El MNAC afegeix nous fragments als seus grans tresors romànics

BarcelonaEls murals romànics que avui són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) eren, dins les esglésies del Pirineu, unes pintures senzillament fetes damunt uns murs arrebossats. Dins el museu són una altra cosa: les pintures formen part d’uns muntatges sensibles als canvis de temperatura i humitat, per factors com que es van fer servir materials insòlits com “la llet i el formatge fresc” per elaborar el caseïnat (la cola) amb què es van enganxar. Així que les sales de Romànic del museu no són un mausoleu sinó un lloc viu on encara es fan obres: fins al mes d’octubre un equip de conservadors-restauradors reintegren fragments de tres conjunts romànics cabdals: els de Sant Climent de Taüll, Sant Pere del Burgal i Sant Joan de Boí.

Els treballs d’una de les intervencions més destacades, la incorporació del personatge de Caín a l’arc de Sant Climent de Taüll, acaben aquest divendres. La concreció de la ubicació exacta d’aquest fragment, que abans s’exposava aïllat amb el títol d’Home apesarat, és fruit de la recerca que s'ha fet en l’última dècada a l’església amb intervencions com ajustar el màping de les pintures que es va estrenar fa uns anys. La primera intervenció es va dur a terme el 2013 i va aportar més de 40 mostres de materials desconeguts. Amb motiu de les restitucions, alguns dels fragments s’han estudiat científicament i s’ha pogut comprovar que els colors originals s'han mantingut amb molt poques alteracions i que la gamma cromàtica amb què treballaven els pintors romànics és molt més àmplia de la que se sabia, com afirma la cap de l’àrea de conservació i restauració del museu, Carme Ramells. “Per a nosaltres la incorporació de Caín és molt important, perquè teníem un arc on només hi havia la mà de Déu", afirma Gemma Ylla-Català, conservadora de Romànic del museu. 

Les intervencions formen part d’un programa més ampli anomenat Més Romànic que es prolongarà fins al 2025, i que també inclourà un congrés internacional, una nova sala amb obres del Mestre de Cabestany i una exposició d’Oriol Vilapuig a les valls d’Àneu. “El Romànic no només forma part de les col·leccions del museu, sinó també de la història del museu”, afirma el també conservador Eduard Vallès.

Pel que fa a l’absis de Sant Pere del Burgal, s’hi farà una altra feina molt vistosa: s’hi incorporarà un fragment de grans dimensions fins ara inèdit que representa la part inferior de cinc apòstols o profetes asseguts al costat dret de l’arc triomfal de l’absis. Hi haurà més novetats: les figures de dos profetes es traslladaran a l’arc triomfal de l’absis, després d’haver pogut corregir la ubicació gràcies a una fotografia antiga, i s’incorporarà un fragment de sanefa a l’arc triomfal. 

Una museu amb una història molt intensa

“La història del museu és molt llarga i molt entrebancada”, adverteix Ylla-Català. Les vicissituds històriques del museu i les obres que s’hi exposen es noten especialment en els murals de Sant Joan de Boí. A diferència dels altres dos, no es van arrencar per una iniciativa pública sinó per la d’un col·leccionista, Lluís Plandiura, que les va tenir emmarcades al seu domicili fins que les va vendre al museu l’any 1932. Aquestes pintures són extraordinàries pel seu programa iconogràfic, on crida l’atenció una gran escena festiva amb joglars i saltimbanquis al mur lateral de la dreta. Des del museu expliquen que aquests temes poden cridar l’atenció en un context religiós i que podrien estar relacionats amb les festes de la consagració del temple. També hi ha un cicle dedicat als sants, on destaca el fragment de la Lapidació de Sant Esteve, i un bestiari a la part interior dels arcs que divideixen les naus. En aquest conjunt s’hi incorporaran quatre fragments de la decoració de les columnes.