Descobreixen un centenar de gravats prehistòrics en un santuari subterrani al Baix Camp

BarcelonaUna sala oval de més de 90 metres quadrats, a la qual només es pot accedir a través d'un petit forat, a les profunditats subterrànies de la Febró (Baix Camp), amagava un tresor prehistòric excepcional: un centenar de gravats del període calcolític-bronze distribuïts en un panell de 8 metres de llarg. Les pintures estan intactes i és una de les poques mostres d'art esquemàtic subterrani de la conca mediterrània.

"La Sala dels Gravats de la Cova de la Vila és un lloc molt especial, de parets de tonalitats blanques, és circular i té forma de cúpula. El devien escollir expressament per fer-lo servir com a santuari, i segurament també hi devien enterrar persones; no ens estranyaria que hi hagués una zona funerària", assegura Ramon Viñas, responsable del projecte de recerca de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). No són figures que van anar sorgint de manera espontània, sinó que al darrere s'hi intueix una idea preconcebuda. Cap gravat destaca sobre els altres: "Es va fer en un temps relativament curt i potser posteriorment s'hi van afegir alguns gravats, com a senyal d'haver-hi estat, però són exactament iguals, no es traeix la concepció original", destaca Viñas.

Una nova visió del món

Va ser obra d'una comunitat que havia deixat enrere la caça i la recol·lecció. "Fa uns 8.000 anys van arribar a la península Ibèrica els primers agricultors i pastors, venien d'Orient i tenen una altra manera d'entendre el món; els mites i les representacions eren completament diferents", assegura Viñas. Aquests grups plenament neolítics van arribar a la façana mediterrània peninsular acompanyats d’extraordinàries novetats, com la domesticació de plantes i animals, la ceràmica, la falç o els estris de pedra polida. La comunitat que va escollir la Cova de la Vila com a santuari va fer servir eines de fusta, de pedra o directament els dits per anar traçant figures quadrúpedes, ziga-zagues, línies rectes, anguloses i cercles. Els gravats configuren una espècie de relat de cinc línies horitzontals, una sobre l'altra. A la part baixa, hi ha els elements més terrestres: s'hi distingeixen animals que podrien ser bòvids i cavalls. A la part superior s'hi observen sols i estrelles i les traces del que podria ser un ídol oculat (amb ulls).

La descoberta d'aquesta cova va ser una casualitat. Un grup d'espeleòlegs que estaven explorant i fent treballs topogràfics al barranc de la Cova del Corral va aconseguir obrir l'accés amb un petit forat que els va portar a la sala oval. Va ser el 13 de maig del 2021 i van notificar-ho al departament de Cultura. "La Cova de la Vila havia estat excavada als anys quaranta per Salvador Vilaseca, però no s'havia documentat bé i se n'havia perdut la pista", detalla el director de l'IPHES, Robert Sala. "Fa vint anys que tenim diferents equips treballant a les valls del riu Francolí i del riu Gaià, perquè és una zona molt rica en abrics de pintures i gravats rupestres", afegeix Sala.

S'hi troben representacions similars a la Cova de la Vallmajor (Albinyana, Baix Penedès). En algunes coves andaluses s'hi troben representacions pintades amb colors negres i vermells o gravades de manera similar: seria el cas de La Pileta i Nerja (Màlaga), La Murcielaguina (Còrdova) o les coves de Los Enebralejos (Segòvia).

Tot i que l'estat de conservació dels gravats és excepcional, el lloc és inestable perquè es tracta d'una superfície tova i humida i, per tant, els canvis de condicions atmosfèriques podrien alterar-ne la conservació. Per tal de garantir les condicions climàtiques, s'ha fet un tancament tant exterior com interior. Es continuarà treballant a l'interior i es faran excavacions per esbrinar que amaguen els diferents nivells estratigràfics de la cova.