Sant Miquel del Fai reobrirà el març del 2023
Destí turístic des de finals del XIX, la Diputació de Barcelona ha invertit més 5 milions d'euros en adequar-lo
Sant Miquel del FaiEn la confluència de les rieres de Tenes i el Rossinyol, que es precipiten en cascades, Sant Miquel del Fai va ser durant dècades destí de turisme sobretot familiar. Als anys seixanta i setanta s'omplia de Seat 600, i molts vehicles van acabar portant l'adhesiu d'aquest lloc tel·lúric on es llegia “Sant Miquel del Fai. Una meravella de Catalunya”. La singularitat de la seva església troglodita del segle X, excavada a la roca, considerada la millor i més gran de Catalunya, i un entorn abrupte dominat pels cingles calcaris de Bertí que formen grutes i coves, va atreure autors com Víctor Balaguer i Josep Pla. Tanmateix, el lloc, que en els darrers anys sobretot atreia celebracions de bodes i bateigs, es va anar degradant i, finalment, el va comprar la Diputació de Barcelona el 2017 per 1.315.000 euros. Després de cinc anys d'obres i una inversió entre la compra i les reformes de 5.371.736 euros, la finca de 70,5 hectàrees obrirà les portes, renovada, el març del 2023. L'entrada serà gratuïta, amb reserva, i hi haurà un aforament de 200 persones de manera simultània. La previsió és que diàriament visitin el lloc unes 1.000 persones. Els primers mesos només obrirà els caps de setmana i, entre setmana, es faran visites escolars.
No es podrà visitar tot. Els panells de l'entrada mostren un recorregut que comença al pont de Rossinyol, del segle XVI, i continua pel pas de la Foradada, cingles i balmes, l'església de Sant Miquel, el salt del Rossinyol, la plaça del Repòs, el llac de les Monges (dit així perquè, segons la llegenda, els peixos que hi viuen eren unes monges que van pecar amb uns joves cavallers) i el salt de Tenes. Fins més endavant no es podrà accedir ni a la Cova de les Tosques ni a l'ermita de Sant Martí, del segle XII, que conserva les restes d'un campanar d'espadanya i on es pot veure una reproducció de part de les pintures gòtiques.
De moment, també estarà tancada la Casa Prioral, que era l’edifici que originalment acollia el prior i les dependències on vivia la comunitat de monjos benedictins. D’estil gòtic, s'havia fet servir des de 1875 com a restaurant i hotel. "El que està clar és que la Casa Prioral no es destinarà a restauració, però encara estem treballant en el pla d'usos", diu el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Juan Echániz. Al llarg d'aquests mesos, s'enllestirà un pla arquitectònic i urbanístic per decidir què s'elimina d'aquest edifici, perquè en utilitzar-lo com a restaurant es van fer afegitons que la Diputació considera innecessaris. La intenció és conservar tan sols l'estructura original i destinar-lo a activitats pedagògiques. "Serà de tipus cultural; posarem a l'abast de la gent recursos com una exposició o rètols interpretatius per conèixer els valors del patrimoni natural i arquitectònic que hi tenim. No serà una visita recreativa i de restauració", detalla el director de Sant Miquel del Fai, Lluís Martínez.
Garantir la seguretat i eliminar els elements més 'kitsch'
"Quan vam començar les obres ens vam trobar que estava tot en una situació molt precària i, en alguns aspectes, ni tan sols complia la normativa", diu Teresa Planes, que és qui ha coordinat tots els treballs de rehabilitació i adequació. No ha estat fàcil perquè a Sant Miquel del Fai és la naturalesa qui mana: al llarg d'aquests cinc anys hi ha hagut dues riuades (el març del 2018 i el gener del 2020) que van destruir infraestructures ja consolidades, i una pandèmia. A més, tan sols es poden fer obres des de l'1 de setembre fins al 28 de febrer, per no danyar la fauna singular que habita les coves, les cingleres i l'aigua. Sant Miquel del Fai és una de les úniques llars a Catalunya que té l'àguila cuabarrada.
A més a més, és un cul-de-sac i s'han hagut també de fer obres davant el risc d'incendis, ja que els camions dels bombers no hi poden accedir. Una de les prioritats ha estat garantir la singularitat i eliminar els elements més kitsch. S'han consolidat els talussos de la cinglera, col·locant-hi malles, fins al salt de la Tena. En una segona fase es farà el mateix fins a la cova de les Tosques, i s'ha eliminat una vidriera opaca que cobria tota la gran balma que hi havia al costat de l'església de Sant Miquel.
"Hem canviat 1,5 quilòmetres de barana, hem actuat en paviments i camins, s'ha urbanitzat un nou aparcament per a 90 cotxes i s'han fet treballs de consolidació i sanejament", explica Martínez. S'ha netejat també l'església del segle X i les diferents imatges i talles s'han restaurat, però de moment, no s'exhibiran.
El capbreu de Sant Miquel del Fai, recuperat
Paral·lelament a la restauració d'edificis, baranes, murs i senders, la Diputació de Barcelona ha restaurat el capbreu de Sant Miquel del Fai, que va comprar en una subhasta a Londres el 2018. El document de pergamins, del segle XIV, recull l'activitat i els registres legals del monestir, i ha estat digitalitzat i transcrit. Per tant, investigadors i públic en general també podran llegir el seu contingut.