Des d'escuts reials fins a orinals de terracota: surten a la llum centenars de peces d'un taller del segle XIX

BarcelonaAntoni Tarrés va ser un important terrissaire del segle XIX que tenia diferents tallers a Barcelona i a l'Hospitalet de Llobregat. Produïa maons, atuells, adorns per a façanes o objectes de ceràmica. El seu gran talent va ser sobretot la decoració escultòrica en terracota i el seu taller es va convertir en la primera fàbrica a Barcelona que produïa elements ornamentals per aplicar-los a l'arquitectura de la ciutat. Era un període de puixança de la indústria del fang a Barcelona, perquè la ciutat creixia demogràficament i fabrilment.

Des de fa nou anys, estudiants i arqueòlegs excaven al seu taller al cor del Raval, al solar de la mateixa Facultat de Geografia i Història de la UB. En la darrera campanya han aflorat milers de restes de peces: hi ha des d'una al·legoria d'Europa fins a un orinal pla hospitalari de terracota, passant per cinc escuts de les cases reials de Suècia i Noruega unificades, de Napoleó III, de l'Imperi Otomà, de la casa de Savoia (Itàlia) i dels tsars de Rússia. Moltes de les peces es van fer amb la col·laboració d'escultors com ara Josep Anicet Santigosa, a qui Tarrés va contractar l’any 1842.

En cap excavació anterior s'havien trobat tantes peces. "Són peces que no es van comercialitzar i les van trencar per fer-les servir en comptes de terra per elevar el paviment del taller", explica Sánchez.  "De l'escut de Napoleó III en vam trobar l'altra part en una excavació el 2014", explica Jacinto Sánchez, director de les obres. Tot el que s'ha anat trobant al llarg de les diferents campanyes es conserva al Centre de Col·leccions del Museu d'Història de Barcelona de Zona Franca. "Tanta profusió d'escuts, que es van elaborar entre el 1860 i el 1870, devia respondre a un encàrrec per a una visita de la reina Isabel II", explica Salvador Garcia, professor de la Facultat de Belles Arts de la UB i expert en Antoni Tarrés. Tarrés no és un desconegut perquè les seves peces són a les façanes d'una seixantena d'edificis de Barcelona i a altres ciutats i pobles de Catalunya.

Tanmateix, la darrera excavació ha posat al descobert un fet inèdit: la producció destinada a decorar habitatges i jardins particulars. S'han recuperat, per exemple, diversos bustos de mida petita de personatges amb trets asiàtics o la reproducció d'una casa que probablement es va fer servir com a element de pessebre. Hi ha molts pedestals i decoració per a fonts ornamentals, com un tritó. "Totes aquestes troballes poden ser una gran font d'informació sobre Tarrés i ens permetrà identificar moltes altres peces que hi ha per tot el territori català. Es podrà demostrar la seva participació en més edificis dels que se li atribueixen fins ara", assegura Garcia.

Un jaciment de terrissaires únic a Barcelona

Al carrer Tallers de Barcelona ja hi havia tallers terrissaires uns anys abans del 1350. Tarrés hi va obrir el seu taller el 1841 i els fills i nets van continuar amb el negoci. De fet, l'orinal pla porta la firma del fill de Tarrés, que era qui subministrava a tots els hospitals aquest utensili, que no ha canviat gaire de forma però sí de pes. El 1858, la casa-fàbrica de Tarrés estava formada per un edifici amb habitacions que donava al número 45 del carrer Tallers, del qual encara es conserva la façana i on vivia amb la família. A través d'un passadís, s'accedia al taller, on es produïa la ceràmica i on hi havia tres grans forns. Hi havia un altre edifici que servia com a expositor del taller.

Tot es va enderrocar el 2005, l'any en què es va inaugurar la Facultat d'Història i Geografia del carrer Montalegre. És un cas únic a Barcelona. No hi ha cap altre jaciment de terrissaires del segle XIX en aquest estat de conservació. A sota del solar que hi ha al pati de la Facultat, encara està pràcticament intacta una nau, amb volta catalana, on queden molt ben conservats els forns de combustió. Aquest espai, fins als anys 60, servia de magatzem per a una discoteca que hi havia al carrer Tallers. "Ara tocaria fer una exposició. Tenim el material suficient per explicar bé com era el taller de Tarrés", assegura el professor d'arqueologia de la UB, Josep Maria Gurt. L'exposició es podria fer el 2024. Aleshores farà deu anys de l'inici de les campanyes d'excavacions i 200 anys que a Tarrés se li va concedir el títol de mestre gerrer. "Era important perquè aquest títol et donava dret a tenir forns", assegura Garcia.