Arqueologia
Patrimoni17/10/2024

Troben tombes ocultes a Petra

Una excavació recent ha desenterrat 12 esquelets humans i una cambra d'ofrenes funeràries prop de l'edifici del Tresor de Petra, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco

Ali Watkins
i Ali Watkins

Quan Richard Bates va escombrar amb el seu radar el gres de l'antic edifici del Tresor de Petra, feia més de dues dècades que ningú havia sondejat tan a fons els terrenys de la ciutat de pedra. Al llarg de gairebé el mateix temps, els arqueòlegs havien estat bloquejats per un misteri certament complex. El 2003 van descobrir tombes ocultes al voltant de l’ornamentada i famosa estructura del Tresor, excavada en les parets del canó de Petra al segle I aC. Però, obstaculitzats per la burocràcia i la falta de recursos, mai havien pogut explorar a fons l'altre costat. 

La situació va canviar a principis del 2024, quan Bates i un equip d'investigadors van obtenir permís per utilitzar un potent radar de penetració en el delicat monument del Tresor, conegut localment com a Al-Khazneh. “Ens va sorprendre molt que ens donessin permís per entrar-hi i explorar –diu Bates, geofísic i professor de la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia–. Eren dades sorprenents”. Ara l’antic pressentiment dels arqueòlegs obté respostes: una excavació ha revelat una tomba intacta en la famosa estructura del Tresor de Petra, que conté 12 esquelets humans i una àmplia col·lecció d'ofrenes funeràries, descoberta just davant de la troballa inicial del 2003. 

Cargando
No hay anuncios

“La gent creu que coneix Petra. Reconeixen el Tresor”, constata Pearce Paul Creasman, arqueòleg que va ajudar a dirigir l'excavació. “Però tota aquesta gent passa i hi ha molt més sota els nostres peus”. El descobriment podria ser clau per desentranyar el misteri de Petra, construïda per l'antic poble nabateu com a capital cap al segle IV aC. Malgrat petjades tan significatives –i subsistents–, poc se sap d'aquest regne nòmada i àrab, que va ser annexionat a l'Imperi Romà l'any 106 dC. 

Els investigadors feia molt de temps que desitjaven explorar més a fons el Tresor de Petra, i a principis d'aquest any van localitzar la tomba amb un radar de penetració terrestre. Les lectures van ser de les més clares que el geofísic Bates havia vist en la seva carrera. Cavitats i cavernes semblaven esquitxar el paisatge davant de les tombes descobertes el 2003, i mostraven indicis que podrien existir altres estructures al voltant del Tresor. Les proves van conduir ràpidament a una excavació per part d'un equip conjunt jordà i nord-americà, que incloïa el Departament d'Antiguitats de Jordània i el Centre Americà de Recerca, una organització sense ànim de lucre amb seu a Jordània i dirigida per Creasman, professor de la Universitat d'Arizona. 

Cargando
No hay anuncios

Entre els descobriments més sorprenents de la tomba revelada recentment hi ha 12 restes òssies intactes i una xarxa de murs que dividien la sala, una característica estructural que no s'havia vist en cap altre lloc de la ciutat antiga. Creasman creu que la tomba és anterior a la construcció de l'estructura del Tresor i que era sota terra, enfront del famós edifici de pedra rosa. L'arqueòleg també va participar en l'excavació d'un equip de televisió del programa Expedition unknown, que recentment va emetre un episodi sobre l'excavació al canal Discovery Channel. 

L’ornamentada façana de l'edifici del Tresor de Petra no és aliena a les càmeres. Aquesta estructura, una de les set meravelles del món i declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ha estat objecte de debat entre els experts en arqueologia, els quals creuen que podria haver estat una tomba o un amagatall per a les riqueses d'un faraó, que es rumoreja que estaven amagades en una urna a la part superior de l'estructura. En la història contemporània, el Tresor va aparèixer el 1989 a la pel·lícula de Steven Spielberg Indiana Jones i l'última croada com a lloc de descans fictici del Sant Grial. 

Cargando
No hay anuncios

Els investigadors estan treballant per datar més específicament les restes òssies, va dir Bates, que a grans trets daten entre el 400 aC i el 106 dC, “just en el gruix dels anys de la civilització nabatea”, va assenyalar. Per a Creasman, Bates i els seus col·legues, el descobriment, més que respondre el misteri de Petra, l'aprofundeix. Bates, per exemple, està pensant en tots els altres senyals de radar recollits en aquesta exploració recent, encara inexplorats, sota terra. “¿Tornem a tancar-ho tot i esperem a tenir prou diners per continuar investigant?”, pregunta Bates. “Hi ha altres espais dins de Petra i de la zona del Tresor que encara no s'han obert”. 

Creasman confia que es produeixin més descobriments i més finançament. “Soc molt optimista”, afirma, i destaca els esforços dels investigadors estatunidencs i jordans. “Tinc confiança que continuarem fent aquest treball en col·laboració. Queda molt per aprendre”, afegeix. 

Cargando
No hay anuncios

Copyright The New York Times