La Generalitat retirarà enguany els murals espanyolistes del Saló de Sant Jordi
Les obres del projecte dels arquitectes Ramon Bosch i Elisabet Capdeferro i el CRBMC començaran en els pròxims mesos
BarcelonaDesprés que la tardor del 2019 un grup d'una vintena d'experts aprovés unànimement retirar-los, els murals que decoren el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat des de la dictadura de Primo de Rivera tenen els dies comptats: com ha avançat El Punt Avui i ha confirmat l'ARA, el termini de licitació de les obres de reforma per a la retirada dels murals i la posterior adequació provisional dels paraments i els sostres, segons un projecte dels arquitectes Ramon Bosch i Elisabet Capdeferro, va acabar a mitjan desembre. Està previst que les obres comencin al llarg d'enguany, tot i que des de la Generalitat encara no concreten en quin moment. El pressupost previst per a la retirada dels 857,6 metres quadrats de superfície pintada és de 2,34 milions d'euros i la durada de 16 mesos. Pel que fa a la definició general del projecte ha anat a càrrec dels tècnics de la Subdirecció General d’Obres i Serveis del Departament de la Presidència, Josep Girabal, Santiago Castillo i Júlia Roca, que assumeixen la coordinació i supervisió del projecte en col·laboració amb els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), Maite Toneu i Pere Rovira, pel que fa a la retirada i conservació de les pintures i elements de pedra.
Els murals es van elaborar i col·locar el 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera, amb l’objectiu d’emfatitzar l’espanyolitat de Catalunya i fer una lectura de la vinculació de Catalunya a la història d’Espanya. Les pintures, elaborades sobre tela, tenen un fort caràcter bèl·lic i també glorifiquen la monarquia en lloc dels valors democràtics. "Aquests components són de caràcter essencialment integrista, autoritari i antidemocràtic", van manifestar els experts el 2019, quan el president Quim Torra va endegar el procés per retirar-les. "S’hi exalten els valors guerrers –afegeixen els experts–, l’ordre estamental oposat al parlamentarisme, la monarquia perenne i sagrada, l’estat basat en el catolicisme com a controlador social, la lluita contra l’islam, així com un patriotisme bèl·lic i imperial. Des de la seva realització ha estat repetidament contestat en tant que manifest programàtic contra els principis de llibertat, obertura, modernitat i progrés que àmpliament la societat catalana ha assumit i defensa".
El saló o antiga capella gran de Sant Jordi és la peça principal de l'obra renaixentista del Palau de la Generalitat. És obra de l'arquitecte Pere Blai i va ser construït entre el final del segle XVI i la segona dècada del segle XVII. Els murals van ser un encàrrec que va fer el 1926 el president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps. Les escenes estan pintades damunt unes teles que es van sobreposar als murals noucentistes de Joaquim Torres Garcia, que més endavant van ser extretes entre els anys 1965 i 1971.
Les obres per retirar les pintures també inclouen el desmuntatge del guardapols de pedra que es va col·locar sobre les llindes de les portes laterals del Saló Sant Jordi entre els anys 1924 i 1925, sota la direcció de l’arquitecte Rubió i Bellver, per rebre les teles. Aquests guardapols es desmuntaran, es documentaran, es catalogaran i s'emmagatzemaran.
Pel que fa al futur de les pintures, es preveu conservar-les en "uns cilindres especials fets a mida per poder-les emmagatzemar en condicions de conservació, en un espai de titularitat de la Generalitat de Catalunya" pendent de concretar, segons es pot llegir en el projecte. També està previst restaurar-les al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i posar-les a disposició dels museus que hi puguin estar interessats.
Recuperar l'espai original de Pere Blai
Pel que fa a la proposta arquitectònica, l'objectiu de Ramon Bosch i Bet Capdeferro és "la recuperació de l’espai original de Pere Blai, concebut com un espai-estructura". Això vol dir "emfatitzar el buit sobre el ple, respectar els ordres del renaixement i recuperar l’amplitud, lluminositat i lleugeresa perdudes amb les intervencions al llarg dels anys". Els arquitectes també tenen en compte "la funcionalitat de l’espai, aconseguir confort i calidesa tot mantenint la solemnitat del Saló". El projecte preveu diferents solucions com un "revestiment de feltre", un material tradicional i al mateix temps sofisticat que dona les prestacions que requereix l'espai. El sòcol i el fris perimetral que al nivell dels capitells hi havia a l'època renaixentista va desaparèixer i ara els arquitectes els recuperen en fusta.
Un altre aspecte de la nova intervenció és que ha estat concebuda per ser completament reversible. Consisteix essencialment en unes teles d'unes tonalitats molt neutres tensades sobre bastidors de fusta que es poden enretirar amb molta facilitat, per si es volen fer estudis dels paraments interiors del Saló i per a quan en el futur es vulgui fer una nova intervenció més definitiva.