L'espectacular Mosaic dels Peixos romà recupera l'esplendor

BarcelonaEl Mosaic dels Peixos, una de les peces més emblemàtiques del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), torna a brillar: aquest mes ha acabat el procés de conservació-restauració d'aquesta obra romana extraordinària, on es poden veure 47 espècies marines de la Mediterrània, entre peixos, crustacis, cefalòpodes i mamífers. El mosaic està datat al començament del segle III dC. Té una superfície de 28 metres quadrats (fa 6,25 x 4,50 m) i precisament arran d'aquestes grans dimensions la restauració s'ha portat a terme in situ pels riscos que hauria suposat moure-la. Les obres han costat 77.319 euros, que han anat a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). La restauració l'ha executat l'empresa ÀBAC, Conservació i Restauració SL. El Mosaic dels Peixos restarà protegit fins a la inauguració del nou museu.

L’any 2018, en el marc del nou projecte de renovació del museu, es va decidir iniciar el procés de conservació-restauració del mosaic que formarà part de la nova museografia. La primera fase d’estudi i anàlisi es va coordinar entre el MNAT i el CRBMC, i va consistir en determinar les causes de degradació del mosaic, establir un diagnòstic i proposar les bases de les futures actuacions.

La segona fase de conservació-restauració es va iniciar el setembre d’enguany i ha acabat aquest desembre. Entre les tasques efectuades destaquen l’eliminació de les reintegracions de guix fetes als anys 60, la neteja química per eliminar la capa de cola que atorgava un to groguenc al conjunt i les reintegracions pictòriques. També s'han tractat els elements del suport metàl·lic, s'han consolidat els materials i s'han reintegrat les llacunes amb morters de colors neutres. Una altra de les actuacions que s'han fet és el rejuntament del conjunt a través de l’abeurada.

Una obra mestra descoberta als anys 50

El Mosaic dels Peixos va ser descobert als anys 50 a la vil·la romana de Cal·lípolis (Vila-seca) i va ser traslladat al Museu Arqueològic de Tarragona, que estava a punt d’inaugurar-se el 1960. Com que no es disposava d’un espai adequat a les seves dimensions, es va ubicar a la caixa d’escales de la planta superior, com si es tractés d’un quadre, la qual cosa afavoreix poder gaudir-lo sense interferències de perspectiva.