Llum verda a la reconstrucció de l'emblemàtica Escola del Mar

BarcelonaLa reconstrucció d’edificis històrics desapareguts ha deixat una empremta profunda en el patrimoni de Barcelona. El pavelló alemany de Mies van der Rohe de l’Exposició Universal del 1929 encara es pot visitar avui a Montjuïc com un símbol de la modernitat europea del segle XX. I el pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París del 1937, obra del GATPAC, és una altra icona que es va reconstruir a Horta-Guinardó el 1992 i avui acull una biblioteca de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzada en la Guerra Civil.

Segons ha pogut saber l’ARA, l’Ajuntament de Barcelona avança en la recuperació d’un altre edifici emblemàtic perdut, l’Escola del Mar, una institució pionera de referència per la innovació pedagògica, dirigida per Manuel Ainaud, i pel seu projecte arquitectònic, de Josep Goday. Va ser el net de l’arquitecte, Marc Cuixart Goday, qui va engegar una iniciativa per fer-possible la recuperació i que va comptar amb el suport d’un centenar de personalitats del món de la cultura. “Fa temps que treballem en fer una reconstrucció permanent”, afirma Jordi Martí, el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. “Es pot fer un cert paral·lelisme amb la recuperació el pavelló de Mies van der Rohe en el sentit que es tracta d’un altre element que va tenir rellevància cultural”, explica.

Està previst que la reconstrucció estigui enllestida el 2024, per fer-la coincidir amb l’edició barcelonina de la biennal d’art nòmada Manifesta de Barcelona. L’Escola del Mar reconstruïda hi podria ser una peça important perquè les activitats pedagògiques i la mediació amb el públic són dos dels puntals de la programació de cada edició d’aquesta biennal. “Una de les coses que vol Manifesta és deixar un llegat, i quan els vam explicar el projecte es van il·luminar, però encara no està tancat”, explica Martí. Si és així, serà un cas semblant al de l’edició d’enguany d’aquesta biennal, que es va celebrar a Pristina, la capital de Kosovo, entre els mesos de juliol i octubre: els organitzadors de Manifesta van aconseguir fons per rehabilitar una antiga biblioteca, convertir-la en Centre de Pràctiques Narratives per a la Manifesta i deixar-la per a la ciutat com un equipament de barri.

La notícia coincideix amb el centenari de l’escola. Malauradament, la història de l’Escola del Mar a la platja dels Pescadors va ser breu, ja que va ser destruïda el gener del 1938 durant un bombardeig feixista de l’aviació italiana. No hi va haver víctimes mortals, però l’edifici va quedar en un estat irrecuperable. Després l’escola es va traslladar a Montjuïc, al solar on actualment hi ha el Museu Etnològic de Barcelona, i més endavant es va traslladar a la seva ubicació definitiva al barri del Guinardó, on continua oberta.

Un referent pedagògic

“Seria una molt bona idea incloure la reconstrucció de l’Escola del Mar dins Manifesta, perquè creiem que una manera de descolonitzar les biennals és aprofundir en les necessitats de la comunitat local”, diu la fundadora d’aquesta institució, la comissària holandesa Hedwig Fijen. Ella es va endinsar en la història de l’escola l’any passat quan va visitar l’exposició del Born Centre de Cultura i Memòria Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979. “Estem fent molta recerca sobre quin llegat podem deixar a Barcelona després que Manifesta acabi”, explica. Però al mateix temps adverteix que encara queden molts aspectes de la Manifesta barcelonina per acabar de definir i també fitxar un mediador creatiu en qüestions urbanístiques, una figura que també estaria involucrada en el procés de reconstrucció. 

A més de l’exposició Per una educació en llibertat, un altre referent per a la inclusió de l’Escola del Mar reconstruïda dins Manifesta pot ser l'antiga escola kosovar instal·lada en un habitatge particular, l’Escola Hertica, que es va presentar dins la programació d'aquest any a Pristina per recordar que va funcionar com a escola clandestina i que després va ser bombardejada, com va passar amb l’escola barcelonina. També pel que fa als usos de l’edifici, Jordi Martí planteja que després de Manifesta l’Escola del Mar reconstruïda podria quedar com un museu de la història de la pedagogia local. “Barcelona sempre ha sigut una ciutat que històricament ha acollit revolucions pedagògiques, o fins i tot les ha generat, com l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia o el posterior acolliment de Montessori”, explica Martí. “L'encreuament amb Manifesta permet pensar les coses sortint de la bombolla que nosaltres les pensaríem”, subratlla, i la presència de l’escola en aquesta biennal també podria servir per posar-la en un context més ampli. “Manifesta pot ajudar a situar aquest projecte com un gran projecte europeu”, diu Martí.

Un edifici de fusta abans del boom de la fusta

Un altre element que posa l’Escola del Mar de plena actualitat és que era un edifici fet amb fusta, un material amb un paper creixent dins el món de la construcció perquè permet reduir la petjada ambiental d’un edifici. “Goday es va veure obligat a fer un edifici de fusta i desmuntable, i això li dona una actualitat espectacular”, diu Martí. L’escola consistia en un edifici de 1.000 metres quadrats distribuïts en tres cossos en forma de U, de planta baixa i pis, sostinguts per pilars de formigó armat que sobresortien de la sorra. La forma d’U evocava el traçat de les illes de l’Eixample. La reconstrucció es podria beneficiar del fet que el net de Goday, el també arquitecte Marc Cuixart i Goday, té fet el projecte per reconstruir-la. Com va avançar l’ARA, Cuixart fins i tot va aconseguir el finançament a través d’una branca de la família Grífols, disposada a posar el 100% dels 3,8 milions del cost previst.

En el seu projecte de reconstrucció de l’escola, Marc Cuixart es planteja tres ubicacions possibles: l’original, a la plaça que porta el nom de l’escola al passeig marítim de la Barceloneta, i en els dos extrems del mateix passeig. Un dels extrems correspon a la plaça del Mar, a tocar del Club Atlètic Barceloneta, i l’altre el moll de Marina, és a dir, la plataforma que hi ha al final del carrer Marina, molt a prop de l’Hotel Arts, on estava previst construir un palau de congressos amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquesta segona ubicació sembla més adient perquè l’Ajuntament de Barcelona té previst en el futur connectar la platja de la Barceloneta amb el Port Olímpic passant per sota d’aquesta plataforma. Per fer-hi l’escola, caldria modificar l’ordenació urbanística vigent amb una ampliació d’usos. “És impossible reconstruir-la al mateix lloc, i els arquitectes municipals s’estan trencant les banyes per trobar una altra ubicació a la vora del mar tenint en compte l’ús intensiu que es fa ara de l’espai públic”, diu Martí. “Ha de ser vora el mar. Si pot ser a la Barceloneta, o a prop, encara millor, però també podria estar a la zona de la Vila Olímpica o més enllà”, insisteix el regidor.

Palaus per a la canalla

Per conèixer de primera mà els trets de les escoles més modernes del seu temps, Josep Goday va viatjar a França, els Països Baixos, Alemanya i Suïssa. Com recorda Cuixart, la construcció de l’Escola del Mar s’emmarca en l’acció de l’Ajuntament de Barcelona per resoldre el problema de l’escolarització: des del 1905 estava previst construir vint-i-cinc escoles. Abans de la del Mar, es va poder construir la del Bosc a Montjuïc per a nens amb problemes respiratoris. En el bienni 1916-1917 l’Ajuntament de Barcelona va crear la Comissió de Cultura i abans de la dictadura de Primo de Rivera van poder acabar el grup escolar Baixeras, a la via Laietana, i el de La Farigola de Vallcarca, mentre que els que estaven en obres van quedar aturats, com el Milà i Fontanals, el Pere Vila i el Ramon Llull. Pel que fa a l’Escola del Mar, “estava pintada de blau i blanc, amb tocs decoratius de color groc”, recorda Cuixart en un dels articles que ha dedicat a l’escola. “De fines proporcions i grans obertures –explica–, tenia, a més de les dependències pròpiament escolars, una cambra mèdica i un gabinet antropomètric, cuina, menjador d’estiu i d’hivern, rentadora i centrifugadora, dutxes i velaris per crear ombra”. 

Seguint les idees pedagògiques més innovadores del moment, aquestes escoles eren “palaus per als nens”, com diu també Cuixart. “Estaven destinades a la mainada que no estava escolaritzada, i en aquestes escoles tenien tot el que no tenien a casa: dutxes, àpats amb un programa nutricional...”, explica. “Els nens de les famílies adinerades anaven a les escoles religioses –afegeix–, i l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir fer una escola laica pública”. Com que era una escola especial, l’Escola del Mar, a diferència de moltes altres, va poder ser sempre una escola mixta. També va tenir reconeixement arreu, com es pot llegir en un escrit de l'historiador de l'arquitectura i crític Sigfried Giedion, que la va visitar el 1932 amb Josep Lluís Sert i va quedar sorprès: "Però com és possible que a Espanya, on en algunes regions el 50% i el 60% de la població és analfabeta i on hi ha pocs mestres i fins i tot –cosa que em sembla inversemblant– pocs intel·lectuals, hi hagi assajos com l'Escola del Mar? I, a més, no des d'ara: des del 1921. I fins i tot durant la dictadura", va escriure Giedion. "L'Escola del Mar serà un engranatge més en aquest rosari de bona arquitectura que tenim a Catalunya i Barcelona", conclou Cuixart.