L'increïble Espai Corberó serà municipal i obert a visites

BarcelonaLa Casa dels Cecs, coneguda com a Espai Corberó, és un complex laberíntic i utòpic que va aixecar l'escultor Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935-2017) en els últims anys de la seva vida al carrer de l'Església d'Esplugues de Llobregat. Els que l'han visitat no l'han oblidat. Són metres i metres d’edificacions, una desena de patis, centenars d’escultures, més de 300 arcs, milers i milers de cossiols i escales que de vegades no van enlloc. Segons va avançar La Vanguardia i confirmen a l'ARA fonts municipals i de la família, l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat està ultimant la compra de l'edifici dels arcs, el seu soterrani i una trentena d'escultures, i per això ha aprovat per ple l'ampliació del pressupost amb un crèdit de gairebé 3 milions d'euros per poder fer l'adquisició. És una aposta patrimonial clau, perquè l'edifici està situat al casc antic del municipi, prop d'on també hi ha Can Cortada, la masia d'estiueig del baró de Maldà, i el claustre gòtic de Santa Maria de Montsió.

En total, Corberó hi va acabar ajuntant diverses cases i 6.000 metres quadrats, dels quals 2.000 els comprarà l'Ajuntament, la part més icònica. En sobresurten els arcs laberíntics, però al soterrani hi ha un auditori per a unes 200 o 300 persones, en una superfície de 700 metres quadrats amb volta i sense columnat. És un lloc pràcticament desconegut, monumental, que té accés directe per un lateral. L'Ajuntament està pendent de l'últim tràmit de Patrimoni perquè està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Després es farà públic el projecte d'usos. Al municipi ja es conserven diverses escultures de Corberó, que es considera un símbol.

Amb aquesta adquisició es podrà obrir al públic un espai singular, únic, que fins ara ha servit com a decorat d'esdeveniments com les desfilades del 080, rodatges i fins i tot algun casament.

Des del 1968, que va comprar Can Cargol, i fins al 2017, quan va morir, Xavier Corberó va anar adquirint i sumant cases al conjunt, de manera que va anar engrandint la seva obra definitiva, que a la vegada és un resum de la seva trajectòria, des dels inicis als anys 50 fins a la seva mort. El 1972 ho va obrir com a espai de residència artística, el Centre d’Activitats i Investigacions Artístiques de Catalunya (CAIAC). En aquest espai, que pertany a la família Corberó –a la seva vídua i la filla de Corberó–, va ser on l'artista va abocar els seus guanys, i ni ofegat pels deutes va deixar d'engrandir-lo. Ara serà tasca pública de conservar-ne una part.