Pedres i tòtems per recordar la Presó de Dones de les Corts

BarcelonaLa reivindicació de no esborrar del tot la memòria de la Presó de Dones de les Corts de Barcelona, on el franquisme va tancar més de 5.000 dones i infants entre 1939 i 1955, ve de lluny. Fa més d'una dècada només es conservava en el record de les ex-preses però els últims anys, sobretot gràcies a la lluita de les mateixes dones, se n'ha anat recuperant la memòria. El 2010 es va col·locar una petita placa a la façana d'El Corte Inglés de la Diagonal, on hi havia hagut la presó, i ahir es va fer un pas més amb un nou projecte memorialístic.

Afusellaments i repressió infantil, a les pedres

Els cinc tòtems que actualment ocupen el xamfrà dels carrers Joan Güell i Europa es convertiran en permanents mitjançant l'acer inoxidable i mostraran, en una de les cares, la fotografia de l'any 1944 de Pérez de Rozas en què s'observa dones amb figures repressores al darrere. A sobre, ben visible, hi haurà la paraula "DONES". A l'altra cara es veurà una vista de la presó i el plànol d'urbanització, que és inèdit. El xamfrà –actualment un espai molt ocupat, amb diferents elements urbanístics, com un aparcament de motos– es convertirà en un petit jardí i un espai de vianants. Hi haurà arbres de l'amor (floreixen al març, quan se celebra el Dia de la Dona) i pedres vingudes d'arreu del territori. "Aquesta va ser una presó de pas on van tancar-hi dones preses de tota la Península. Aquesta diversitat de procedències la volem reflectir a través de les pedres", diu la professora de belles arts de la Universitat de Barcelona Núria Ricart, que forma part de l'equip que ha ideat el projecte amb l'arquitecte Jordi Henrich i l'historiador Fernando Hernández Holgado. A cada pedra hi haurà una part de la història de la presó. Per exemple, sobre una pedra de la muntanya de Montjuïc s'hi podrà llegir com van ser afusellades 11 preses, originàries de Barcelona, Tarragona, Madrid i Lleó, al Camp de la Bota. En una altra pedra, de marbre blanc d'Almeria, hi haurà la història dels nens i nenes que van patir, amb les seves mares, la repressió.

Les supervivents, imprescindibles

"Barcelona és un dels llocs a Europa on es té més coneixement sobre la realitat femenina a les presons, tot i les dificultats, perquè tota la informació de l'antiga presó de dones de la Trinitat va ser destruïda –en plena democràcia– i en va quedar molt poca de les Corts", assegura el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes. "Si se sap tant és gràcies a les preses que van sobreviure i van crear associacions com Dones del 36 [va néixer el 1997 i es va autodissoldre el 2006], una de les millors entitats memorialístiques i amb més dignitat", afegeix Vinyes. Les Dones del 36 van batallar no només per recordar que hi van ser sinó també per assenyalar que se les havia de tenir en compte a l'hora d'explicar la seva història.

A les cel·les de la presó de les Corts, durant els primers anys del franquisme, les condicions eren infrahumanes. Entre el 29 de gener del 1939 i el 6 d’octubre d’aquell mateix any, en un edifici concebut per allotjar unes 150 persones, hi van ingressar 3.267 dones. Sovint hi van tancar diverses generacions d’una mateixa família.

Amb un QR que s'instal·larà als tòtems es podrà accedir a la informació que hi ha sobre la presó a les pàgines web 'https://presodedones.wordpress.com' i 'http://presodelescorts.org'. El pressupost del projecte és de 202.696 euros i, de moment, només es podrà senyalitzar el perímetre de l'antiga presó que afecta el xamfrà. L'objectiu, segons Ricart, és que finalment es pugui assenyalar tot el perímetre que ocupava l'antiga presó.