Els monjos de la cartoixa d'Escaladei prenen vida

Morera de MontsantEl Priorat és una comarca on sobra la màgia i, des d'aquest divendres, encara més, perquè els monjos de la cartoixa d'Escaladei han cobrat vida. El monestir, amagat a la serralada de Montsant, es va fundar el 1194 i en els últims anys s'ha anat rehabilitant perquè es pugui visitar: entre altres actuacions, s'ha restaurat l'església, el claustre menor de la zona cenobítica, el menjador comunitari dels monjos (refetor) i l'hort, i també s'han enjardinat els accessos. I ara, gràcies a la tecnologia, s'ha aconseguit que els monjos cobrin vida i ens expliquin com vivien dins del monestir. “El projecte Els ulls de la història ens permet fer un viatge en el temps per entendre unes persones que s'apartaven del món per viure en silenci. Tornareu a veure la cartoixa com un dia va ser”, ha explicat als periodistes la consellera de Cultura, Sònia Hernández, durant la presentació d'aquest miracle.

Qui trenca aquest silenci és Joaquim Juncosa, un pintor que va viure dins del monestir al segle XVII i que, gràcies a les ulleres de realitat virtual, explica al visitant d'aquest monument com era la vida en aquella època. Són quinze minuts d'un viatge que evidencia que la tecnologia és extraordinària, encara que a vegades faci mandra. “No es tracta només de veure el patrimoni, es tracta de viure'l i de formar-ne part”, ha explicat la consellera, que, tot i portar poc temps en el càrrec, coneix molt bé aquest projecte perquè el 2022 va ser nomenada directora general del Patrimoni Cultural i de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. De fet, la consellera fins i tot s'ha emocionat durant la presentació.

Juncosa va existir realment. Va viure i decorar el monestir, tot i que, per recuperar-ne el relat i fer-lo atractiu, l'equip multidisciplinari que ha fet possible aquest projecte (des d'historiadors fins a enginyers) s'ha permès “llicències literàries”. Això sí, sempre després d'una acurada "recerca històrica" i d'un "coneixement profund", segons ha destacat Carme Bergés, cap de l'Àrea de Monuments del departament de Cultura. A través de les explicacions de Juncosa, el visitant rememorarà com era el monestir, sentirà les veus dels seus habitants i gaudirà dels camps conreats. El viatge s'inclou en l'entrada al monument, que, per als visitants que fa temps que no s'hi acosten, té altres novetats que encara el fan més atractiu. Tota la senyalització s'ha renovat i, a més, hi ha una guia multimèdia amb audiodescripcions per a adults, i també per a famílies, amb un to més entenedor, pensant en els infants. També hi ha alguna proposta audiovisual, com la del Silenci etern,ubicada a la sala del capítol dels pares, que és on es reunien els monjos per deliberar sobre els fets que afectaven la comunitat. Els monjos tenien una vida silenciosa i vivien aïllats en cel·les. Fins i tot menjaven dins de les cel·les, sense pràcticament veure's els uns als altres. Es trobaven en comptades ocasions i debatien o dinaven plegats, com es pot imaginar des del refetor restaurat, on les taules estan parades com si en qualsevol moment haguessin d'entrar a dinar els 45 monjos que van arribar a habitar el monestir.

La realitat virtual que ha tornat a la vida els monjos de la cartoixa és el segon projecte d'Els ulls de la història, un programa del departament de Cultura que vol oferir una mirada immersiva sobre el patrimoni català. Segons el departament, es tracta de "transportar el visitant al passat amb la tecnologia del present" i tot plegat amb l'objectiu "d'apropar la riquesa i diversitat dels monuments catalans i les seves històries". La consellera ha destacat la voluntat d'aprofitar la tecnologia per "socialitzar el Patrimoni" del país. Abans de la cartoixa, Els ulls de la història ja van fer reviure l'època prehistòrica amb les pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, a les Garrigues), i el següent projecte serà al Centre Romànic de la Vall de Boí. Després serà el torn del Monestir de Sant Pere de Ribes i del Castell de Miravet.

En cada una d'aquestes experiències es fa servir la narració d'un personatge que va recreant com era la vida en aquella època. El cost de tots aquests projectes és de 12 milions d'euros. Aquest cost també inclou una experiència itinerant que permetrà acostar els projectes a les aules dels alumnes de primer d'ESO. A partir d'aquesta "experiència didàctica i vivencial", els alumnes podran treballar amb un material específic de cada projecte.