Paul Verhoeven: "Totes les actrius americanes van rebutjar actuar a 'Elle'"

BarcelonaElle arrenca amb la imatge d’un gat que contempla Isabelle Huppert, estirada a terra i tacada de sang, sent violada per un home emmascarat. Una escena terrible que sembla extreta d’un tortuós drama de Michael Haneke però que, en mans de Paul Verhoeven, és el punt de partida d’una comèdia negríssima sobre una executiva que es nega a ser víctima i estira el fil del seu desig fins allà on la porti. Un film fascinant que dinamita les expectatives de l’espectador, reconfirma Huppert com la millor actriu del món i representa el retorn triomfal -des d’avui als cinemes- del director de Robocop i Instint bàsic després d’una llarga dècada allunyat del cinema.

Elle està provocant menys controvèrsia del que tothom s’imaginava.

Sí, és curiós. Abans d’estrenar-se a Canes tothom deia que seria controvertida. Però fins ara no hi ha hagut polèmica a la premsa ni a internet. De fet, el 95% de ressenyes són positives! A Toronto ens van fer més preguntes sobre la violació que a Europa, però tampoc hi va haver controvèrsia. Ara, vés a saber què passarà quan estrenem als EUA.

Troba a faltar la polèmica? Si ningú s’emprenya, es preocupa?

No. Jo mai he perseguit la polèmica. La protagonista d’ Elle és una dona amb molt de caràcter i gira full després d’una violació. Però no és cap provocació. Què deia Jesús al Nou Testament? “Estima el teu enemic”. No deia “estima el teu veí”, sinó “el teu enemic”, que és molt diferent. I la pel·lícula parla d’això, sobretot a partir del tercer acte.

Tant a Elle com a Els senyors de l’acer i El llibre negre, les protagonistes acaben sentint alguna cosa per homes que han abusat d’elles. Per què l’atreu tant, això?

És una de les possibilitats de la vida. Apareix en algunes de les meves pel·lícules, però el tema no m’obsessiona. A Elle, la violació m’interessa molt menys que el context social de la protagonista: el seu exmarit, el fill, l’amiga, la nora... El 70% del film és sobre el seu cercle d’amics i família, i el 30%, sobre el thriller. Ja he fet un Instint bàsic, però un retrat sobre els usos i costums d’una família burgesa no l’havia rodat mai.

Des del primer pla, l’ambigüitat regna al film. Com d’important és que el públic no tingui certeses?

Depèn. A El llibre negre no hi havia cap ambigüitat ni dobles sentits. El que veus és el que hi ha. Però a Elle m’interessa més el que no es veu, deixar buits sense explicar, per exemple en la història del pare de la protagonista. Estic segur que hi ha una connexió entre el seu passat traumàtic i la relació sadomasoquista que construeix al film, però tant l’autor de la novel·la com jo hem decidit no psicoanalitzar-la i, simplement, deixar-ho obert. Algunes coses és millor no explicar-les. És la bellesa de la novel·la i del guió.

En un principi volia rodar Elle als Estats Units. ¿Creu que haurien acceptat tota aquesta ambigüitat?

No. Però vam rodar a França perquè totes les actrius americanes a les quals vam enviar el guió van rebutjar actuar al film. I ho vam intentar amb totes les actrius importants de més de 40 anys! L’haurien acceptat si fos una pel·lícula de venjança, però no és el cas. Així que vam tornar a París, on sabíem que Isabelle Huppert volia fer la pel·lícula. Ella no tenia cap problema amb la història: la Isabelle rodaria qualsevol història que li semblés interessant, per poc usual que fos. M’encantaria tornar a treballar amb ella, però abans cal trobar el projecte.

I què me’n diu, de la seva pel·lícula somiada sobre Jesús? Ella podria ser la Mare de Déu...

Sí, per què no? Maria tindria prop de 50 anys. Però compte amb això que dius: Maria no era verge! Jesús era el seu quart fill. ¿Vol dir que ell va ser l’únic engendrat miraculosament o que tots els altres també ho van ser? Cal ser rigorós. Això de la virginitat va en contra de les lleis físiques. En la meva opinió, la família de Jesús era una típica família jueva de vuit o nou membres i ell tenia germans i germanes.