El Saló de Sant Jordi es treu la màscara espanyolista

BarcelonaUna olor d'amoníac perfuma el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Enfilada dalt d'una bastida monumental, que en conjunt pesa 30,7 tones, una restauradora està dissolent la pintura que decorava un arc i veiem sortir a la llum les pintures renaixentistes originals de l'antiga capella. Tenen 400 anys d'història i feia un segle que estaven amagades sota la decoració de tall religiós, bèl·lic i monàrquic encarregada durant la dictadura de Primo de Rivera i inaugurada el dia de Sant Jordi del 1927. "No ens esperàvem ni la quantitat ni la qualitat de les pintures que hem trobat", assegura Josep Girabal, codirector de l'obra per part del departament de Presidència.

L'ARA ha pogut pujar dalt de l'enorme bastida de tres pisos que dona accés a les voltes i la cúpula de la sala més noble del Palau de la Generalitat. Vuit experts treballen diàriament per retirar les pintures sobre tela dels anys 1926-1927, i vuit més, en les pintures sobre pedra. Les primeres es conservaran, i les segones, simples decoracions ornamentals, s'eliminaran. "El criteri és recuperar l'obra original renaixentista i donar-li una funcionalitat institucional de primer ordre", explica Girabal.

Els retrats dels prohoms catalans ja han desaparegut i el sostre sembla un àlbum de cromos per omplir. Les obres van al ritme previst: més de la meitat de les pintures ja són fora i s'hauran acabat de treure totes a finals d'any. Després quedarà l'adequació de les instal·lacions i el gruix de la restauració, que serà més complexa del previst donades les troballes, però es manté l'11 de setembre del 2024 com a data icònica per descobrir als ciutadans el nou Saló de Sant Jordi, molt més lluminós i més auster. "La gent tindrà un impacte brutal. Les pintures eren una màscara total", avisa Girabal.

Un exponent únic al país

"És un dels únics exponents de pintura renaixentista de Catalunya, estan ben conservades i són d'una tipologia que no és habitual i té més valor, les grotesques. En el renaixement italià eren decoracions florals i amb cares grotesques que s'inspiraven en l'art antic; de fet, el nom ve de les grutes", explica Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que també supervisa les obres. La sumptuositat de l'encàrrec que tenia l'arquitecte Pere Blai, responsable de l'ampliació del Palau entre els anys 1596 i 1620, requeria una decoració especial, feta amb pa d'or i policromia, que va encomanar als pintors Jaume Bazin i Jaume Galí. A les columnes només en queda el rastre, però sí que es podran recuperar a tots els arcs i caldrà veure què surt a la cúpula i el llanternó. "Encara hi pot haver sorpreses", diu Mestre. Les mostres auguren bones notícies.

Però la pintura renaixentista no ha estat l'única troballa. En retirar les teles laterals i el guix que les sustentava, han aparegut les incisions que Joaquim Torres-García havia fet sobre morter per executar els quatre murals que hi va pintar als anys 1913-1918, interromputs per la mort de Prat de la Riba. Eren una de les grans fites del Noucentisme que també van quedar tapades per les pintures de les batalles del Bruc i Lepant, pel casament dels Reis Catòlics o l'arribada de Colom després del viatge a Amèrica. Aquells murals van ser rescatats entre els anys 1966 i 1973 després d'una llarga batalla, i avui tenen la seva pròpia sala al Palau de la Generalitat, cosa que permet comprovar perfectament com quadren amb els esbossos ratllats sobre el morter. També saben que a les voltes d'entrada sortirà decoració original de Torres-García. El que de moment no han trobat és un cinquè mural que l'artista va dissenyar i mai ha aparegut. Podria ser darrere de l'últim lateral de grans dimensions que falta per retirar, però hi tenen poques esperances.

Les troballes ja han fet modificar el projecte acordat entre la Generalitat, els organismes de Patrimoni i la comissió d'experts que el 2019 va avalar la retirada de les pintures, pressupostada en 2,4 milions Perquè resulta que també s'ha trobat en bon estat l'estuc blanc original de les voltes, de manera que s'apostarà per recuperar-lo i no per pintar-hi a sobre. No està clar com s'integraran els detalls de Torres-García. Els tècnics garanteixen que tot quedarà documentat, digitalitzat i conservat, i deixaran un testimoni de com era la sala perquè es pugui explicar in situ la història d'un lloc que ha servit de capella, residència del regent i museu de la Diputació abans de ser l'espai més representatiu de la Generalitat.

16 mesos de bastides al Palau

L'obra té una alta complexitat tècnica i logística. S'ha aïllat tota una ala de la resta del Palau, del Pati dels Tarongers i de la Galeria Gòtica, per no interferir en el dia a dia de l'activitat política. Els despatxos del departament de Presidència s'han convertit en l'oficina tècnica de l'obra. La part central de la sala s'ha convertit en un laboratori. A mesura que despengen les teles, les estiren sobre el terra, hi fan els tractaments de conservació, les enrotllen dins d'uns cilindres i les treuen per la finestra que dona al carrer Sant Honorat. Es conservaran en uns magatzems de la Generalitat que no volen revelar. De moment només s'hi han interessat familiars dels autors. "No diem que siguin pintures que no tinguin valor –precisa Girabal–. Són obres d'artistes catedràtics de la Llotja, però són representacions de l'època que no encaixen amb el moment actual".

Quim Torra, el president que va iniciar l'operació, no va ser el primer a intentar eliminar unes pintures que donen una visió espanyolista de la història de Catalunya. Abans ho van voler fer Pasqual Maragall i Jordi Pujol. I fins i tot, durant la República, l'abril del 1932, Josep Tarradellas va retirar el mural de la Mare de Déu de Montserrat envoltada de sants i reis. No va poder acabar d'executar l'operació, i el 1939 tornava a ser al lloc on encara és. Serà una de les últimes a marxar-ne. Finalment, les pintures "integristes, autoritàries i antidemocràtiques", com les va definir la comissió d'experts de Patrimoni, desapareixeran del cor de la màxima institució democràtica de Catalunya.