La Pedrera recupera els ideals de l’artista rus El Lissitzky

BarcelonaLa darrera etapa de la trajectòria d’El Lissitzky (1890-1941), un dels grans noms de les avantguardes russes, va quedar enfosquida per la seva col·laboració amb el règim de Stalin. Se li va retreure que fos el creador de disset números de la revista L’URSS en construcció, el principal mitjà amb què Rússia projectava la seva imatge a l’exterior.

Sigui més o menys certa la seva excessiva proximitat amb l’estalinisme, els dissenys d’aquest pintor, dissenyador, fotògraf i arquitecte per a L’URSS en construcció revelen el seu talent per abordar qualsevol llenguatge artístic, tal com es pot veure a partir d’avui a la Pedrera amb l’exposició El Lissitzky. L’experiència de la totalitat. Amb tot, quan l’artista va morir el 1941, la seva vídua, Sophie Lissitzky-Küppers, va ser deportada a Sibèria, va tenir moltes dificultats per tornar a la seva Alemanya natal i va morir a Rússia als 87 anys. El Lissitzky és un dels artistes “més experimentals, influents i controvertits del període d’entreguerres”, explica Oliva María Rubio, la comissària de l’exposició. Com indica el títol de la mostra, i com passa amb els artistes de les avantguardes, El Lissitzky és un exponent de “la idea de l’artista global que no jerarquitza entre les diferents arts”, subratlla Rubio. “L’artista ha deixat de ser un reproductor per convertir-se en el constructor d’un nou univers d’objectes”, va deixar escrit el mateix artista.

Un creador bucòlic i tecnològic

Del disseny d’una tipografia fins a un gratacel, El Lissitzky no va escatimar esforços per deixar un món millor que el que va trobar. La mostra està formada per 138 obres de 15 col·leccions espanyoles i internacionals, com l’IVAM, el Museu Thyssen Bornemisza, el Museu Tretiakov de Moscou i el Getty Research Institute. El recorregut arrenca amb les il·lustracions que El Lissitzky va fer per al conte en jiddisch Un cabridet, en un moment en què la cultura jueva estava menystinguda a Rússia, fins a les darreres obres com l’original d’un cartell contra el feixisme datat el 1941 i un altre de propaganda soviètica amb el lema Produïu més tancs!

Un dels pilars de la producció de l’artista són els proun, l’acrònim de Projectes per a l’afirmació del nou. A més d’immortalizar-los en olis i dibuixos abstractes, El Lisstzky els va convertir en “models o processos que servien de guia per a la realització d’una obra”, explica Rubio. La força d’aquest concepte també es va fer extensiva al muntatge de les exposicions, que trencaven amb les convencions perquè l’espectador tingués un experiència de l’art espacial i temporal, a més de la visual. També es pot trobar en el camp del teatre. En comptes d’un escenari a la italiana, El Lisstzky promovia un sistema d’escenaris concèntrics perquè l’espectador tingués un paper més actiu durant l’espectacle.

L’arquitectura va ser l’únic terreny on El Lissitzky no va poder veure realitzades les seves idees. Va signar una desena de projectes, el més destacat dels quals és un gratacel horitzontal de serveis públics a Moscou. Es va haver de conformar a fer pavellons d’exposicions com el pavelló soviètic de l’Exposició Internacional de la Premsa ( Pressa ) de Colònia del 1928.