Pau Riba desenterra ‘Els prínceps de Rocamadour’

Formentera, principis dels 70. Pau Riba i Romeva s’hi havia instal·lat l’any 71 i allà hi va enregistrar, a l’aire lliure, Jo, la donya i el gripau. Durant aquell temps, i encara no sap com, dels seus dits i la seva guitarra en sortien minuets. Però aquell reguitzell de cançons, que explicaven una història medieval protagonitzada per una princesa trista i abandonada, van quedar en un calaix.

Tiana, 40 anys més tard. Com si no hagués passat el temps, Riba assaja el repertori d’Els prínceps de Rocamadour amb dos joves músics que encara no havien nascut quan l’impuls creatiu d’aquestes cançons va aparèixer per primera vegada. Són Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Mau Boada (Les Aus, Esperit!), artistes de referència del pop actual que connecten màgicament amb l’univers de Riba. El Mau recorda, de quan era petit, “la cançó Torronet, que sortia a la tele”. I pensava: “Aquest paio està pillat, com mola!” Quan va “flipar” de veritat, però, va ser amb Jo, la donya i el gripau (1971), el mateix disc del qual va contribuir a celebrar el quarantè aniversari amb l’espectacle 40 gripaus!, en el qual també va participar Joan Pons de forma més tangencial. “Que el cercle es tanqui és curiós, perquè molts cops em deien que els meus primers discos recordaven el Pau Riba, però jo l’he escoltat molt recentment i realment notava que hi havia una influència que no era directa, que venia per un altre costat, una sintonia”, reflexiona el de Cal Eril. El Mau hi està d’acord, i el Pau se’ls mira i diu: “Jo me’n vaig a fer la migdiada, acabeu vosaltres”. I tots riuen.

“A mi sempre m’ha fascinat tota la mitologia medieval del rei Artús, els cavallers de la Taula Rodona i el Sant Grial, barrejada amb contes com La bella dorment -explica Riba-. Això és el que em va portar cap aquí, però com que vaig acabar tota la història i no l’acabava d’entendre, he fet un últim tema que ho canvia tot”.

És Coses que passen o Ai, ves!, que a l’assaig sona amb fusta de hit. “N’hi ha molts, de hits ”, diu Pons. En total són nou cançons que podrien acabar en un àlbum. “Jo tinc moltes ganes de fer un disc amb això”, confessa el Pau. “A la maqueta hi ha corns, trompetes... és reproduir els tornejos medievals”, explica, imaginant com hauria de ser el disc. Per ara el Mau l’acompanya a la bateria, als loops, etcètera, i el Joan al baix i la guitarra elèctrica. Abans de dinar assagen El brodat, la primera cançó, que diu: “Amb el marc de la finestra i amb el fil de l’horitzó / la princesa consirosa va brodant un mocador”. Resulta que la princesa està trista, perquè el príncep és a la guerra i ella espera que torni. Quan arribi li faran una gran festa, però ella s’adonarà que “no li fa ni puto cas” i se n’anirà al bosc. És La princesa del bosc, una peça que Riba no ha deixat de tocar mai. “La vaig incorporar al revival i era un dels temes clau”, diu. Podríem acabar d’explicar la història, però faríem espòiler. La intenció era fer una mena de conte medieval des d’un punt de vista feminista, inspirat en el moviment woman’s lib, “però a la Memi -la companya del Pau- li va semblar horrorós, perquè li sembla que la princesa és una tonta que, en comptes de fotre-li quatre hòsties al príncep, se’n va plorant”.

Mentre endrapen les galtes que precisament ha preparat la Memi per dinar, la conversa comença a divagar. Del Grial i la Taula Rodona als nazis, la visita de Himmler a Montserrat i l’escriptor Francesc Miralles, que està escrivint un llibre que és una entrevista amb el Pau que ha durat dos o tres anys: “Parlem de tota la meva filosofia sobre els cíborgs, la relació home-màquina”, explica. I d’aquí, al capitalisme, les renovables, arreglar el món... Però cal tornar a l’assaig, perquè dissabte tenen concert. |

Festival Connexions: Pau Riba acompanyat per Joan Pons & Dalmau Boada La [2] de l’Apolo (Barcelona). Dissabte 31. 21 h. 11-14 € Consulteu la resta de la programació a: www.festivalconnexions.com