La Menorca Talaiòtica, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco
L’illa té una de les densitats de jaciments més grans del món, amb 1.586 en poc més de 700 quilòmetres quadrats
MaóLa Menorca Talaiòtica ha estat declarada aquest dilluns Patrimoni Mundial per la Unesco, en la reunió celebrada a Riad (l'Aràbia Saudita). L’excepcionalitat de la candidatura Menorca Talaiòtica és que representa un llegat de gran riquesa en un territori insular. A Menorca tothom pensa en l’ocasió de preservar els monuments prehistòrics i els paisatges associats per a les generacions futures. Entrar a la llista de Patrimoni Mundial significa posar de manifest aquesta riquesa patrimonial i el compromís de la societat i les administracions illenques per la seva conservació. “És un dia històric per a Menorca, les Illes Balears i Espanya. Vull traslladar el compromís del govern a l’hora de gestionar, explicar i protegir aquest patrimoni, perquè arribi a les noves generacions amb la seva màxima esplendor”, ha dit a Riad la presidenta del govern balear, Marga Prohens.
Si bé els primers pobladors que colonitzen Menorca tenen punts en comú amb els que s’instal·len a Mallorca i les Pitiüses, la insularitat accentua un procés de diferenciació cultural que, en el segon mil·lenni abans de Crist, allunya la cultura menorquina i mallorquina de la d’Eivissa i Formentera. A Menorca, els nombrosos jaciments, les tipologies constructives representades i la resta de la cultura material són testimoni de l’evolució d’un procés cultural des de mitjans de l’Edat de Bronze fins a l’ocupació romana de l’illa. Tot i això, els seus assentaments van continuar sent utilitzats fins a l’època islàmica i els monuments s’han preservat al llarg dels segles. Destaquem deu motius que han portat la Menorca Talaiòtica a ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco.
1.586 jaciments en 700 km²
Menorca té una de les densitats més grans del món
A Menorca s’han comptabilitzat uns 1.586 jaciments arqueològics en els poc més de 700 quilòmetres quadrats que té l’illa. Alguns no són accessibles, i és per això que no tots es van incloure a la candidatura. Hi trobem els més rellevants i els que exemplifiquen la prehistòria insular, destacant la Naveta dels Tudons, el poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, Son Catlar, Trepucó, Talatí i Torralba d’en Salort. El nombre de jaciments representa una de les densitats més grans del món en un territori habitat i viscut. S’ha de pensar que la cultura insular ha evolucionat en condicions d’aïllament, i les construccions ciclòpies aporten un testimoni excepcional del pas de l’home per les illes.
Riquesa monumental
La varietat dels indrets prehistòrics, una de les característiques més significatives
Un dels trets representatius de la Menorca Talaiòtica és l’àmplia varietat de monuments i indrets prehistòrics. En aquest sentit, destaquen els assentaments, espais funeraris, santuaris i llocs sagrats. Així, les navetes funeràries, els talaiots, les cases circulars i els santuaris de taula evidencien l’espectacularitat de les construccions, aixecades en un territori amb pocs recursos. A més, les construccions mantenen un estret vincle amb la qualitat del cel de Menorca. Els estudis de la prehistòria associen la monumentalitat de les construccions amb la llum de l’illa; d’aquí venen les característiques úniques de les navetes o les taules.
La convivència amb la societat
Els pobladors de l’illa sempre han respectat els vestigis de la prehistòria
Són moltes les cultures que des de la prehistòria han conviscut respectant les construccions talaiòtiques. Aquests vestigis han persistit i han format part del paisatge de Menorca durant els darrers tres mil anys, i s’han convertit en les senyes d’identitat d’un bé estimat pels successius pobladors de l’illa. El mosaic paisatgístic, la bellesa de la terra i l’activitat agrària, units a la presència dels monuments prehistòrics, formen un paisatge únic i amb capacitat de persistència de les successives tradicions de la pedra, aportant en èpoques històriques la coneguda tècnica de la paret seca. Tot plegat configura un mapa divers que integra amb coherència les connexions visuals entre poblats.
Un pla de gestió ja en marxa
És essencial que la gestió i els òrgans de govern treballin des de fa més d’un any
Una de les grans fortaleses de la Menorca Talaiòtica és que el pla de gestió i els òrgans de govern que han de garantir la protecció, conservació, investigació i difusió del patrimoni mundial declarat estan en marxa des de fa més d’un any. Entre els aspectes rellevants que inclou el pla de gestió hi ha un model de visites sostenible que limita entre 100 i 250 persones l’aforament en els sis jaciments més representatius i visitats (Naveta dels Tudons, Son Catlar, Torre d’en Galmés, Torralba d’en Salort, Talatí de Dalt i Trepucó). El document també inclou una estratègia de mobilitat per preservar el paisatge dels monuments d’impactes visuals i contaminants.
Una aposta pel turisme cultural
Els jaciments es consideren un reclam per als visitants de Menorca
Els jaciments es troben ben integrats en el paisatge, i els que gaudeixen d’un bon accés estan a l’abast dels visitants. Tant en temporada alta com en temporada baixa, els jaciments de la Menorca Talaiòtica s’han convertit en un reclam per a un turisme que valora la història i la cultura del lloc que visiten. La implicació del sector turístic i de les empreses de l’oferta complementària també ha esdevingut clau en la potenciació del patrimoni menorquí. Els monuments integrats a la candidatura són els que desperten més interès. La Torre d’en Galmés ha estat visitada enguany per 27.565 usuaris, mentre que la Naveta dels Tudons n’ha rebut 16.491. Completen la llista facilitada per la Fundació Foment del Turisme de Menorca la Torre de Fornells, amb 6.735 usuaris; la Cova de s’Aigua, amb 4.273, i el Fort de Marlborough, amb 3.589.
Navetes d’habitació
Aquests assentaments estan valorats especialment en el conjunt talaiòtic
En el segon mil·lenni abans de Crist van començar a aparèixer els primers assentaments estables, petites agrupacions de cabanes (navetes d’habitació) que s’aixequen sense cap mena de planificació prèvia i que corresponen a habitatges unifamiliars. Aquests assentaments estan especialment valorats en el conjunt de la Menorca Talaiòtica. Són estructures en forma de ferradura allargada, amb els murs de doble parament fets amb pedres. Els assentaments es troben en llocs planers i sense estructures defensives o caps costaners de difícil accés i fortificats. També en plataformes sobre els barrancs del sud de l’illa, des d’on obtenien un important control visual del territori i eren fàcilment defensables. Els morts eren dipositats en navetes d’enterrament, de planta allargada.
El talaiot com a gran símbol
Els exemplars de Menorca presenten tipologies variades
El talaiot és la construcció més representativa d’aquest període i la que li dona nom. La seva descripció encaixa en una gran torre construïda amb tècnica ciclòpia, amb pedres de l’entorn i en sec. Els talaiots de Menorca presenten formes i tipus molt variats, de majors o menors dimensions, pocs tenen cambra interior accessible a peu pla, d’altres tenen corredors estrets amb rampa, i els més monumentals presenten l’espai d’ús a la part superior. A banda dels talaiots, hi ha edificis construïts amb tècnica ciclòpia que s’hi adossen, i segons les excavacions no tenen una funció domèstica, sinó que són llocs on es processen els productes derivats de l’activitat agrícola. Les dimensions i el nombre de talaiots en un mateix poblat poden indicar una jerarquia entre ells.
La importància de l’expedient
La documentació presentada a la Unesco es considera modèlica
Després d’una primera candidatura que va fracassar, un equip del departament de Cultura del Consell de Menorca liderat per l’expert Cipriano Marín va articular un expedient considerat com un exemple en contingut i per la manera de presentar-lo. L’institut Icomos, organisme consultiu de Patrimoni Mundial de la Unesco, va emetre l’informe favorable de Menorca Talaiòtica pel valor universal i excepcional, complint amb els requisits d’integritat i autenticitat necessaris. Presentada per primera vegada l’any 2017, la candidatura va haver de ser revisada i ampliada. La segona presentació es va fer l’any 2021.
Orgull de la societat menorquina
La gent ha defensat el patrimoni, també i sobretot quan ha patit actes vandàlics
L’evolució i perfeccionament de la Menorca Talaiòtica coincideix amb una major conscienciació ciutadana i sobretot amb la defensa a ultrança del patrimoni històric. L’atac vandàlic l’any 2018 a la Naveta dels Tudons va marcar un abans i un després. La indignació de la població va transformar-se en mostres de solidaritat i oferiments desinteressats d’ajuda. El Consell va convertir la crisi en una oportunitat per restaurar la Naveta, continuar difonent el patrimoni i millorar la seguretat del que és considerat l’edifici més antic d’Europa. La participació de voluntaris per desmuntar el mur de paret seca facilità unes obres de restauració que van costar 27.000 euros.
Agència Menorca Talaiòtica
L’objectiu és convertir l’illa en referent de la gestió del patrimoni arqueològic
L’organisme a través del qual es canalitzen i es coordinen totes les actuacions que afecten la gestió del bé i la conservació del seu valor universal excepcional és l’Agència Menorca Talaiòtica. El seu objectiu a llarg termini és convertir Menorca en un referent en matèria de gestió del patrimoni arqueològic. Un dels aspectes més importants de la seva funció és la recollida de dades que permetran planificar actuacions. Per aquest motiu es treballa de manera coordinada amb l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam). Cal destacar que, els últims anys, la feina feta ha contribuït a l’augment del nombre d’institucions acadèmiques de fora de l’illa que participen en projectes d’investigació dirigits per equips locals.