Les imatges inèdites de Pau Casals

BarcelonaEl 14 d’abril del 1931 Francesc Macià proclamava, davant una plaça Sant Jaume atapeïda de gent, la República Catalana. L’endemà, un Alfons XIII perplex, que no es podia acabar de creure que no tenia “el amor de mi pueblo” va emprendre el camí de l’exili. Casals, segurament el republicà més ben relacionat amb la monarquia europea, va donar la benvinguda al nou règim: “Sí, per a mi, el naixement de la República Espanyola va representar la culminació d’un dels meus somnis més estimats”, va assegurar. Però el somni duraria poc. El 17 de juliol del 1936 els militars rebels proclamaven un cop d’estat des del Marroc i Casals emprenia el camí cap a l'exili.

Casals, poc després d’arribar a Prada, va visitar alguns camps de concentració, Ribesaltes, Vernet, el Voló, Argelers..., on malvivien milers de refugiats: “En veure aquelles terribles condicions, vaig sentir que tenia un deure”, explicaria anys més tard. Cada dia rebia centenars de cartes dels que intentaven sobreviure darrere els filats a la fam i a les malalties. Les responia totes i va oferir importants quantitats de diners.

El Museu Memorial de l'exili (MUME) inaugura una exposició que recull una selecció de 110 fotografies, la majoria d'elles inèdites, del fotoperiodista Jean Ribière (1944-1956). Ribière va copsar moltes imatges de l'exili republicà a Perpinyà i Prada. A partir de la figura de Pau Casals, el fotoperiodista va captar el dinamisme polític i social que es va viure a la Catalunya Nord poc després de l'alliberament de França el 1944. A l'exposició es poden veure mobilitzacions multitudinàries al carrer contra el franquisme, festes populars, actes culturals i polítics... Entre els rostres més coneguts de "De Prada a Perpinyà. Pau Casals & el món de l'exili. Reportatges del fotoperiodista Jean Ribère (1944-1956)" destaquen Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Josep Carner, Joan Alavedra, Josep Irla o Josep Puig Pujades.

Ribèrie, que va treballar per capçaleres com 'L'Independant', 'Le Republicain des P.O, 'L'Express o 'Match', va retratar la societat nord-catalana de la Postguerra i les mobilitzacions dels refugiats que esperaven una intervenció, que mai va arribar, dels aliats, per tal d'alliberar definitivament Espanya del franquisme.