Descobreixen un temple ibèric per purificar-se a Tivenys
La construcció es trobava a la porta central d'accés i adossada a la muralla
BarcelonaAl poblat de l'Assut, un jaciment ibèric ilercavó de Tivenys (Baix Ebre) situat a la sortida del congost de Barrufemes, a l'esquerra del riu Ebre, han descobert un petit temple. Una de les singularitats del santuari és que es va construir just abans de la porta central d’accés i adossat a la muralla. El fet que es trobi fora i no dins del poblat, a tocar de la porta, el converteix en un santuari ad portam, assegura Jordi Diloli, director de les excavacions del grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). "Possiblement s’hi realitzaven ritus de purificació previs a l’accés al poblat, ja que consideraven l’interior com una part segura i pura, en contraposició a la inseguretat externa", assegura Dilioli. En aquest espai de culte els arqueòlegs han localitzat una banqueta que envoltava el perímetre interior.
En aquest espai de culte, que segurament es va utilitzar des del segle III aC fins a principis del segle II aC, quan va ser destruït per un incendi, també s'hi podien haver realitzat rituals de protecció. L'equip de la Rovira i Virgili ha fet altres descobriments i ha pogut confirmar que existeixen dos murs que avancen en paral·lel tancant el poblat, cosa que es podria interpretar com dues muralles d’èpoques diferents que seguirien traçats similars.
Fa 23 anys que s'excava en aquest jaciment ibèric i, segons la URV, es tracta d'un dels poblats ibèrics més importants de les Terres de l’Ebre i, fins i tot, del nord-est peninsular. Tivenys no només va ser un centre de poder polític, social i econòmic per als ibers, sinó que també va jugar un paper rellevant en els conflictes militars interns de la Roma republicana del segle I dC.
La vida d'aquest poblat hauria començat cap al segle VII aC i hauria arribat al seu final al segle I dC. Va tenir un dels seus moments àlgids al segle III, quan es van construir les torres de protecció. El poblat fortificat, amb una posició privilegiada sobre l'Ebre, exercia com a centre polític, social i econòmic de la zona. Els ibers van marxar cap al segle I aC, però els romans li van donar una nova utilitat militar durant les guerres civils entre Quint Sertori i Gneu Pompeu, al segle I aC.