Sònia Hernández Almodóvar: "La nova llei de patrimoni ha d'incloure l'esporga i l'eliminació d'alguns elements protegits"

BarcelonaL'actual llei de patrimoni cultural català es va aprovar el setembre del 1993, fa més de trenta anys. Des d'aleshores la societat ha canviat molt, el patrimoni és inabastable i sovint no hi ha prou recursos per protegir-lo. Des de fa mesos, el Govern treballa en una nova llei. De moment, s'ha aprovat la memòria preliminar de l'avantprojecte, i la intenció és que la nova norma, entre moltes altres coses, actualitzi el règim sancionador, busqui noves fórmules de patrocini i mecenatge, faciliti l'accés i la divulgació, actualitzi la digitalització del patrimoni i els mecanismes de protecció del patrimoni digital i, sobretot, millori la protecció d'un patrimoni que ha canviat molt al llarg dels últims anys. Un altre repte és com protegir un patrimoni tan inabastable. "No podem acumular per acumular", diu la directora general de Patrimoni Cultural, Sònia Hernández Almodóvar.

Quins riscos o quines vulnerabilitats que té el patrimoni hauria d’entomar la nova legislació?

— La llei actual és molt útil, encara, i va ser un model, però és una llei que respon a una definició de patrimoni d'una època. Quan es va fer veníem d'una trajectòria històrica en què el patrimoni ni tan sols es valorava. La tendència, per tant, era protegir molt. Tants elements a protegir fan, per exemple, que es buidin alguns centres històrics, com és el cas de Cardona. D'altra banda, volem ampliar i modernitzar la noció de patrimoni, perquè l’actual llei no fa referència prou explícitament a altres patrimonis, com l’industrial o els paisatges culturals. Un altre gran risc és tot el que està vinculat al canvi climàtic. Actualment, ens trobem que en alguns aspectes la legislació del patrimoni pot xocar, per exemple, amb la vinculada a les energies renovables. Som una societat que ha canviat molt, perquè ara hi ha molta més població que ve de fora de Catalunya, i potser hauríem de protegir i explicar millor el patrimoni relacionat amb altres cultures. 

Quins patrimonis d’altres cultures no s'han protegit prou?

— L’Islam, per exemple, forma part del nostre passat i ara tenim més població musulmana, i s’hauria de fer valdre aquest patrimoni. No vol dir que no protegim aquest patrimoni avui en dia, però també és important la seva divulgació. 

No s’ha explicat prou bé?

— No és prou visible. Igualment, tenim una població romaní, i la seva cultura tampoc ha estat gaire ben explicada al país. Hi ha també la comunitat jueva i altres cultures que formen part de la nostra diversitat que haurien de ser més visibles. 

A part del patrimoni industrial, ¿hi hauria algun altre tipus de patrimoni que potser també s'ha de fer més explícit? Em refereixo a la memòria més recent, com poden ser les fosses, i també al patrimoni immaterial, com el musical o el cinematogràfic. 

—  A Catalunya tenim una preocupació enorme per tot el que és el patrimoni del memorial democràtic i tot el que està vinculat a la Guerra Civil, al franquisme i fins i tot als primers estadis de la democràcia. Ara justament estem treballant amb el Memorial Democràtic per a la protecció de tot aquest patrimoni. I respecte a l'altre tipus de patrimoni més immaterial, s’ha de tenir en compte. Hi ha una llei del cinema i s’estan fent coses, però també hauria d'estar inclòs en la nova llei. I també tot el que té a veure amb el patrimoni musical. 

El patrimoni és inabastable. ¿Hi ha cap inventari accessible? 

— Tenim un inventari, i l’actual llei ja ho preveu. Però reconec que és un repte, perquè requereix una actualització constant i anem endarrerits. En som molt conscients. 

Es protegeixen moltes coses, però després no hi ha uns pressupostos per mantenir aquesta protecció. 

— Sí. Per exemple, durant el franquisme es va fer una llei per protegir tots els castells. Tenim castells protegits dels quals només queden dues pedres. La nova llei també ha d'incloure l’esporga i l’eliminació d’alguns elements protegits. Imagina’t que decideixo protegir tots els refugis que hi ha a Catalunya. Vindrà un alcalde i em preguntarà amb quins diners. Aquestes proteccions han d’anar acompanyades d’una dotació pressupostària. Els recursos són finits. La gestió del patrimoni té a veure amb protegir-lo, amb dotar-lo econòmicament i amb donar-li usos. Tenim les reserves dels museus plenes de restes arqueològiques. Hi ha un decret d'esporga d'arqueologia que no s'aplica. Ara tenim moltes peticions de museus que necessiten més espai, perquè les restes no hi caben. Això no vol dir que no vulguem fer créixer el patrimoni, i ho estem fent amb adquisicions com El calaix de sastre, del Baró de Maldà. Però fer créixer no vol dir acumular per acumular. A Arxius tenim la Comissió de Valoració i Tria del Patrimoni Documental de Catalunya. Aquesta és una comissió que pren decisions sobre què es guarda i què s’elimina; sense, estaríem enterrats sota els papers. N’hi hauria d’haver una de similar per al patrimoni. 

Una de les preocupacions, sobretot dels arqueòlegs, són els usuaris de detectors. Es prohibiran? 

— No podem prohibir els detectors, perquè es fan servir per a moltes coses, però sí que hem d’estudiar molt bé com millorem el tema de les sancions. 

Les sancions ja existeixen, però les multes màximes rarament s’apliquen. Almenys aquesta és la queixa dels arqueòlegs. 

— Jo me’n faig un fart de signar sancions a detectoristes. Però ara hem de veure com millorem la llei per evitar que s’emportin coses o facin malbé part del patrimoni arqueològic. 

 Als magatzems dels museus encara hi ha molt patrimoni, objectes i obres d’art, requisat durant la Guerra Civil i que no es va retornar. Què es farà amb tot això?

— Més enllà de la llei, és un projecte en el qual estem treballant per saber quin és l’estat de la qüestió. Ens preocupa molt. Volem fer-ho amb la màxima transparència, i tancar aquest capítol.