entorn paradisíac per amagar-se. La irrupció de la policia, que els trepitja els talons, trencarà l’anhelada tranquil·litat dels protagonistes i els abocarà a una fugida en clau de neowestern. El film, que es va poder veure a l’última edició del Festival de Sitges, deixa en segon pla el desenvolupament de la trama i dels personatges per donar tota la presència a una forta càrrega sensorial que fa que Let the corpses tan sigui, per a l’espectador, una experiència gairebé física.

El caso Kurt Waldheim (Filmin)

Guardonat amb el premi a millor documental de la Berlinale 2018, El caso Kurt Waldheim recorda una de les històries més amagades de l’Organització de les Nacions Unides: el passat nazi d’un dels seus exsecretaris generals. El documental ressegueix la trajectòria de Waldheim, un diplomàtic austríac que va formar part de l’ONU entre el 1972 i el 1981. El documental viatja fins al 1986, quan Waldheim concorria a les eleccions presidencials i va abocar-se a una espiral de mentides i enganys per desenganxar-se del passat.

Avril y el mundo alterado (Movistar+)

L’essència dels còmics de Jacques Tardi impregna tots els racons d’aquest film d’animació en què també ressonen Les aventures de Tintín i La ciutat dels nens perduts. En la seva opera prima, els cineastes Christian Desmares i Frank Ekinci donen forma a una fantasia ambientada al París del 1941. Els pares de l’Avril, que són científics, han desaparegut després de fer una troballa inèdita. Persistent i valenta, la noia seguirà investigant i els buscarà acompanyada del Darwin, un gat que parla, en un viatge que celebra la innovació i la ciència. La pel·lícula ha rebut el premi Cristal del Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy.

Cargo (Netflix)

És una pel·lícula de zombis, però potser us farà plorar. La primera producció australiana de Netflix arrenca al desert, amb un matrimoni i la seva filla petita enmig del no-res. La família és de les poques supervivents als mutants fins que un d’ells mossega primer la mare i, poc després, el pare. A contrarellotge, l’home (Martin Freeman) haurà de buscar algú que es faci càrrec del nadó abans que ell s’hagi transformat del tot en un zombi. Entre el drama i el terror, Cargo reflecteix de manera majestuosa la solitud del protagonista i la seva força de voluntat en una situació de plena desesperació.

Paterno (HBO)

Paterno té totes les fitxes per agradar públic i crítica malgrat no haver passat per les sales de cinema. Sota la direcció de Barry Levinson -guardonat amb l’Oscar a millor direcció per Rain man - i amb Al Pacino com a actor principal, el film recrea el cas d’un llegendari entrenador de futbol americà que és acusat d’encobrir un altre entrenador que havia abusat sexualment de menors durant 15 anys. Basada en fets reals, la pel·lícula mostra com el protagonista perd el prestigi i la feina en una història fascinant i pertorbadora.

Pin cushion (Movistar+)

Deborah Haywood debuta amb un film que ha aixecat una onada de crítiques positives. Aixoplugant-se en el cinema indie, Pin cushion brilla sobretot per la feina actoral de les dues protagonistes, una mare i una filla adolescent que es traslladen a una nova ciutat. Les il·lusions inicials de començar una nova vida aviat es desinflaran, però les protagonistes les taparan amb fantasies i mentides. La pel·lícula reflecteix amb honestedat les frustracions d’una mare que veu com la filla s’allunya sense poder-hi fer res.

El ornitólogo (Filmin)

Considerada una de les apostes més radicals de Joao Pedro Rodrigues, El ornitólogo va ser guardonada amb el premi a millor direcció al Festival de Locarno 2016. El film està ple d’escenes que freguen l’absurd per parlar de la naturalesa i l’espiritualitat a través d’un ornitòleg que pateix un accident mentre busca aus exòtiques a la selva.

Manhunt (Netflix)

Després d’una temporada allunyat del cinema, John Woo torna amb un remake del thriller homònim que va encapçalar Ken Takakura. La nova cinta ho té tot per satisfer els fans del cinema de Woo: tiroteigs múltiples a càmera lenta, salts estratosfèrics i enfrontaments cos a cos. La pel·lícula recrea les escenes més mítiques de la cinta original sumant la presència d’actrius a la trama.

Pass over (Amazon)

Spike Lee converteix en un film experimental l’adaptació escènica de la novel·la homònima d’Antoinette Nwandu, que es va representar l’estiu passat a l’Steppenwolf Theater de Chicago. Partint de la idea de gravar una obra de teatre, el cineasta captura les converses entre dos joves afroamericans que s’esperen a la cantonada on Martin Luther King va ser assassinat. Els seus somnis, les frustracions i les fantasies prenen forma en un diàleg íntim que Lee plasma des de la proximitat i convertint l’espectador en un testimoni mut de la conversa existencial.

Diario de un maquinista (Movistar+)

Premiada als festivals de cinema de Brussel·les, Praga i Moscou, entre d’altres, la tercera pel·lícula del serbi Milos Radovic és una comèdia negra sobre la feina dels conductors de tren. El relleu generacional empeny Ilija, un maquinista a punt de jubilar-se, a confessar-se al seu fill, que el substituirà i està preocupat per les persones que se suïciden a les vies. El veterà li ensenyarà, amb un cert humor macabre, que la feina l’ha ajudat a fer el cor fort i a veure la mort d’una altra manera.