De nit i amb detectors de metalls: així van espoliar més de 2.500 monedes del segle 1 aC a Càceres

BarcelonaEl castre de Villasviejas del Tamuja (Botija, Càceres), un promontori fortificat que va ocupar una comunitat vetona, un poble celta de la província de la Lusitània, és un jaciment arqueològic on, durant mesos, un grup criminal s'ha dedicat a espoliar monedes del segle I aC. De nit, i amb detectors de metalls, els lladres recorrien el jaciment buscant tresors i van arribar a acumular 2.500 peces arqueològiques.

Els vetons es van instal·lar a Villasviejas del Tamuja atrets per la seva riquesa minera des del 400 aC fins a l'1 aC. I les monedes del jaciment són força singulars. Al castre hi havia dos tipus de monedes: unes de purament celtiberes i d'altres d'influència romana. A l'anvers de les primeres hi ha un bust masculí flanquejat per dofins, i al revers un genet amb una llança i la llegenda "tamusia". Les que tenen influència romana mostren també a l'anvers un cap masculí, però al revers hi ha una nau amb cinc o sis files de rems.

La Guàrdia Civil feia mesos que havia detectat que es produïa l'espoli. De fet, l'operació que han batejat amb el nom de Tamusia va començar a finals del 2023. Aleshores va saltar l'alarma perquè els arqueòlegs van veure que s'havien fet petites excavacions i s'havia remogut el terreny amb eines manuals en els jaciments arqueològics de Cáparra, al terme municipal d'Oliva de Plasencia, i a Villasviejas del Tamuja. Finalment, han pogut desarticular el grup i n'han detingut sis persones, i tres més han estat investigades per presumptes delictes de danys continuats contra el patrimoni històric, furt amb agreujants, blanqueig de capitals i pertinència a grup criminal. La banda tenia el seu centre d'operacions a Càceres

Els agents van començar a estirar el fil quan un testimoni va veure un dels cotxes que utilitzaven els lladres. Era un grup ben organitzat que anava amb força cura i tenia les seves pròpies mesures de seguretat per evitar que els enganxessin. La Guàrdia Civil els va seguir la pista fins a descobrir on amagaven les monedes. L'altra pista que ha ajudat a detenir-los ha estat tota l'activitat a internet. Els espoliadors venien les peces a través de les xarxes socials, en grups tancats i especialitzats, i ho feien a un preu molt inferior al que tindrien aquestes monedes en el mercat legal. A més, les monedes són força excepcionals, perquè només s'encunyaven en dos jaciments de tota la península Ibèrica, cosa que també ha facilitat que se'n pogués seguir el rastre. En el mercat legal, una d'aquestes monedes pot arribar a valdre més de 3.000 euros.

La banda criminal s'enfronta a quatre anys i mig de presó pels danys produïts als jaciments. Tots els detinguts i investigats, set homes i dues dones, han estat posats a disposició del jutjat número 2 de Càceres. "Durant el transcurs de la investigació s'ha pogut constatar la gran activitat espoliadora dels detinguts, que van ser sorpresos en diverses ocasions, en altres jaciments", segons la Guàrdia Civil. A més, aquest espoli ha danyat el jaciment perquè ha comportat la pèrdua de context i d'informació històrica associada a totes les peces robades.