Els ibers tallaven els caps dels enemics, però també dels qui veneraven

BarcelonaLa cultura ibera continua sent un gran misteri, ja que va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. La seva llengua va morir i no s’ha trobat cap text bilingüe que pugui documentar en què creien, el paper de les dones o si hi va haver una gran ciutat ibera a Barcelona. L’arqueologia, però, no deixa de donar noves pistes i la darrera recerca, en l’àmbit de les anàlisis d’isòtops, ajuda a entendre per què els ibers tallaven caps i els clavaven a les parets.

Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha analitzat els patrons de mobilitat de les comunitats humanes de l’edat de ferro de l’últim mil·lenni abans de la nostra era i, en concret, ha estudiat set cranis clavats d’homes de l’antiga ciutat d’Ullastret (al municipi del mateix nom al Baix Empordà) i del poblat de Puig Castellar (a Santa Coloma de Gramenet).

"Teníem un coneixement limitat, perquè normalment es feien servir fonts escrites romanes, que es referien als caps tallats de la Gàl·lia. I s’havia assumit erròniament que eren trofeus de guerra. En primer lloc, són documents que es van escriure segles després, i en segon lloc, els rituals eren diferents delde la península Ibèrica", detalla Rubén de la Fuente Seoane, arqueòleg de la UAB i primer autor de l’estudi, que s’ha publicat al Journal of Archaeological Science: Reports.

La primera conclusió de l’estudi és que a Ullastret i a Puig Castellar els rituals eren força diferents. "A Puig Castellar els cranis estaven clavats a la muralla, mentre que a Ullastret eren a les parets o a les portes de les cases. Quan clavaven els cranis ho feien per donar un missatge als vius, tenia una intenció, i si ho fas en un lloc o en un altre, t’adreces a públic diferent. En el cas de Puig Castellar al qui ve de fora, i en el cas d’Ullastret a la mateixa població".

De qui eren els cranis?

Les anàlisis d’isòtops abasten des de l’anàlisi de la dieta, el clima, la mobilitat d’animals, humans i mercaderies i les datacions fins a pràctiques com la lactància o com es cuinaven els aliments. En aquest cas, han servit per identificar de quins individus provenien els cranis clavats. "A Puig Castellar els valors isotòpics de tres dels quatre individus difereixen significativament del referencial d’estronci local, cosa que suggereix que, probablement, no eren locals. En canvi, a Ullastret hem trobat una barreja d'orígens locals i no locals. Aquest resultat apunta que la pràctica dels caps tallats s’aplicava de manera diferenciada a cada jaciment, la qual cosa sembla descartar una expressió simbòlica homogènia, tot i que caldrà més recerca per assegurar-nos-en", assenyala De la Fuente Seoane.

Per tant, l’estudi indica que mentre que a Puig Castellar segurament els caps servien per alertar l’enemic de què els podia passar si atacaven, a Ullastret era un ritual per venerar els ancestres. Per fer l’estudi, l’equip de recerca ha combinat la bioarqueologia i l'anàlisi d’isòtops estables d’estronci i oxigen a l’esmalt dental dels set cranis, juntament amb dades arqueozoològiques i un mostreig detallat de sediment i vegetació recollit a la rodalia dels jaciments.

L’estudi posa també l’èmfasi en el fet que la cultura ibera no era homogènia. La recerca prèvia sobre la gestió del territori dels ibers ha suggerit diferències sobre com aquestes societats explotaven els recursos que les envoltaven. "Hi havia moltes diferències territorials i es va viure un procés en què aquestes diferències encara es van accentuar molt més. Hi havia una acumulació de riquesa d’unes elits i es van generar entitats territorials amb diferències politicoreligioses molt importants", destaca l’arqueòleg.

"Els caps tallats són una pràctica ritual única dins del món iber i ofereixen una oportunitat excepcional per analitzar aquestes comunitats. Si ara hem descobert això, podrem saber molt més si estudiem molts altres cranis", afirma l'arqueòleg. Un dels problemes amb la cultura ibera és que hi ha molt poc registre antropològic de tipus funerari, ja que practicaven la cremació. En aquest estudi s'han analitzat els cranis de set homes, però queden molts enigmes per resoldre. Per exemple, per què van clavar el crani d'una dona d’entre 30 i 40 anys, el primer documentat al món, que es va descobrir el 1911, precisament al jaciment de Puig Castellar.