Una nova troballa revela com es construïen les cases a Pompeia

BarcelonaQuan l'any 79 aC la lava del Vesuvi va enterrar Pompeia, a la ciutat romana s’estava construint una casa. Més de 2.000 anys després, els arqueòlegs han trobat tot el material que testimonia que aquell dia el que avui anomenaríem paletes estaven en plena activitat: eines, rajoles, maons de tova apilats i munts de calç. Tot plegat dona moltes pistes sobre les tècniques i el tipus de ciment que s’utilitzava a l’antiga Roma per aixecar parets.

"Sense aquesta tècnica de construcció i la utilització del ciment seria impossible entendre grans construccions com el Panteó, el Colosseu i les Termes de Caracal·la", assegura el director del parc arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel. Les obres abastaven tota l'illa de cases, però el que ara s’està estudiant és la zona que afecta la casa de la fleca Rustio Vero, a l'insula 10 de la regió IX. En aquesta fleca es va descobrir el juny de l’any passat un fresc molt ben conservat d’un plat que podria ser un avantpassat llunyà de la pizza (sense el tomàquet ni la mozzarella, que encara no s'havien descobert). Al pati interior, hi havia també un fresc dedicat a Aquil·les. En concret, representa l'heroi grec a l'illa d'Esciros, on la seva mare el va amagar per salvar-lo del destí que l'esperava davant les muralles de Troia.

En una de les parets de la casa en obres encara es conserven, escrits en carbonet, números romans que segurament tenien a veure amb la construcció i que van deixar els paletes. Entre el material que va quedar apilat hi ha una plomada, un instrument de mesura utilitzat en la construcció i que assenyala una línia vertical respecte al punt des d'on se sosté. Així, s’aconsegueix que els murs siguin com més verticals millor. La descoberta també ha aflorat àmfores per a la calç i aixades de ferro que es feien servir per preparar el morter i treballar la calç. 

En l'anàlisi de materials i tècniques constructives, els arqueòlegs de Pompeia van comptar amb el suport d'un grup d'experts de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), dels Estats Units. "La hipòtesi que tenim és que la barreja es va fer en calent", asseguren en un comunicat publicat a la web del Museu de Pompeia. Normalment, la calç viva se submergeix en aigua, molt abans d'utilitzar-se, formant l'anomenada calç apagada, un material de consistència plàstica.

En el cas de l'obra de Pompeia, sembla que la calç viva, és a dir, encara no posada en contacte amb l'aigua, es va barrejar només amb sorra putzolana, una roca silícia d'origen volcànic a partir de la qual s'obtenia tradicionalment el ciment i que es va fer servir des de l'Antiga Roma fins a la invenció del ciment pòrtland al segle XIX. Poc abans de fer-se servir, es barrejava amb aigua. Això vol dir que, durant la construcció del mur, la barreja de calç, sorra putzolana i pedres encara estava calenta a causa de la reacció tèrmica i, en conseqüència, s'assecava més ràpidament, escurçant el temps de construcció. En canvi, a l'hora d'arrebossar les parets sembla que primer s’apagava la calç i després es barrejava amb els àrids, com es fa encara avui.