PATRIMONI CULTURAL: CASTELLS

El patrimoni cultural, el gran tresor del poble

El conjunt medieval de Morella és d’una gran bellesa i, afortunadament, els morellans en són conscients: el municipi i el turisme conviuen bé

El claustre del convent de Sant Francesc, que està situat als peus del castell
i Daniel Romaní
31/08/2019
4 min

Morella (els ports)A Morella, a la comarca dels Ports, poso punt final a la ruta que he fet per cinquanta castells, en què m’han acompanyat un munt d’experts, i també familiars i amics diversos. En cada castell he trobat un aliat, un entusiasta que l’ha estudiat a fons i en força casos n’ha impulsat la rehabilitació. Aquestes persones són la clau perquè aquest extraordinari patrimoni cultural que tenim continuï sent valorat i preservat.

Vaig visitar Morella fa anys, i vaig marxar-ne amb la idea que el turisme i el municipi s’entenien bé, que hi havia bona harmonia. Avui, de nou a Morella, confirmo que continua així, tot i algunes puntes de massificació, sobretot a l’agost, que acabem de deixar enrere.

Morella m’evoca el Mont-Saint-Michel, un triangle de pedra, ple d’art i d’història, també tancat al trànsit rodat. Aquí el mar no va i ve, sinó que es troba a una hora en cotxe, a Vinaròs.

La imatge del castell de Morella de nit, amb les muralles i el castell il·luminats, és d’una gran bellesa. Fa temps que els morellans són conscients que tenen un tresor que han de cuidar. Ho sap bé Ximo Puig, morellà, actual president de la Generalitat valenciana, que va ser-ne alcalde força anys.

Imatge del conjunt medieval de Morella

Durant bona part del segle XX, però, el castell de Morella -de construcció musulmana i ampliat i refet al llarg de la història- va estar pràcticament abandonat. “L’any 1911 van marxar del castell els militars, que hi havien estat des de la dècada de 1840, i des d’aleshores va anar-se deteriorant. Fins als anys 60 va estar bastant deixat de la mà de Déu”, m’explica Carlos Sangüesa, historiador, director de la xarxa de museus de Morella. “Ningú donava importància al castell”, remarca.

Pot molestar algun visitant, però és un bon senyal que s’hi facin obres de rehabilitació. “Desviament provisional”, llegeixo, a mitja pujada, en una tanca: al darrere hi fan obres i no s’hi pot accedir.

“Morella va viure una època daurada a l’Edat Mitjana, en què es van ampliar les muralles i es van construir esglésies. És l’època dels oficis: hi havia orfebres, argenters, escultors, teixidors, ferrers i comerciants que ja viatjaven a llocs com Grècia, Itàlia o el nord d’Àfrica”, detalla en Carlos. “Després de la Guerra de Successió es monumentalitza, i viu una nova bona època, per dir-ho així, de plata. I al segle XIX comença la decadència”, remarca en Carlos. “Per Morella hi han passat un munt de personatges importants, com ara Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, que va lliurar dues batalles en aquesta comarca al servei del rei musulmà de Saragossa al segle XI”, explica. “Al segle XV es van reunir a Morella el papa Luna [Benet XIII], el rei Ferran I i fra Vicent Ferrer per acabar amb el Cisma d’Occident i els tres papats. Les negociacions van durar cinquanta dies, sense solució”, m’explica en Carlos. “També va ser a Morella el carlí Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat ”. Per això Morella va ser castigada: Espartero la va bombardejar l’any 1840 fins a arrasar-la.

“Mira, una plaça de toros!”, exclamo. “Va ser construïda el 1904, quasi no s’utilitza”, em diu en Carlos. És un element que ha quedat obsolet, com el magnífic aqüeducte d’estil gòtic (segleXIV), realitzat en temps de JaumeII, que fins a principis del segle XX duia aigua a la població. Aquest aqüeducte es manté en peu, tot i que en totes les guerres ha patit desperfectes. “Era un clàssic, per als qui volien assetjar Morella, tallar l’aigua”, diu en Carlos.

Imatge del conjunt medieval de Morella

Som ara al capdamunt del castell, on hi ha la plaça d’armes, la torre de l’homenatge i les estances reials. És, lògicament, la part més protegida de la fortalesa. “Quants sou, vivint a Morella?”, pregunto. “Unes 2.000 persones”, em respon. “Tenim de tot: escola, fins a batxillerat, poliesportiu, centre mèdic públic...”, afegeix. I esbossa un somriure: “En els últims dotze anys han visitat el castell un milió de persones!” Li pregunto quin ha estat el modus vivendi -abans de l’arribada del turisme- d’aquest indret allunyat de grans nuclis de població. “L’agricultura (sobretot cereals) i la ramaderia (sobretot xais) -precisa-. Abans hi havia molts ramats de bens a Morella”, diu. “Ha estat també important la indústria tèxtil. Recordo veure funcionar una desena de petites fàbriques tèxtils a Morella. La matèria primera era la llana dels xais. L’última fabriqueta que va tancar va fer-ho fa uns cinc anys”.

De baixada ens aturem en una zona on hi havia les anomenades “latrines al vol”. Es diuen així perquè es troben a l’exterior de la muralla, en un punt on hi ha un bon estimball. Els excrements anaven roca avall. “Una nit del 1838 un tinent carlí i el seu escamot van aconseguir entrar per sorpresa per aquí”, em sorprèn en Carlos. “Per on va entrar, exactament?”, li dic. “Van llevar les fustes dels forats de les latrines i van passar-hi. I així van conquerir el castell!”

Tot tornant, al carrer de la Font, pesco una conversa al vol d’una parella que parla anglès. Tots dos van carregats de bosses. És fàcil firar-se a les botigues de Morella (amb cecina, formatges, pernils, espardenyes, flaons, pastissets, aiguardent...). Em sembla entendre que els marxa l’autocar. “No tenim temps de pujar al castell; ja hi tornarem”, fa ell. Sempre queden castells per visitar.

El 12 de setembre, Diada del Castell d’Ulldecona

El 12 de setembre es fa la Diada del Castell d’Ulldecona, un esdeveniment de molta tradició: és la 32a edició. Al matí es podrà fer una visita guiada a l’església de Santa Maria dels Àngels, dins el conjunt del mateix castell, i tot seguit, també a l’església, un concert de Pili Cugat i Carlos Lupprian. Aquestes activitats són de franc i sense inscripció prèvia.

El castell d’Ulldecona (Montsià) és un exemple clar de castell de frontera. En l’ocupació àrab (segles VIII al XI), era una fortificació andalusina. Quan els cristians van conquerir les terres al sud de l’Ebre, va passar a la família Montcada de Tortosa, que el va cedir a l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. S’hi va anar agrupant la població, que es protegia així dels atacs musulmans. Al segle XIII, la població va baixar a la vall.

stats