Pedralbes busca suport popular per salvar una capella gòtica

BarcelonaLa capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes fa a penes 20 metres quadrats, però conté tot un món. Els frescos que la decoren, atribuïts a Ferrer Bassa, són una mostra de l'arribada de les novetats italianes a Catalunya a mitjans del segle XIV i estan cada vegada més a prop de recuperar la seva esplendor. El monestir, que depèn del Museu d'Història de Barcelona, ha engegat una campanya de micromecenatge a Verkami per aconseguir 25.000 euros per culminar-ne la restauració. El pressupost global de la intervenció ascendeix a 150.000 euros i l'Ajuntament de Barcelona n'hi aporta 75.000. Fins al 3 de maig es poden fer aportacions a partir de 20 euros, i ahir a la tarda ja se n'havien recollit 2.410 €.

La xifra que es vol aconseguir és "testimonial", subratlla Anna Castellano, la historiadora i conservadora en cap del monestir de Pedralbes. La crida popular també persegueix aconseguir uns altres beneficis intangibles, però molt valuosos, com ara que la ciutadania es retrobi amb aquesta joia del gòtic català o la conegui i se la faci seva. Entre les recompenses als mecenes de la campanya hi ha làmines del fotògraf Pere Vivas amb detalls de la capella, visites guiades exclusives i un concert de Jordi Savall.

A més de la restauració dels frescos, la intervenció preveu la creació d'una nova presentació, que passarà per ampliar el cubicle que la protegeix i que permet veure la capella, millorar-ne la il·luminació i col·locar-hi plafons informatius. El projecte de restauració, que es remunta al 2005 i està previst que culmini el 2014, està entre els cinc projectes europeus més importants. Des del 2011 tot el procés es pot seguir a través de l'exposició Murals sota la lupa , instal·lada en una de les dependències del monestir. "A Catalunya, des de finals del segle XIX, la gent ha contribuït a la conservació del patrimoni", recorda Castellano. La vicaria de Marià Fortuny es va adquirir per subscripció popular i la primera restauració de l'església de Pedralbes ja va ser objecte d'un recapte popular que va aparèixer el 1877 a La Llumanera de Nova York, el diari dels catalans que vivien als Estats Units. Segons Castellano, els 75 metres quadrats de pintures de la capella de Sant Miquel eren "com un teatret". "Amb la vivacitat dels colors i la il·luminació de les espelmes devia ser molt impactant", diu.

Un espai d'oració molt emotiu

L'estança, que va ser la cel·la particular de l'abadessa del monestir, Francesca Saportella, està decorada amb escenes de la Passió de Crist, els Goigs de la Mare de Déu i diversos sants i santes. "Els murals proposaven una meditació molt emotiva per arribar al coneixement a través de l'emoció -explica la conservadora-. Les monges havien de sentir en la pròpia pell els patiments i els goigs de la Verge. El llenguatge jugava molt amb els sentiments i les emocions. Per això hi ha els mateixos marbres a la capella i dins de les pintures, i la figura de sant Francesc -a la dreta de l'entrada- trepitja el marc de la pintura, com si volgués sortir-ne". Al segle XVI la capella va funcionar com a arxiu del monestir; entre el 1801 i el 1870 va ser el guarda-roba, i els frescos, acabats a l'oli, no van tornar a sortir de darrere els armaris que cobrien els murs fins a finals del segle XIX. Les tasques de restauració començaran per l'enteixinat original del segle XIV, continuaran amb l'eliminació de l'arrambador amb cortinatges que va cobrir uns marbres fingits al començament del segle XX i culminarà amb les pintures. La lluentor de les estrelles del sostre, així com la dels daurats de les figures, s'ha oxidat perquè no està feta amb pa d'or sinó amb plata, estany i pigments. "Esperem que els colors tornin a sortir a la llum", afegeix Castellanos. Està previst, també, fer una reconstrucció digital de la capella amb els tons originals. Les investigacions que s'han fet a la capella inclouen un estudi amb georadar per determinar-ne l'estabilitat a través de fotografies dels frescos amb diferents tipus de llum.

L'atribució a Ferrer Bassa, que va rebre l'encàrrec dels murals el 1346, no està exempta de polèmica. El fort caràcter italià de les pintures, que s'han posat en relació amb mestres com Giotto, Taddeo Gaddi, Duccio i els germans Lorenzetti, fa que els experts no es posin d'acord en el grau de participació d'aquest pintor en la decoració de la capella. El debat és entre si Ferrer Bassa va col·laborar amb un pintor italià o bé si el veritable autor dels murals és un pintor italià.