Com van anar a parar al Born 2.522 ossets de conill?

Al jaciment del Born, on més tard s'hi van construir les cases Riera i Oliach, entre el Rec Comtal i el Merdançar –una gran claveguera de la Barcelona medieval–, van aflorar 2.522 ossets de conill durant una campanya d'excavació l'estiu del 2021, dins el projecte Arqueoborn. Pertanyien a uns 152 conills i eren tan sols les parts inferiors de les potes. Estaven totes ennegrides i no havien passat pel foc. Per tant, no havien estat cuinades, i els talls eren exactament els mateixos en totes les peces. No hi havia cap altra resta de carcassa, tan sols les extremitats. "La fragmentació dels ossos s'havia fet de manera estandarditzada, a escala industrial i en fresc, poc després de la mort de l'animal", diu l'arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, Lluís Lloveras. Les marques que hi ha als ossos i el fet que només quedés part de les extremitats inferiors demostren que als conills se'ls treia la pell. "No és el procés d'escorxament habitual, perquè normalment es deixa la carcassa sencera del conill; el fet que deixessin els ossets de les extremitats inferiors devia ser un requeriment dels adobers per poder treballar millor la pell", assegura Lloveras. 

"No conec cap altre jaciment, ni a la península Ibèrica ni a Europa, on s'hagi trobat un dipòsit de restes de conill amb aquestes característiques, és la primera prova arqueològica que tenim del comerç de pell de conill, que va ser tan important a la Barcelona medieval", afegeix Lloveras. Totes les restes serien de la segona meitat del segle XIII, quan Barcelona despuntava com a ciutat pelletera.

La potent indústria adobera

"Pot ser que les restes òssies de conill provinguessin de les adoberies que hi havia a pocs centenars de metres, o que encara no hàgim trobat l'adoberia on es treballava la pell de conill i que estaria a la mateixa zona del Born", assenyala l'arqueòloga Vanesa Triay. Al barri de la Ribera, entre els carrers Princesa, Montcada, Corders, Colomines i Boquer, des del segle XII i durant tota l'època medieval van proliferar les adoberies que treballaven la pell. Se sabia que a Barcelona hi havia una gran presència de pells de diferents animals ja als segles X i XI, gràcies a la informació obtinguda dels testaments i que tan exhaustivament ha recollit en diferents obres Albert Garcia Espuche.

Les adoberies eren a banda i banda del Rec Comtal i del Merdançar, i hi ha també referències de l'existència de l'ofici d'adober l'any 1079 en un document on es parla de tres pelleters, un blanquer i dos sabaters. La rellevància d'aquest ofici, en un barri que a l'època medieval era el motor econòmic de la ciutat, va fer que els adobers tinguessin la protecció dels monarques de la Corona Catalanoaragonesa. De fet, les primeres ordenances que regulen l'ofici es remunten al 1292.

Les de conill no són les úniques extremitats que s'han trobat en aquest petit espai del Born. També hi havia restes d'altra fauna, com ovelles, cabres –s'han localitzat extremitats i banyes–, gats, guineus i un cànid gran, que no està clar si es podria tractar d'un gos o d'un llop. Es creu que de tots ells se'n va aprofitar la pell. A partir del segle XI, el negoci adober va créixer considerablement. Sempre ho va fer a prop del Merdançar i del Rec Comtal, ja que necessitaven l'aigua per treballar i també un canal per llençar-hi les deixalles.

Moltes operacions relacionades amb aquesta indústria es feien a l'aire lliure, davant el canal d'aigua: primer es posaven en remull les pells, perquè es rehidratessin; després s'estovava la pell amb aigua i calç, es passava pel pelat i descarnat, amb un ganivet es feien saltar els pèls, el greix i les restes de carn; i després venia l'alumat, que, en principi, s'havia de fer amb sulfat de potassi i alumini, però com que l'alumini no abundava a Catalunya i podia encarir molt el procés, sovint s'utilitzaven excrements d'aus i altres animals. Finalment, es deixava en remull amb sabó i posteriorment amb tanins. L'assaonador s'encarregava de penjar les pells, perquè perdessin humitat, i de treballar-les amb greix fins a deixar-les acabades. Amb els conills, tot aquest procés se simplificava i s'abaratia. La carn s’aprofitava: es venia a les carnisseries.

La pell de conill s'exportava fins i tot al Bàltic

Els conills ibèrics eren molt apreciats. Lloveras no creu que els conills localitzats al Born provinguessin de cap granja creada per a aquest ús, sinó que eren caçats, segurament amb trampes. La seva pell era un article de gran comerç i arribava fins a Gènova i Venècia, Londres, Bruges i fins i tot al Bàltic. De fet, Barcelona va ser un dels centres pelleters més destacables de l'Europa occidental. La gran Societat de Ravensbourg o la Diesbach-Watt, per exemple, haurien exportat, desenes i centenars de milers de pells de conill des de Barcelona (al voltant de 500.000 del 1425 al 1446). El peatge de Calataiud, en un sol dia –dijous 16 de març de 1396–, va registrar 101 mantons de conills.

La pell de conill era de les més econòmiques i tenia molts usos: abrics, mantons, barrets, sabates, mantes, bosses... El retorn de les lleis sumptuàries, a més, en va afavorir el comerç. Les lleis sumptuàries es remunten a l’Antiga Grècia i a Roma, i després de 300 anys en desús van retornar el segle XII. Del segle XII al XIV van proliferar arreu d'Europa i el seu objectiu era limitar l’excés i l’ostentació. Van afectar el comerç de pells com la de la guineu però no la de conills, que no es considerava que fos un producte de luxe. 

“Trobar restes com aquestes és pràcticament impossible en altres intervencions. Al Born ho hem pogut fer perquè és un jaciment obert, vam excavar en dos espais molt petits i vam passar el 100% del sediment per garbells amb malles de 4 mm”, emfatitza Triay. Poder analitzar de manera tan exhaustiva, impossible en altres llocs on es fan intervencions urbanístiques, ha permès l'estudi de restes òssies tan petites.