Què ha passat amb el Sant Jordi d'estiu?

BarcelonaDesprés d’un Sant Jordi extraordinari, que va superar en facturació les xifres del 2019 (22,5 milions), la següent remuntada del calendari editorial l’havia d’impulsar la celebració del Llibrestiu, una festa nascuda de la pandèmia i que buscava recuperar el Sant Jordi que no es va poder celebrar per culpa del coronavirus, el 2020. La voluntat del sector era mantenir al calendari del juliol un dia per promoure la lectura amb parades i actes al carrer. L'any passat es va celebrar, però aquest any no serà així. No hi ha hagut prou empenta per tirar-lo endavant, explica el president del Gremi de Llibreters, Èric del Arco: "No és culpa de ningú".

Entre els factors que expliquen que no es faci hi ha les "bones xifres" de venda que, segons Del Arco, ja tenen els darrers mesos i l’esgotament després de la diada, que va ser "complicada a nivell logístic". Però també que hi ha llibreters que no hi creuen: "Ja ens inventem massa coses. No té gaire sentit, perquè a l’estiu ja venen els clients a preparar les vacances. Ens hem de centrar en oferir llibres en consonància amb el que volen els clients, aquesta és la nostra feina i dels editors", diu Àurea Perelló, de la llibreria Finestres de Barcelona. "Tota campanya al voltant del llibre és benvinguda, però allargar o fer activitats a la llibreria quan ja en fem cada dia no és res extraordinari", assenyala Glòria Rius, de la Laie de Barcelona. De fet, els llibreters ja estan notant l’efecte de les vacances i tenen la botiga més plena aquest mes. "No teníem cap mena d’esperança amb el Llibrestiu, se n’han fet tres intents i s’ha vist que no és un model d’èxit", opina Carlota Freixenet, de La Carbonera, també de Barcelona. Si l’impacte no és molt important, és massa enrenou.  

Tanmateix, fonts de la Cambra del Llibre assenyalen que la intenció és que el Llibrestiu torni l’any vinent. “Seguirem treballant plegats, el sector buscarà maneres perquè es faci”, diuen. Tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona estaven disposats a fer-lo i tenen la mà estesa perquè es faci el 2023. Per a aquest any, editors i llibreters han decidit tirar endavant una campanya amb el lema Un llibre fa estiu, centrada en promocionar la lectura durant les vacances. Algunes llibreries han organitzat actes el 14 de juliol, però de forma independent. A Girona, per exemple, es farà l’Estiu Negre, un seguit d’activitats al voltant de la novel·la negra amb parades de llibreters a la plaça de la Independència.

Torna l’oci, cau la venda

Mentre que el 2021 ser un any de grans resultats generalitzats, el 2022 no està sent així per a tothom. "El primer semestre està sent duríssim –assegura Fe Fernández, de la llibreria L’Espolsada de les Franqueses del Vallès–. El nostre Sant Jordi va ser bo, però això no ens salva l’any. Tinc la sensació que els pics són més alts però després les baixades són més bèsties i es fa difícil aguantar tot l’any". Aquesta setmana el Grup 62 presentava els seus resultats i assegurava que el llibre s’ha estancat en les bones xifres del 2021 i això s'ha notat a les llibreries. “La majoria de llibreters s’han esgarrifat. No és així. Estem amb números similars al 2018”, diu Jordi Gispert, de la Llibreria 22 de Girona.

Els dos anys de pandèmia van ser un parèntesi, i ara que torna la normalitat sembla que el llibre torna al seu racó de sempre. "En general no és un bon any, ni de bon tros. S’ha notat molt amb les matèries primeres, la guerra, que la gent ha recuperat l’oci a l’exterior i aquell miniboom del 2021 s’ha acabat. Està costant arrencar", assegura Glòria Rius, de la Laie de Barcelona. Hi està d’acord Ramon Caselles, de la Llibreria Caselles de Lleida. I Jordi Gispert, de La 22 de Girona: "El 2021 va arrossegar la fal·lera lectora del confinament, es va mantenir la inèrcia del redescobriment de la lectura per part de molta gent. Ara, quan hi ha més alternatives, més vida social, la gent no llegeix tant. S’entén". "La cultura ha tornat a quedar relegada perquè està desprestigiada", lamenta Fe Fernández.

Tampoc s’ha consolidat un gruix significatiu de vendes online. Si bé moltes llibreries van aprofitar la pandèmia i alguns ajuts per digitalitzar el seu catàleg, l’e-commerce és molt residual. L’atractiu de la prescripció i l’ètica social i ecològica prevalen. 

Ha canviat el perfil lector?

És difícil certificar si el lector pandèmic s’ha sumat definitivament al club dels lectors. Caselles creu que “la gent que llegia, llegeix més; el lector és més lector”. “Segur que qui no llegia gens va llegir alguna cosa, però que s’hagin acostumat a llegir i continuïn llegint, malauradament no. Les campanyes de promoció de la lectura encara són necessàries en aquest país nostre”, apunta Glòria Rius. També per això el sector està a l’expectativa del desenvolupament del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que, entre altres coses, hauria de millorar l’índex lector.

Des de la Finestres assenyalen que si bé la pandèmia no ha donat nous lectors, “sí que ha consolidat la idea de la importància de la llibreria i s’ha reforçat la imatge que no només és un lloc que acumula llibres sinó un espai de vivència, de barri, de cultura”, afirma Perelló. Les llibreries estan potenciant la seva singularitat i el paper d’agent cultural per generar el seu públic. És el que es proposa Iolanda Batallé a la llibreria Ona Pau Claris, que vol ser un centre de cultura fins i tot més enllà de la prescripció de llibres: tindrà un fons únic al món de 30.000 títols en català, programarà festivals de poesia (com el combat de dones poetes Maregassa, aquesta setmana que ve) i té previst muntar congressos de traducció i comunicació, a més de les tradicionals presentacions, debats o clubs de lectura que fan molts establiments. “Hem de fer que Sant Jordi sigui cada dia”, diu Batallé.

Com que el lector és tan heterogeni i les llibreries tan singulars, els llibres més venuts poden ser molt diferents a cada casa. A més, a l’estiu la gent s’aboca a les novetats però també a llegir llibres imprescindibles que no han tingut temps de llegir. “Aquests dies ens escolten molt les nostres recomanacions. Els Premis Llibreters estan funcionant molt bé però en general surt una selecció de fons molt diversa”, diuen de Laie. “Els llibres que es van escriure durant el confinament són drames i ens demanen energia i bon rotllo!”, observa Freixenet. L’autoficció, l’assaig i la no-ficció són clarament la tendència de moda.