“El millor vigilant del patrimoni és cadascú amb la seva consciència”

BarcelonaL’ARA i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han organitzat aquest dimarts un debat titulat Coneixem realment el patrimoni català?, amb la participació de l’antropòleg Albert Moncusí i l’arqueòloga Marta Prevosti. “El patrimoni és un tema estrella d’aquesta casa”, ha dit la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, just abans de l’inici d’una conversa moderada per la periodista de l’ARA Sílvia Marimon Molas. Un dels encerts del debat era la composició de la taula, que aplegava perspectives arqueològiques i antropològiques, i punts de vista autoritzats sobre realitats materials i immaterials.

Per fixar conceptes, Prevosti ha definit patrimoni com “allò del passat que volem que es conservi en el present i que volem llegar a les generacions futures”. Com a “eix vertebrador de la comunitat”, emmarca el patrimoni en “uns valors comuns que ens identifiquen, ens arrelen i ens donen un sentiment de pertinença”. Moncusí ha eixamplat el marc recordant que el patrimoni no és un relat immutable, sinó que s’enriqueix amb noves realitats i narratives no només institucionals, sinó també mitjançant “associacions populars”. “Qui decideix que un patrimoni és important? Una institució, un empresari, un poble, una associació... Un patrimoni és important perquè és important per a algú”, diu Moncusí.

Estirant aquest fil, Prevosti, que és experta en arqueologia romana, lamenta que “vivim en una societat materialista en què els valors econòmics són hegemònics, per sobre dels culturals”. A tall d’exemple, recorda que el govern espanyol, a través del ministeri d’Indústria i Turisme, ha anunciat una subvenció de més de 200 milions d’euros per a projectes de millora del patrimoni històric amb ús turístic. “Es patrocina el patrimoni que pot tenir rendiment econòmic, i el que no té aquest interès no rep subvenció”, diu Prevosti.

Sobre la preservació del patrimoni, tots dos coincideixen que “no es pot conservar tot”. “S’ha de decidir en funció del significat, de si és únic o no, del valor que té per a la comunitat. Cal buscar un equilibri. No tot es pot conservar, però tampoc hem d’hipotecar el patrimoni arqueològic. No pot ser que no tinguem cap vil·la romana sencera a les zones costaneres”, ha dit Prevosti, que ha recordat els estralls de la urbanització turística del país. Per a Moncusí, “el millor vigilant del patrimoni és cadascú amb la seva consciència”. “I si no es construeix consciència col·lectiva no hi ha res a fer”, ha afegit l’antropòleg, que no oblida que durant molt de temps el patrimoni etnològic ha sigut menystingut.

"Per construir el patrimoni, primer cal conèixer, perquè si no tens coneixement, no sabràs si una cosa és patrimoni o no", ha aportat l'arqueòloga, que aprova iniciatives de divulgació com ara les exposicions virtuals o immersives. "Si es fan amb rigor, les recreacions poden ser fantàstiques. Per exemple, una recreació romana ben feta i ben comentada, amb un inevitable toc de fantasia, pot ser molt vàlida per a gent que no està avesada a interpretar restes arqueològiques", ha explicat Prevosti. Sílvia Marimon Molas ha aprofitat per recomanar la nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Catalunya, Imperium. Històries romanes, que fa un ús rigorós dels recursos tecnològics. "Sí, és molt recomanable, l'Arqueològic", ha confirmat Prevosti.