Pau Riba, una icona eterna: la música i el país estan de dol

BarcelonaEl músic i poeta Pau Riba, que ha mort aquest diumenge als 73 anys, ha estat un gran referent de la música catalana dels últims temps i ha exercit una notable influència en molts artistes catalans actuals. Per això les mostres de condol s'han fet sentir tant entre les institucions del país com entre els músics més joves i els seus coetanis. El seu fill Caïm l'ha definit com a "inquiet, transgressor i inconformista". És mítica la declaració que va fer a Àngel Casas sobre la seva aportació a la cultura catalana a La nova cançó de Francesc Bellmunt (1976).

La cantant Marina Rossell, amiga i els últims temps companya de tertúlia a Catalunya Ràdio, el recordava així: "En Pau ha mort cantant, i enfocant la vida amb tota la seva plenitud malgrat l'agonia. Llarga vida al Pau Riba! Etern Pau Riba. M'agradaria que el recordéssim com una persona fora de tots els cànons, que ha fet unes cançons bellíssimes que estaran sempre en el record. És una rara avis, únic, excel·lent". "En Sisa i ell mai et deien cap lloc comú, en Pau era un fora del ramat. No tenia ni compte corrent!", deia a l'ARA.

Toti Soler, un dels col·laboradors des de l'època de Dipotria i Ell, la donya i el gripau, ha recordat Pau Riba com "un cantautor, no un músic": "Sobretot era un poeta, tenia unes grans lletres, tenia un humor àcid i una tendresa", recordava a la ràdio. El músic solsoní Roger Mas, també a Catalunya Ràdio, deia que creu que "Riba i Sisa han fet una aportació a la nostra cultura" perquè van "arribar a profunditats inexplorades". "Ens ha donat una lliçó de vida i de música", ha dit Abel Queralt, de l'Orquestra Fireluche. Pau Riba traurà el seu disc pòstum, Segona florada, amb aquesta banda. L'han estat enregistrant fins als últims moments i, de fet, tenia una gira prevista i concert al festival Strenes a l'abril. També sortirà aviat el seu últim llibre, Història de la música del segle XX, amb Males Herbes.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'ha definit com "un personatge iconoclasta que anava en la línia contrària del que tothom esperava" i com "un artista únic i excepcional" que "deixa petjada". "Una de les contribucions de l’art a casa nostra i arreu és que sigui crític amb el poder i això és bo. Pau Riba era molt iconoclasta, ho qüestionava tot, i el poder polític també entra en aquest àmbit de crítica". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també l'ha acomiadat per les xarxes.