"Els grans museus espanyols tenen poc a restituir, però s’ha de parlar de com es van finançar les col·leccions"

BarcelonaEl director del programa Museu Habitat, Manuel J. Borja-Villel, té les idees molt clares sobre com s'han de repensar els museus, però també admet que dur-ho a la pràctica és força complex. Durant tres dies s'ha celebrat a l'Ateneu Barcelonès la trobada internacional Museu Habitat: Capgirar Encanteris amb l'objectiu de debatre i repensar no tan sols com han de ser els museus sinó també les estructures de poder. Els museus han anat mutant des del segle XVIII i qüestionar-los no és res nou. Ara bé, segons Borja-Villel, que va dirigir el Macba i el Museu Reina Sofia i és assessor del departament de Cultura de la Generalitat, estem en un punt d'inflexió. "Hem entrat en una època de populismes, i això vol dir emocions, fake news... I els museus tenen una centralitat, una rellevància política que abans no tenien", assegura.

Una de les qüestions que més es debaten últimament són les restitucions. Bona part de les col·leccions dels grans museus europeus provenen de les antigues colònies. Borja-Villel recorda que alguns museus alemanys han col·locat en el lloc d'una obra una cartel·la on s'explica com i en quin moment es va rapinyar. "Fer només crítica pot ser trampós perquè al final torna a col·locar els europeus en el centre, són ells els qui parlen, i l'important és descentralitzar", diu. Com a exemple, posa la làmpara de Coderch. "Tothom la considera meravellosa, però està feta amb fusta de Guinea, perquè és molt flexible. ¿Qui es pregunta d'on venia la fusta, i l'extractivisme dur i bèstia que hi havia al darrere?", reflexiona, i afegeix que també s'han de col·locar al centre les veus i l'art que provenen de les excolònies.

Els museus tenen els magatzems plens d'obres; per tant, el responsable del Museu Habitat considera que és "un engany" dir que tornar peces pot empobrir-los. Potser es podria perdre alguna obra emblemàtica i, en conseqüència, diners i turisme. Tanmateix, segons Borja-Villel, els que tenien abans de l'arribada dels europeus aquestes obres també tenen uns drets. "Les obres són dels qui les van fer, dels avantpassats, i tenen moltes històries. El Reina Sofia és el custodi del Guernica, però el quadre de Picasso pertany als exiliats, els qui van fer servir l'obra als anys 60 per protestar contra la Guerra del Vietnam, és memòria". Els grans museus espanyols tenen poc a restituir, sobretot si es comparen amb els museus alemanys, belgues o francesos que han iniciat alguns processos de restitució. "Hi ha, però, la gran qüestió de com es van finançar les col·leccions, com es va fer aquesta Barcelona modernista tan meravellosa", diu el responsable del Museu Habitat.

Una de les qüestions més complexes són les estructures. Qui són els patrons, qui té accés i qui no a aquests patronats. Qui són els comissaris... ¿Hi està representat tothom? "Als grans museus hi ha moltes obres d'artistes afrodescendents, però ¿quants comissaris o patrons n'hi ha que ho siguin?", qüestiona Borja-Villel. "No pot ser que passi el que ja denunciava la ballarina afrodescendent americana Katherine Durham (1909-2006)", afegeix. Durham, que també era activista i va redescobrir la dansa caribenya als Estats Units, va tenir molt d'èxit als escenaris nord-americans, des d'on s'adreçava al públic lamentant que alguna cosa no funcionava, perquè els negres estaven rere el teló però no entre el públic.

Un dels tallers més multitudinaris de les jornades del Museu Habitat ha estat el que parlava de reglaments i administracions. "En aquest moment les estructures culturals estan fetes perquè no es pugui fer res. Els artistes canvien en el procés de creació, però si els dones una subvenció per a un projecte, han de fer exclusivament allò; si no, pots tenir molts problemes. És un problema greu que limita i empobreix, i els gestors es passen el dia fent paperassa", lamenta Borja-Villel. Tanmateix, hi ha un element d'esperança: "El teixit associatiu, la xarxa de museus, que defensa la necessitat de qüestionar, de debatre i de canviar les coses".