El col·lectiu LGBTIQ+ entra al Museu d'Història de Catalunya

BarcelonaEl Museu d'Història de Catalunya farà una revisió en clau LGBTIQA+ del seu contingut. "Volem replantejar el museu. Té 30 anys d'existència i quan es va inaugurar, a finals dels anys 90, es va fer amb idees d'aquella època. Hi havia un enfocament molt polític, s'explicaven sobretot esdeveniments polítics, i nosaltres volem destacar les lluites quotidianes i posar de manifest que tenim una societat molt diversa i molt complexa", afirma l'historiador i arqueòleg Jordi Principal, que va assumir la direcció del Museu d'Història de Catalunya el juny de l'any passat.

Fa poc es va canviar l'exposició permanent que explica els segles XVIII i XIX. I entre el 2024 i el 2025 canviarà l'exposició permanent del segle XX. "El museu està molt centrat en la recuperació de les institucions polítiques i de la lluita política per recuperar aquestes institucions, és una història que s'ha explicat a partir dels fets polítics. Volem centrar-nos més, per exemple, en com vivia la ciutadania durant la Segona República i no dedicar tant espai als grans esdeveniments polítics", diu Principal. Ara per ara, per exemple, no són visibles les lluites i manifestacions que hi va haver als anys 70 demanant millores en els drets de les dones i dels col·lectius LGBTIQA+. La intenció és incloure la mirada d'altres col·lectius i que formin part de tot el discurs de l'exposició.

A finals del 2025 també hi haurà una audioguia que presentarà un recorregut en què s'explicaran no tan sols els moments de repressió sinó també tota la lluita i els drets assolits per col·lectius que fins ara no eren visibles. "Volem fer visible, des de la prehistòria, que sempre s'ha mirat des d'una mirada molt heteropatriarcal", diu Principal. Així, s'explicaran fets de totes les èpoques, com la repressió durant l'Edat Mitjana, quan el 1460 a València es va jutjar i cremar Margarida Borràs, que era transgènere.

"Volem fugir dels estereotips i crear referents positius. Amb els canvis que es van fer a l'exposició permanent que parla dels segles XVIII i XIX ja vam introduir la perspectiva de gènere i molta més presència de dones i infants", detalla Principal. Una de les grans exposicions que s'inauguraran el 2025 estarà dedicada al poble gitano. "La nostra intenció és escoltar diferents veus, que ens diguin què esperen i fer un esforç per incloure-hi la seva opinió sobre què hauria d'explicar el museu", assegura Principal.

El novembre del 2020, el Govern va donar llum verda al futur Museu Nacional d’Història i Arqueologia de Catalunya, que havia d'agrupar el Museu d’Història i el d’Arqueologia en una única seu. És un projecte que, ara per ara, descansa en un calaix. L'edifici que ara ocupa el museu, el Palau de Mar de Barcelona, no és propietat de la Generalitat sinó del Port de Barcelona. A l'abril el consell d'administració del Port de Barcelona va prorrogar la concessió fins al 2034.