Les pintures d'Anglada Camarasa que va comprar Samaranch

BarcelonaLa creació de les col·leccions dels museus públics catalans és plena d'episodis molt sucosos. Els protagonistes d’una d’aquestes històries són el pintor Hermen Anglada-Camarasa (Barcelona, 1871 - Port de Pollença, 1959) i, sorprenentment, Joan Antoni Samaranch (Barcelona, 1920-2010), durant la seva etapa com a president de la Diputació Provincial de Barcelona. Va ser Samaranch qui va portar a bon port la donació d’obres d’Anglada que va fer el 1973 Francisca Susany, la vídua del directiu del Banc de Crèdit Balear Josep Maria Madico, mort el 1934. Entre aquestes obres hi ha Granadina, Els lledoners de Bóquer i Nocturn de París, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), La rondalla de Jaca, ara a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i Retrat de la senyoreta Ramona Prada, exposat al Museu d’Art de Cerdanyola. Les pintures són en aquests museus gràcies a diferents dipòsits que la Diputació de Barcelona ha fet al llarg dels anys.

L’ingrés en les col·leccions de la Diputació Provincial d’aquestes obres d’Anglada i unes altres d’altres artistes es va fer a través de l'operació coneguda com a Donació Madico Susany, però en realitat el procés va ser una compra per part de la Diputació Provincial: els documents conservats a l’arxiu de la institució recullen que el ple de la Diputació Provincial va acceptar el novembre del 1973 per unanimitat la donació de la nua propietat (propietat desposseïda de les facultats d'ús i gaudi) de les pintures i altres objectes artístics a canvi d’abonar un milió de pessetes anuals, és a dir, uns 124.000 euros actuals, “en concepte de pensió alimentícia” de la senyora Susany. El tracte també incloïa el pagament per part de la Diputació de les possibles despeses d’una infermera diürna i una altra de nocturna per tenir cura de la senyora Susany en cas que el seu estat de salut ho requerís, de l’internament en una clínica i d’intervencions quirúrgiques. 

Així mateix, la Diputació va adquirir el compromís de crear una sala amb obres d'Anglada amb el nom del matrimoni al Palau de la Diputació Provincial, és a dir, l’actual Palau de la Generalitat. Arran de la donació, Francisca Susany, que va morir el juliol del 1978, va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural el març del 1974, i la Sala Madico Susany va ser inaugurada el juny del mateix any. Estava en un espai contigu a la Sala Torres-Garcia, que en aquell moment estava en construcció. De la Sala Madico Susany, l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona en conserva nombroses imatges, entre les quals hi ha les dues que il·lustren aquest article, i se'n van arribar a fer postals. Una última condició de la donació va ser que la corporació es comprometia a no alienar cap dels béns inclosos en la donació.

Malgrat tot, la donació Madico Susany té una cara menys lluïda: ha quedat en record de la família Anglada que l’artista no va arribar a cobrar els quadres arran de les circumstàncies tràgiques del suïcidi de Madico a París el 1934 després que el banc es declarés en suspensió de pagaments. La vídua del pintor, Beatriz Huelin, va explicar-li a l'historiador de l'art i biògraf de l'artista Francesc Fontbona, que després de la mort de Madico no havia gosat reclamar-li el pagament a la vídua. “El que sabem coincideix amb aquest comentari. Ma mare no recorda gaire cosa més, va ser una circumstància difícil per a Anglada”, afirma la neta del pintor, Sílvia Pizarro. D’altra banda, uns anys abans de fer la donació, Susany li havia reclamat sense èxit a Anglada un fragment del quadre gegantí València, que es pot veure intacte al CaixaForum de Palma, després que la Fundació La Caixa va comprar el 1988 328 obres d’Anglada, entre les quals hi ha 84 pintures, 123 dibuixos i 3 litografies i 194 objectes personals de la col·lecció de l’artista. Curiosament, el president de La Caixa des de l’any abans era Joan Antoni Samaranch. 

El litigi pel fragment de València també va planar damunt la donació: des de la secretaria general de la Diputació van redactar el gener del 1974 unes notes internes sobre la possibilitat de “reivindicar” el fragment del quadre. El problema era que existís la possibilitat que la Diputació hagués de tornar a reclamar el fragment “en cas d’una eventual subrogació d’aquesta Diputació en els drets de la Sra. Vda. de Madico”. Des de la secretaria creien que la reclamació seria desestimada, com havia passat el 1957 al jutjat de primera instància número 14 de Barcelona. Aleshores, el 1957, Susany va interposar un recurs d’apel·lació que va ser desestimat per la Sala segona del Civil de l’Audiència Territorial de Barcelona. Tanmateix, la Diputació no descartava totalment fer la reclamació, però en qualsevol cas n’haurien fet pagat el cost a Susany: “Si aquesta Corporació jutja oportú l’exercici d’accions judicials amb vista a la reivindicació del fragment del quadre, o unes altres accions relatives al fragment del quadre, les despeses que això origini seran de càrrec exclusiu de la donatària”.

La cotització de les pintures d'Anglada

Una altra de les informacions que donen els documents de la donació és el valor econòmic de les pintures d’Anglada. Es conserva un informe acreditatiu del valor dels béns donats per Susany a la Diputació. Segons aquesta taxació, l’obra més cara és La rondalla de Jaca, amb una taxació de 8 milions de pessetes. Altres quadres apareixen en aquest informe amb un títol diferent del de l’inventari: Port de Pollença. Cala Els lledoners de Bóquer, valorat en 4 milions de pessetes, coincideix amb la pintura ara conservada al MNAC Els lledoners de Bóquer. La taxació de les obres sembla estar alineada amb el valor de mercat de les obres d’Anglada durant aquell temps. Per exemple, el 1982 la casa Sotheby’s va adjudicar un gerro amb flors de l’artista per 4,4 milions de pessetes. 

A continuació hi ha quatre quadres més, tots amb un valor de 2,5 milions de pessetes: Felguera de dia i Felguera de nit, que corresponen a Granadina i Papallona de nit, també al MNAC. I les altres dues són Retrat de jove, corresponent al Retrat de Ramona Prada, actualment exposat al Museu d’Art de Cerdanyola, i L’anglesa morena, és a dir, Esbós de l’anglesa morena o la Senyoreta Larens, que va estar exposat a la Sala Madico Susany.