Marylène Patou-Mathis: "El patriarcat no té cap base antropològica"

BarcelonaHi ha una imatge que ens han repetit tantes vegades que ens l'hem acabat creient: una cova, amb una dona tenint cura del foc i dels fills, i un home de braços musculats sostenint una llança i sortint a caçar. Però no hi ha cap evidència científica que sustenti aquesta versió, segons Marylène Patou-Mathis (París, 1955). La prehistoriadora francesa i directora d'investigació del Centre Nacional d'Investigacions Científiques francès explica a El hombre prehistórico es también una mujer (Lumen) que les dones caçaven, construïen eines i deixaven les seves empremtes a les parets. Si durant tants anys s'ha reproduït la imatge d'una societat del paleolític en què les dones esperaven que l'home els portés la carn, ha sigut per prejudicis de societats molt més modernes. Patou-Mathis recorda al llibre que fins als anys seixanta la majoria d'investigacions les feien els homes i, per tant, durant dècades es va imposar la seva mirada. ¿Hi havia igualtat entre homes i dones a les societats prehistòriques? Patou-Mathis convida a imaginar-se aquesta i moltes altres hipòtesis.

Fins que a la dècada dels anys 60 les dones no es van incorporar als estudis de la prehistòria, no es va qüestionar el model de l'home caçador ¿Aquest model de l'home caçador defensat des del segle XIX té alguna base científica?

— No té cap base científica, està basat en comparacions amb alguns grups de caçadors recol·lectors actuals però des del meu punt de vista això no demostra que les societats prehistòriques fossin així. Ara per ara, per exemple, és impossible saber per la mida de les eines si les fabricaven els homes o les dones. Com més investiguem, més podem qüestionar aquest model de l'home caçador. Les dones del neolític eren molt robustes, no eren éssers fràgils, i eren perfectament capaces de participar en qualsevol activitat que requerís força. S'han observat també lesions en els ossos dels esquelets de dones associats amb la pràctica regular de llançaments. Fins fa poc també es creia que els homes eren els autors dels gravats a les parets, però, quan s'han examinat les empremtes de mans, s'ha observat que n'hi ha de dones i d'homes. Les dones podien haver sigut perfectament les autores de molts gravats.

Vostè també qüestiona la concepció d'un home prehistòric agressiu i depredador, i la violència com una cosa inherent a la natura humana. Diu que és raonable pensar que al paleolític no hi havia guerres stricto sensu.

— Crec que hem de canviar la perspectiva. Eren grups petits i dispersos i, per sobreviure, havien de col·laborar els uns amb els altres. Si no ho haguessin fet, no crec que haguessin sobreviscut i nosaltres no existiríem.

Hi ha un moment, però, que la violència sí que apareix, quan les comunitats passen a ser sedentàries i agrícoles. Coincideix amb un canvi de culte: les divinitats masculines substitueixen les femenines.

— Les societats paleolítiques no guardaven res però les neolítiques sí: tenien collites i havien de protegir-les. Amb l'aparició dels béns, apareix també la por a perdre'ls, sorgeixen les elits, les castes, els esclaus..., hi ha un canvi de societat molt important i un canvi de culte en què les divinitats masculines van substituint les femenines. Els homes adquireixen cada vegada més poder.

¿Es podria dir que el patriarcat comença amb l'aparició dels béns materials i l'acumulació?

— És una de les hipòtesis.

Com afirmava al principi, les comunitats eren petites i se suposa que en algun moment interactuaven. Alguns científics afirmen que hi havia raptes de dones, d'altres que hi havia intercanvis... Vostè afegeix que potser la dona era la que escollia la seva parella.

— I per què no? Per què sempre hem de pensar que era l'home que escollia? En el món animal, moltes femelles són les que escullen. Per què no ho podien fer les dones prehistòriques?

La sexualitat també es devia viure diferent. Hi ha casos demostrats de consanguinitat.

— Sí, hi ha proves. Estudis d'ADN demostren que grups de dones tenien relacions amb diferents homes i alguns eren familiars. No s'ha de mirar amb la mirada d'ara perquè tampoc existia la família tal com la coneixem. Pensar que la sexualitat la vivien com ara és un error científic. No necessàriament hi havia d'haver una dicotomia entre homes i dones, potser les relacions sexuals eren molt diferents, hem d'estar oberts a moltes hipòtesis.

En el neolític hi ha moltes més vulves que fal·lus a les parets. Com ho interpreta?

— Demostra que les representacions femenines eren molt importats i que, per tant, les dones també eren molt importants en la societat. No hem d'oblidar que potser elles eren les autores d'aquests gravats. L'abundància d'òrgans femenins també ens diu que les dones tenien un paper destacat a la comunitat perquè tenien fills, i l'únic que sabien amb seguretat era que elles eren les mares.

¿No tenien clar quin paper jugaven els homes en la reproducció?

— No sabem del cert quan es va tenir consciència del paper dels homes en la reproducció, perquè entre l'acte sexual i el naixement passaven nou mesos, i no sols no sabien si hi havien participat sinó que també desconeixien qui era el progenitor.

Un dels arguments que s'ha utilitzat per dir que la dona estava exclosa de la caça és l'embaràs. Vostè ho refuta.

— L'embaràs potser podia suposar alguna dificultat durant l'últim mes i les dones no sempre estaven embarassades. Aquestes comunitats nòmades feien llargs viatges, i si podien resistir i recórrer les mateixes distàncies que els homes, embarassades i amb nens petits, també podien caçar.

¿A les societats prehistòriques hi havia matriarcats?

— No ho podem afirmar perquè no hi ha cap prova científica que ho demostri, però sí que podem dir que hi havia societats maternolineals. La transmissió es feia a través de la mare.

El patriarcat no té cap base antropològica, segons afirma al llibre.

— Efectivament, el patriarcat no té cap base antropològica i és el que intento demostrar. És el que sempre ens han intentat fer creure però no té cap base científica. Les societats prehistòriques eren molt diferents, també ho eren les unes de les altres, no era un món globalitzat. S'ha defensat el patriarcat dient que sempre ha sigut així, que és així perquè és inherent a la naturalesa humana i que ha funcionat des dels principis del temps. I això no és cert. Hi ha hagut societats maternolineals que han funcionat perfectament. El patriarcat és un sistema cultural i, per tant, es pot canviar.