Quin passat s'amaga al subsol de la Rambla?

BarcelonaLa caserna militar de les Drassanes, a Barcelona, es va construir el 1792 per acollir els soldats de cavalleria. Hi van dormir i fer pràctiques els soldats fins al febrer del 1935 quan, davant l'entusiasme de la ciutadania perquè permetia millorar la imatge del final de la Rambla, se'n va anunciar l'enderrocament. Tanmateix, els militars no van marxar immediatament, perquè la caserna va ser ocupada els primers dies de la Guerra Civil. El juliol del 1936, en un dels enfrontaments entre els militars revoltats i els lleials a la Segona República, hi va morir d'un tret al cap l'anarquista Francisco Ascaso.

La caserna, oblidada sota el subsol durant més de 80 anys, ha tornat a emergir a la superfície amb les últimes excavacions arqueològiques que s'estan fent amb motiu de la reurbanització d'aquest tram de la Rambla. Es pot veure part del gran pati central adossat a les antigues Drassanes. S'han localitzat restes de la cuina i de les habitacions dels soldats que miraven a la Rambla, i la part posterior que donava al portal de Santa Madrona, on hi havia les parades de llibres de vell. La Guerra Civil i la postguerra van endarrerir la tan esperada millora d'aquesta part de la ciutat i fins als anys 50, quan es va construir l'actual edifici de la Comandància Naval de Barcelona, va ser un immens solar buit.

Un luxós paviment del segle XV

Les excavacions han fet aflorar un passat encara més remot. S'ha localitzat un safareig de principis del segle XVIII del convent de Sant Francesc, que ocupava part de la façana marítima fins al lloc on ara hi ha la plaça del Duc de Medinaceli. L'església i els dos claustres eren un dels millors exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Els frares van viure en aquest convent entre el 1240 i el 1835, any en què va ser desamortitzat i va ser abandonat. L'edifici va ser enderrocat el 1837, sense que se'n preservés cap resta.

En aquesta zona de la Rambla també s'han trobat les restes d'un antic habitatge, que conservava un paviment luxosament decorat del segle XV, amb motius florals. El paviment, que encerclava una font en un pati, s'ha traslladat al Museu d'Història de Barcelona per poder-lo restaurar. "La casa, que va estar habitada fins al segle XVIII, es trobava a uns tres metres de l'antiga muralla medieval, que és la distància mínima que havia decidit el Consell de Cent per poder construir", assegura Carles Carbonell, director de la intervenció arqueològica. "No esperàvem trobar aquest paviment, però devia ser l’habitació d’una casa d’algú important perquè podia construir-se una font i un paviment decorat", destaca Xavier Maese, del Servei d'Arqueologia de Barcelona.

L'altre element que ha aflorat amb la intervenció arqueològica és part dels baluards que es van construir entre els segles XVI i XVIII. Quan van aparèixer armes de foc més efectives i mortíferes, Barcelona va haver de millorar els seus murs i es van construir els baluards: terraplens avançats al llenç del mur, de planta poligonal, que es construïen als angles sortints del traçat de la muralla. Tant les restes de la caserna com els baluards i l'habitatge seran documentats i fotografiats, i després es tornaran a tapar.

Defensar-se de l'enemic exterior i interior

Els que s'han mostrat avui dimecres, durant una visita amb els arqueòlegs, no són els únics baluards que han permès conèixer millor com era Barcelona als segles XVII i XVIII: la recerca arqueològica dels darrers trenta anys ha fet visible la muralla moderna i els baluards que no tenien com a únic objectiu defensar la ciutat d'un enemic exterior. Després de la Guerra dels Segadors (1640-1652), Felip IV va voler controlar la ciutat perquè les revoltes eren freqüents. Així, a la zona entre la plaça Universitat i el carrer Tallers es va localitzar el baluard de Tallers. Entre els carrers Pelai, Jovellanos i Ramalleres, es va documentar el baluard de Canaletes o dels Estudis, amb dues torres medievals semicirculars, i les recents intervencions del Mercat de Sant Antoni van fer emergir restes del baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu, com el fossat i la contraescarpa. Finalment, a l'altura del passeig Lluís Companys amb l'avinguda Vilanova es va localitzar el baluard del Portal Nou, construït a mitjans del segle XVII, arran del setge a la ciutat del 1697.

La història de la Rambla, però, va començar molt abans. De fet, la seva ocupació està documentada des de la prehistòria. A la plaça Vila de Madrid es va trobar una estructura funerària de planta circular del neolític antic (5500-4000 aC). El subsol d'aquesta plaça també ocultava una necròpolis romana (I-V dC). De fet, la Rambla era el suburbium de la ciutat romana. On ara hi ha el Museu Marítim hi havia una altra necròpolis romana, associada a una via marítima que discorria per aquest sector de la ciutat.