Castelló d'Empúries no té orígens medievals sinó romans i militars

BarcelonaNo era cap secret, per als veïns de Castelló d'Empúries, que al subsol de l'església del convent de Sant Agustí hi ha unes galeries. De fet, van sobreviure a moltes guerres i conflictes i van tenir múltiples usos al llarg dels segles. Durant la Guerra Civil, quan els avions escopien bombes, es van fer servir com a refugi, i anys després s'hi cultivaven xampinyons. El que es desconeixia és qui i per què les va construir. Una recerca de l'Institut d'Estudis Empordanesos ha permès establir-ne la cronologia: les anàlisis radiocarbòniques situen la construcció entre els anys 198 i 42 aC, és a dir, l'època romana republicana, un període no documentat fins ara a Castelló d'Empúries.

"Al municipi havíem trobat algunes monedes i ceràmiques, però aquesta és la primera construcció romana que podem documentar", diu Anna Maria Puig, directora de l'excavació i investigadora principal de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Tampoc n'hi ha a la zona, al marge de les famoses restes del jaciment d'Empúries i una petita fortificació i un camp de sitges a Peralada, datat entre el 150 i el 50 aC.

Uns dipòsits de 400.000 litres d'aigua

La investigació, a més, ha pogut establir el material amb què es van construir. Les parets, la base i el sostre conserven restes d'un revestiment de morter hidràulic, conegut amb el nom d'opus signinum, que es feia servir per impermeabilitzar les parets. "Creiem, per tant, que són grans cisternes, amb capacitat de fins a 400.000 litres d'aigua", explica Puig. I aquí arriba un dels interrogants: si a l'època, a Castelló d'Empúries, hi havia molta aigua a l'abast i accessible, per què es van construir els dipòsits? Puig creu que es tracta d'una fortificació militar de dimensions notables i, per tant, els seus habitants necessitaven emmagatzemar aigua per si eren assetjats.

Les galeries, en forma de U, estan connectades entre si i tenen un recorregut total d'uns 40 metres. Tenen una amplada d'uns 3 metres i una alçada de 4,5 metres. Potser en origen podrien haver estat unes galeries estanques o bé connectades amb petites portes que rebien l'aigua i la ventilació des dels forats que es troben a la part alta de la volta. "Segurament hi ha més construccions i les galeries són més extenses, esperem poder continuar excavant", diu Puig. Hi ha prou indicis que les cisternes estarien al centre d'un espai amb traces d'haver estat urbanitzat, organitzat o ordenat a partir de l'encreuament d'eixos en sentit nord-sud i est-oest.

Quan es van construir les galeries, aquesta zona de l'Empordà vivia temps convulsos. L'any 195 aC, el cònsol Marc Porci Cató Censorí va arribar a l'antiga ciutat grega d'Empúries amb naus romanes que portaven 24.000 homes d'infanteria, uns 1.600 de cavalleria i tot l'avituallament necessari per mantenir-los i per al combat. La seva missió era acabar amb la rebel·lió ibera que s'havia iniciat feia dos anys al nord-est d'Hispània contra la creació de la província romana Citerior. Poc després tenia lloc la batalla d'Empúries, que va acabar amb la derrota dels ibers. L'endemà, Cató va enviar l'exèrcit a assolar el territori, amb accions de pillatge i rapinya, i la rendició dels ibers va ser definitiva. Una de les ciutats que van caure i van ser destruïdes va ser Rhode (Roses). Castelló d'Empúries es troba en una posició estratègica, a mig camí entre Roses i Empúries, prop del mar i de Peralada, en un territori ric en cereals i fauna. Podria haver estat clau en uns moments en què la convivència entre ibers i romans era força tensa. Les galeries són accessibles i es troben ben conservades. "Crec que haurien de ser visitables", conclou Puig.