L'Ötzi, l'home de gel, ni era de pell clara ni tenia cabells

BarcelonaL'Ötzi que coneixem té els cabells llargs i és de pell clara. Així el reprodueixen al Museu d'Arqueologia del Tirol del Sud, creat específicament per acollir una de les mòmies més famoses del món, i així també el vam poder veure a la pel·lícula Ötzi, l'home de gel (2017). Una nova anàlisi genètica de l'Institut Marx Planck d'Antropologia Evolutiva i Recerca, però, n'ha canviat totalment la imatge: tenia la pell fosca, probablement era calb i només el vuit per cent dels seus gens són d'ascendència europea, segons publica la revista Cell Genomics.

La mòmia d'Ötzi la van trobar el 19 de setembre del 1991 els excursionistes alemanys Helmut i Erika Simon a les muntanyes alpines d'Ötztal, en una zona del Tirol del Sud situada entre Àustria i Itàlia. Al naixement d'un rierol alimentat pel desglaç van veure una figura humana que semblava lluitar per sortir de la massa de glaç. La mòmia en qüestió tenia la pell relativament fosca, però es pensava que s'havia enfosquit quan es va momificar a la glacera entre el 3350 i el 3120 aC, és a dir, fa més de 5.000 anys. No només la imaginació ha fet que la imatge que ens ha arribat sigui la d'un home blanc i de frondosa cabellera: el 2012 es van publicar les primeres anàlisis d'ADN de l'Ötzi. Aleshores es van aplicar tècniques de seqüenciació sobre l'os del maluc esquerre i es va determinar que tenia els ulls marrons, era del grup sanguini 0 i era intolerant a la lactosa.

Aquella primera investigació assegurava que segurament estava emparentat amb les poblacions que habiten a les actuals Còrsega i Sardenya. L'estudi del 2012 també arribava a la conclusió errònia que als seus gens hi havia el rastre de pastors de l'estepa de l'Europa de l'Est. L'antropòleg Albert Zink, coautor de l'estudi publicat ara a Cell Genomics i investigador de l'Institut de Mòmies de Bozen (Itàlia) explica a Eurac Research que aquests resultats són erronis perquè es van contaminar amb l'ADN modern.

Més asiàtic que europeu

L'Ötzi era un 92% anatòlic. Fa uns 8.000 anys, els primers agricultors d'Anatòlia van començar a emigrar a Europa barrejant-se amb els caçadors recol·lectors que hi vivien originalment. "L'Ötzi tenia una mica menys del 8% de la seva ascendència genètica dels caçadors recol·lectors europeus. Cap dels seus contemporanis europeus els genomes dels quals tenim disponibles, i n'hi ha centenars, comparteix tanta ascendència amb els primers agricultors d'Anatòlia com l'Ötzi", detalla l'arqueogenetista Johannes Krause, de l'Institut Max Planck. Tot plegat, segons Krause, suggereix que provenia d'una població relativament aïllada que tenia poc contacte amb altres grups europeus, i que a la regió no hi vivien tants caçadors recol·lectors com es pensava. Tanmateix, encara és massa aviat per saber si l'Ötzi és una excepció o si és representatiu de la seva regió. Per arribar a alguna conclusió cal tenir més dades d'altres troballes d'esquelets del Tirol del Sud.

Un altre error ha estat pressuposar que tenia cabells. "En realitat, només es van trobar uns quants pèls individuals amb l'Ötzi, i mai es va investigar si realment provenien d'ell, o quin tipus de pèl eren. Podrien haver estat de la seva barba. En general, quan els cadàvers es troben durant tant de temps a les glaceres o a l'aigua, els cabells cauen, perquè es perd l'epidermis superior", explica Zink. Ningú es va imaginar que era calb o, almenys, que tenia una pèrdua de cabell avançada.

Les malalties "modernes" de l'Ötzi

En els gens de l'Ötzi també es va trobar una predisposició a la diabetis tipus 2 i l'obesitat, cosa que també pot sorprendre a molts que pensen que es tracta de malalties de les societats modernes. "Aquests resultats mostren que no podem parlar de malalties d'estil modern, ja que no s'han desenvolupat només a conseqüència del nostre estil de vida, sinó perquè hi ha una predisposició a tenir-les que es remunta molt enrere", detalla Zink. La troballa també constata que la malaltia pot no manifestar-se encara que aquesta predisposició estigui present. L'Ötzi probablement no tenia diabetis, no tenia sobrepès, pesava uns 50 quilos, i feia molt exercici. Però sí que tenia arterioesclerosi: tenia un risc d'atac cardíac o vessament cerebral. Segurament les circumstàncies del seu temps van fer que tingués una vida extremadament saludable. Feia de llargada metre seixanta i tenia, al morir, uns 45 anys, una edat força avançada per a l'esperança de vida d'aquells temps. No va tenir un atac de cor, sinó que va morir en circumstàncies força violentes: ferit per l'esquena, s'hauria arrencat la tija de la fletxa (ell o algú que l'acompanyava) i hauria mort mentre fugia cap al cim.