El Museu Egipci mostra "el manual" per viure després de la mort
Una nova exposició explica com eren i què explicaven els 'Llibres dels morts'
Barcelona"Nosaltres el coneixem com el Llibre dels morts, però aquest és un nom que li han posat els egiptòlegs. Els egipcis l'anomenaven El Llibre de la sortida del dia –explica la directora del Museu Egipci, Maixaixa Taulé–. És com un manual pràctic per superar les dificultats que el difunt trobarà per renéixer al món subterrani al qual els egipcis anomenaven «el camp de les felicitats»", afegeix. És a dir, la vida eterna, on la vegetació és frondosa, el blat creix esplèndid, els rius són cabalosos i el menjar abunda. El Museu Egipci de Barcelona ha volgut celebrar els seus 30 anys de vida amb una exposició dedicada a El llibre dels morts, que es podrà veure fins al 28 de febrer del 2025.
"És un dels textos més importants dels egipcis i l'hem volgut explicar de manera senzilla i entenedora", afirma Jordi Clos, president de la Fundació Arqueològica Clos, propietària del museu. Hi ha moltíssims exemplars del Llibre dels morts, normalment redactats en papir, que poden tenir desenes de metres de longitud i que el difunt s'emportava a la tomba. Combinen textos i imatges i, a part del papir, tenien altres suports com les superfícies de la tomba, el sarcòfag, les mortalles, la taula d'ofrenes, les tauletes o les estatuetes. Els Llibres dels morts tenen més de 3.500 anys d'història i al llarg dels anys van patir moltes adaptacions. "Amb una evolució tan llarga i totes les varietats és un tema complex d'explicar", destaca Taulé. El llibre pot tenir fins a 194 capítols, però calia disposar de molt poder adquisitiu per poder tenir-ne un de tan ampli. No n'hi ha cap d'igual, perquè variaven en funció del pressupost i de les preferències del client, i era el personal del temple qui els escrivia. "Poder comptar amb una tomba excavada, un sarcòfag, momificar-te i tenir un Llibre dels morts només estava a l'abast d'una part molt petita de la població egípcia", destaca el conservador del Museu Egipci i comissari de l'exposició, Luis M. Gonzálvez.
El viatge de l'escrivent Ani
L'exposició Sortir al dia. 'El Llibre dels morts' dels antics egipcis reuneix 70 peces, 15 de les quals s'exhibeixen per primera vegada, del fons de la col·lecció permanent del Museu Egipci de Barcelona. Una de les peces que millor il·lustra com era El Llibre dels morts és una reproducció fotogràfica a grandària natural d'un dels papirs més coneguts d'aquest llibre. Pertanyia a l'escriba Ani i actualment, dividit en 36 fragments, es pot veure al British Museum. A Ani el van enterrar a Tebes al voltant del 1250 aC i el seu llibre té 67 capítols. A les vinyetes, Ani apareix acompanyat de la seva esposa Tutu, i es pot observar tot el seu viatge, exceptuant el final, que sempre és incert: el veredicte final d'Osiris. Si el cor del difunt pesava menys que la ploma, podia viure eternament al paradís. Si el cor pesava més, com a càstig, el difunt era llançat a Ammut, la devoradora dels morts (un ésser amb cap de cocodril, cabellera, tors i braços de lleó i cames d'hipopòtam).
En el recorregut hi ha la marxa cap a la necròpolis, la recuperació de les qualitats terrenals, i que són coses tan humanes com poder respirar, parlar, veure o notar el gust dels aliments, el coneixement del món subterrani i l'habilitat de transformar-se en falcó, flor de lotus, garsa, oreneta, serp o cocodril i així fins a 12 éssers vius, per poder moure's lliurement i sense barreres en el més enllà. El difunt, a més, s'uneix al déu sol, Ra, amb qui s'enfronta a enemics terribles. I, finalment, arriba el judici amb 42 frases en què s'havien de negar actituds reprovables com ara haver robat, haver mentit, haver fornicat, haver maleït el faraó o haver robat menjar als infants.
L'exposició mostra també un papir que formava part del Llibre dels morts d'una dona: la Dama Bary, i diferents objectes com els uixebti, estàtues funeràries de servents que assumien les tasques que no volia fer el seu propietari al més enllà. En definitiva, el món dels difunts no era gaire diferent del terrenal. "Són llibres que contenen temes universals i reflexionen sobre la condició humana i les pors individuals", conclou Taulé.
