Paul Simon confessa que va compondre els seus principals èxits al lavabo

Berlín p { margin-bottom: 0.21cm; } El cantant i compositor nord-americà Paul Simon, meitat del duo Simon & Garfunkel, va compondre les seves millors cançons tancat a les fosques al lavabo, segons ha confessat l'artista en una entrevista publicada al setmanari alemany Zeitmagazin. "Abans ho feia. Em tancava al bany, apagava la llum i obria l'aixeta. El so de l'aigua em relaxava. Els taulells oferien un ressò extraordinari quan cantava Hello darkness my old friend. Em sento bé i protegit en la foscor", explica l'artista.

Simon assenyala, però, que "ni una" de les seves obres responen al seu ideal de cançó i que amb els seus èxits mai va sentir haver aconseguit deu punts sobre deu. De Bridge over troubled water diu que “les dues primeres estrofes eren molt bones, gairebé un deu. Però llavors va entrar Artie [Art Garfunkel, l'altra meitat del duo] amb el nostre productor a l'estudi i em va dir que calia afegir-li una tercera estrofa", explica. Segons l'artista, de 69 anys, es va deixar convèncer, va compondre una altra estrofa, tot i que ho considerava un error, només per evitar una baralla. "Si em pregunta avui, precisament aquesta tercera estrofa és la que li resta valor a la cançó. Però potser m'equivoco. És difícil avaluar les pròpies cançons", va afegir.

Les cançons perfectes són, per a Simon, la nadala Santa Nit i Someone to watch over me, de Gershwin, i l'obra de Richard Rodgers, autor de My funny valentine.

El cantautor també explica a l'entrevista que va començar a compondre per conquistar les noies: "Jo era bastant més petit que els altres nens de la meva edat, per la qual cosa les nenes senzillament m'ignoraven. Un dia vaig veure com una banda tocava a l'escola i els nois no eren precisament macos, però les noies els adoraven. Vaig saber que jo també podia fer això, així que em vaig buscar una guitarra". Amb la guitarra, les noies "van començar a adonar-se de què existia", explica Simon.

"Artie i jo érem dos nois de Queens, que no impressionaven des del punt de vista físic. Jo per exemple era massa petit com per ser sexi. No consumíem drogues dures, no destrossàvem habitacions d'hotel, les nostres nòvies no eren supermodels i no anàvem pentinats a la moda", reflexiona.

Encara que assumeix que no aconseguirà escriure la cançó perfecta, perquè simplement li "falta el talent", Simon no descarta seguir component als 90 anys. "La setmana passada vaig començar a gravar un disc amb la meva esposa, Edie Brickell. Durant anys hem cantat junts per als nostres fills, també a la banyera. Als nens els agrada la meva veu, sempre ha estat així", assegura l'autor de clàssics com Mrs. Robinson, The boxer i The sound of silence.