Drons i làsers per descobrir els jaciments ocults a l'Amèrica del Sud

BarcelonaAl Brasil i Colòmbia hi ha zones pràcticament inexpugnables, sigui per raons físiques, perquè hi ha una vegetació exuberant que les fa impenetrables o estan en zones muntanyoses, o polítiques, perquè hi poden haver conflictes que hi compliquen l'accés. Tenen, però, un passat. En aquestes àrees remotes boscoses i de sabana s'hi amaguen restes arqueològiques precolombines que són absolutament desconegudes o no es coneixen prou bé. Explorar aquest territori i detectar i localitzar jaciments és tan sols un dels objectius del projecte Cartografia del patrimoni arqueològic precolombí a l'Amèrica del Sud (MAPHSA en les sigles en anglès). L'altre serà crear una base de dades d'accés gratuït amb totes les dades existents que es tenen i aquelles noves que es descobreixin.

El projecte el durà a terme el Grup de Recerca en Cultura, Arqueologia i Dinàmiques Socioecològiques (CASEs) del departament d’humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es desenvoluparà al llarg de tres anys i ha rebut una donació de prop d'1,9 milions d’euros d’Arcadia Fund, la més important, segons la UPF, d’una fundació privada a una universitat del sud d’Europa per a un projecte arqueològic.

Per fer-ho possible, es farà servir tecnologia punta que permetrà arribar als llocs on no es pot accedir fàcilment via terrestre. "Farem servir drons (amb sensors remots i tecnologia Lidar, basada en el làser) per identificar àrees en llocs preservats i àrees d’alta probabilitat arqueològica, i desenvoluparem models d’aprenentatge automàtic per detectar nous llocs arqueològics en vegetació oberta i, especialment, sota la coberta forestal", explica Marco Madella, director del projecte.

Aquest tipus de tecnologia pot identificar, per exemple, el tipus de vegetació, que varia si hi ha hagut o no presència humana. Amb la intel·ligència artificial, aquests aparells, que sobrevolaran el territori, podran discernir i detectar les empremtes humanes i mirar –a diferència de la visió humana poden traspassar tota mena d'obstacles– què s'amaga sota les zones boscoses. L'equip de la UPF també ha arribat a un acord amb l'Agència Espacial del Brasil, que controla en temps real l'expansió agrícola i urbana, per exemple, a l'Amazònia.

El projecte posa el focus en les zones sud-oest i sud de l’Amazònia i al bioma Cerrado; i a Colòmbia, a la regió del Carib, la serralada Oriental i el massís Colombià, i a les terres baixes orientals. Documentarà el patrimoni de gairebé 3,5 milions de quilòmetres quadrats de zones boscoses i de sabana (aproximadament el 20% del territori de l’Amèrica del Sud). "Són les zones que afronten les majors amenaces", assegura Madella. "És difícil protegir el patrimoni si no se sap que existeix", afegeix el director del projecte. No es tracta, però, de conèixer només quin és aquest patrimoni i poder-lo documentar, sinó també de tenir informació i coneixement científic sobre com van ser aquelles societats precolombines i com van evolucionar, així com conèixer els efectes de l'expansió urbana i agrícola o del canvi climàtic. "Els projectes arqueològics tenen un valor immens perquè ens donen informació sobre les nostres arrels i sobre com hem arribat fins aquí", resum Madella.

Tot el que es descobreixi i s'investigui no quedarà amagat en algun despatx universitari. Serà d'accés lliure i multilingüe. "Utilitzarem eines com Arches, que ja es fa sevir molt sobretot al Regne Unit i està especialment dissenyat per a patrimoni, i que permet visualitzar els jaciments, establir relacions i col·locar-los en el mapa, però no de manera precisa per evitar els saquejos", precisa Madella.