Troben a Suïssa pintures romàniques catalanes que es van arrencar i vendre durant el franquisme

BarcelonaLes pintures murals romàniques catalanes van ser un gran negoci als anys 40 i 50. Entre el 1941 i el 1953, Ramon Gudiol va arrencar fragments de pintures murals de les esglésies de Santa Maria de Cap d'Aran, Sant Llorenç d'Isavarre i Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. "Hi havia fragments que s'arrencaven directament per poder-los emmarcar i vendre'ls com a quadre", explica Juan Antonio Olañeta, que juntament amb Milagros Guardia han localitzat sis d'aquests fragments, desapareguts des de feia 50 anys, en una col·lecció privada de Suïssa.

L'operació d'arrencar pintures murals de les esglésies dels Pirineus, segons els dos investigadors de la Universitat de Barcelona, va ser iniciativa de l'antiquari Josep Bardolet. I les pintures esquarterades es van vendre ràpidament a l'estranger. Concretament al museu The Cloisters de Nova York –pintures de Cap d'Aran– i al Museu d'Art de Toledo (Ohio) –fragments d'Isavarre i de Surp–. Altres peces es van dispersar en col·leccions privades, i n'hi ha d'altres de les quals encara es desconeix quin va ser el seu destí. "El material que no van poder vendre al mercat de l'art eren les peces que estaven en més mal estat, i van acabar al fons del Museu d'Art de Catalunya i al Museu Diocesà d'Urgell", detalla Olañeta.

Dels sis panells que ara han localitzat els dos investigadors, quatre ja eren coneguts pels especialistes gràcies a fotografies conservades a l'Arxiu Mas, però no se sabia on havien anat a parar. Ara s'ha descobert que havien format part de la col·lecció d'Arthur Wilhelm i, quan va morir, el 1962, van estar en dipòsit al Kunstmuseum de Basilea fins al 2008. Després les va comprar el col·leccionista que les té actualment, que no ha volgut que es revelés ni el seu nom ni la ciutat on viu. Els investigadors de la UB van seguir-ne la pista i van demanar al museu de Basilea posar-los en contacte amb el propietari, que els va oferir la possibilitat de veure les peces i fotografiar-les.

Els negocis de Bardolet amb el bisbat d'Urgell

Les pintures provenien d'esglésies que estaven sota la jurisdicció del bisbat d'Urgell. Bardolet va ser qui va negociar amb Ricard Fornesa, vicari interí de la diòcesi d'Urgell, l'autorització per arrencar les pintures de Cap d'Aran. Van ser adquirides per trenta mil pessetes l'any 1947, moment en què es van traslladar al taller de Ramon Gudiol per restaurar-les. El conjunt es va desmembrar i es va vendre a diferents col·leccions. Un dels qui en va comprar una part va ser John D. Rockefeller Jr., i des d'aleshores es pot veure a The Cloisters. Bardolet va continuar amb el negoci i pocs anys més tard, el 1953, va aconseguir un altre permís per arrencar les pintures d'Isavarre. En aquest cas, el bisbe d'Urgell, Ramon Iglesias, quan als anys 50 va esclatar la polèmica perquè es va descobrir que s'havien venut als Estats Units, va defensar-se dient que va autoritzar-ho convençut que el seu destí seria el Museu d'Art de Barcelona (l'actual MNAC). Les pintures es van esquarterar el 1953, i algunes van ser adquirides per l'Ajuntament de Barcelona deu anys després. Per què va passar tant de temps, si segons el bisbat havien d'anar al MNAC? Olañete està convençut que va ser perquè es van intentar col·locar al mercat internacional. "La presència de tres dels panells a la col·lecció suïssa reforça aquesta hipòtesi", afirma Olañete.

També està molt dispers el conjunt pictòric de l'absis de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, que va patir un procés d'arrencament i venda paral·lel al d'Isavarre. A la col·lecció suïssa hi ha dos panells amb apòstols d'Isavarre i quatre plafons més: el del peix solitari de la finestra d'Isavarre, el sant Gervasi de Cap d'Aran i els símbols de sant Marc i sant Lluc de Surp, aquests dos últims totalment desconeguts fins ara per la historiografia catalana. Totes elles les haurien comprat a Bardolet abans del 1962.

Els dos investigadors de la UB lamenten que en la incessant activitat de compra i arrencament de pintura mural que hi va haver després de la Guerra Civil, sota el govern de Franco, es van esquarterar molts conjunts pictòrics. La conseqüència d'aquest espoli sistemàtic no és només la pèrdua de patrimoni, sinó que serà molt difícil que mai es puguin refer o fins i tot comprendre com eren les decoracions de les esglésies afectades: s'ha perdut molta informació. "Hi ha molt obscurantisme i s'ha perdut molta documentació. Quan es van vendre aquests murals es deien mentides, fins i tot s'inventaven noms d'esglésies", assegura Olañete. De moment les sis pintures continuaran a Suïssa.

La investigació de Juan Antonio Olañeta i Milagros Guardia s’ha publicat a la revista Lambard: estudis d’art medieval, de l’Institut d’Estudis Catalans.