Descoberta inesperada: les tombes de Santes Creus no estaven buides

Monestir de Santes CreusSantes Creus va ser una de les tres senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. Fundat el 1160, el seu moment àlgid va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva vinculació amb reis i nobles. És on estan enterrats Pere el Gran i Blanca d’Anjou. També hi tenen un lloc Margarida de Prades, viuda de Martí l’Humà, que hi va morir com a monja, i la noble Guillema de Montcada, coneguda com a Invicta Amazona. Tots aquests noms eren coneguts, i fins i tot la ciència ja va revelar fa catorze anys l'alçada i la dieta de Pere el Gran. Però la història pot tenir molts més capítols gràcies a una descoberta que ningú s'esperava.

La vida monàstica va desaparèixer de Santes Creus el 1835, i es creia que bona part dels vint sarcòfags que hi ha a les galeries perimetrals del claustre havien estat profanats. Quan va començar la restauració del claustre, que preveia el desmuntatge de bona part dels sarcòfags, la sorpresa va ser que estaven intactes. Per tant, es podran estudiar les restes humanes i tèxtils que hi guarden. De moment s'han obert els sis sarcòfags de la galeria nord i s'han trobat les restes d'entre dotze i catorze individus. Tots ells pertanyen a la noblesa catalana i dos d'ells són nadons. La previsió és que s'acabin obrint la vintena de sarcòfags de totes les galeries, perquè tots contenen inhumacions. "Es tracta d'un conjunt funerari excepcional a Catalunya; i si s'havia assumit que els sarcòfags estaven buits és perquè la historiografia afirmava que havien estat profanats després de la desamortització de Mendizábal, el 1836", afirma l'arqueòleg Josep Maria Vila.

Al segle XIX, Santes Creus va tenir usos diversos. Fins i tot va acollir presos de Tarragona durant una epidèmia. De fet, els sarcòfags del claustre han tingut molta més sort que alguns reis. L'agost del 1836, un grup de liberals eufòrics i antimonàrquics van treure del sepulcre els cossos de Blanca d'Anjou, que va morir enmig de grans dolors després del desè part, i el seu marit, Jaume II. Els van trossejar i els van passejar pels carrers, clavats a la punta de les seves baionetes. El cos de la reina el van llençar al pou del Palau Reial. Poc temps després el va recuperar Ignasi Carbó, exmonjo de Poblet. Tampoc cap de les restes conservades dins la tomba de Roger de Llúria correspon a l’almirall.

Qui són les famílies enterrades?

En canvi, sembla que els vint sepulcres del claustre conserven tant els teixits humans com els tèxtils excepcionalment intactes gràcies a les condicions mediambientals. Totes aquestes tombes de les quals s'ha pogut revelar el contingut són dels segles XIII i XIV. No només hi ha nobles catalans prou importants per tenir un lloc al costat del panteó dels reis Pere el Gran i Jaume II situat dins l'església, sinó que també hi ha nissagues locals. Se sap, per exemple, per l'heràldica que es conserva als sarcòfags i per la documentació testamentària, que alguns dels sarcòfags pertanyen a les famílies Cervelló, Cervera, Queralt, Puigvert i Montcada. No hi ha res definitiu, però entre els inhumats hi podria haver Guillem de Montcada, que va acompanyar Jaume I durant la conquesta de Mallorca, i Ponç de Cervera.

De moment s'ha localitzat un individu amb el cos amortallat i amb un teixit força ben conservat i molt ric. En aquest enterrament del segle XIV, l'esquelet reposava en panxa enlaire i amb les mans agafades. Li van desarticular els peus i els hi van col·locar a l'altura dels genolls, tot per encabir-lo dins el sepulcre banyera, una pràctica força habitual. De fet, amb Pere el Gran van fer el mateix. Un segon sarcòfag va aparèixer completament ple de calç i amb les restes de quatre individus a dins. No se sap del cert per què hi van tirar calç. "Pot ser que fos perquè l'inhumat tenia una malaltia infecciosa, però aquesta pràctica no es va començar a fer servir fins a l'arribada de la pesta negra, que és posterior a aquest enterrament. Una altra raó podria ser per un tema d'olors, perquè els sarcòfags no quedaven tancats hermèticament", apunta l'arqueoantropòloga Tona Majó. En un tercer sarcòfag, sobre dos paquets d'ossos de dues defuncions anteriors, hi havia un petit taüt on es va enterrar un nadó de pocs mesos. En un altre sarcòfag hi havia un altre taüt diminut de fusta, en aquest cas sense decorar, que estava col·locat sobre els esquelets de dos cossos dipositats anteriorment. Aquest últim nadó conservava entre les mans un escapulari. És fins ara l'únic objecte que s'ha trobat. En cap de les tombes hi havia joies o aixovars. Ni tan sols en les dels monarques.

Dieta, malalties i rituals

El bon estat de les restes obre moltes possibilitats. "L'estudi d'aquest conjunt permetrà analitzar els membres d'un grup social molt determinat i uniforme, la mitja-alta noblesa catalana en un període cronològic molt concret. Podrem saber-ne la dieta, determinar el grau de parentiu entre els cossos dipositats en un mateix sepulcre, aspectes del ritual funerari, de malalties, de l'entorn ambiental a través de l'anàlisi del pol·len...", detalla Carme Bergés, cap de l'Àrea de Monuments i Jaciments de l'Agència Catalana de Patrimoni. Amb l'anàlisi genètica i la documentació també es podran elaborar perfils biogràfics dels individus enterrats.

Ara mateix s'estan estudiant les restes òssies al mateix monestir, i posteriorment es faran proves genètiques. En una gran sala del monestir hi ha tot de peces dels sarcòfags que han estat desmuntats. Allà diferents restauradors treballen per restaurar-los. Les tombes dels nadons es restauren al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. 

Les obres de restauració es van iniciar l'abril de l'any passat i tenen com a objectiu resoldre algunes patologies del claustre, que s'ha anat degradant per culpa de la humitat. Per assegurar-ne la conservació s'impermeabilitzaran les cobertes i es millorarà tot el sistema de drenatge. L'actuació té un cost de 3.665.543 euros, dels quals el departament de Cultura en finança 2.165.543 i la Fundació La Caixa 1.500.000 en el programa Temps de Gòtic. La previsió és acabar les obres de restauració l'estiu del 2025.